Plana d’Utiel-Requena

Plana d’Utiel-Requena

La Plana d’Utiel-Requena és una comarca valenciana d’interior. Amb capital a Requena, consisteix en un altiplà envoltat de serralades, alineacions muntanyenques i per les Gorges del Cabriol. Amb La Comarca Científica i les veus professionals de les ciències socials, podem apropar-nos a esta comarca valenciana de l’interior.

La Plana d'Utiel-Requena
Plaça de La Villa, Requena.

Demografia de la Plana d’Utiel-Requena

La Plana d’Utiel-Requena té 37.690 habitants, fet que, unit a la seua superfície de 1.725,9 Km2 la converteixen en una comarca relativament poc poblada i amb una densitat de població escassa. Demogràficament, la comarca tendeix a perdre població (uns 3.000 habitants als últims 10 anys), a casusa de diversos fenòmens, com l’envelliment de la seua població i el fenòmen migratori (tant d’emigració com de retorn d’immigrants als seus llocs d’origen). 

A la comarca, hi trobem 9 municipis, ordenats de major a menor nombre d’habitants:

MunicipiNombre d’habitants
Requena20.235
Utiel11.478
Camporrobles1.204
Venta del Moro1.194
Sinarcas1.109
Caudete de las Fuentes701
Fuenterrobles694
Villargordo del Cabriel585
Chera490
Font: ARGOS GVA (2021)

Pedanies i nuclis de poblament de més de 100 habitants:

Nucli/PedaniaNombre d’habitants
San Antonio (Requena)1.840
Las Cuevas (Utiel)607
Campo Arcís (Requena)435
El Pontón (Requena)378
Los Isidros (Requena)337
Los Corrales de Utiel (Utiel)327
Las Casas (Utiel)281
Jaraguas (Venta del Moro)188
Los Pedrones (Requena)170
La Torre (Utiel)145
El Rebollar (Requena)141
La Portera (Requena)134
Casas de Eufemia (Requena)124
San Juan (Requena)124
Casas de Pradas (Venta del Moro)105

Història de la Plana d’Utiel-Requena

Històricament, des de la colonització cristiana, la Plana d’Utiel-Requena pertanyé al regne de Castella, a excepció de Chera i Sinarcas. La zona va ser centre de disputes polítiques entre la corona de Castella i d’Aragó entorn al seu control. Ací va tindre especial rellevància l’expulsió dels moriscos l’any 1609, en tant que constituïen bona part de la població de l’actual comarca. 

Des de 1851, amb la divisió provincial borbònica de Javier de Burgos, la zona va passar a formar part de la província de València, materialitzant els lligams culturals i econòmics que tenia amb els territoris de la costa valenciana, reforçant un intercanvi fructífer a l’àmbit comercial i cultural.

Economia de la Plana d’Utiel-Requena

L’economia de la Plana d’Utiel-Requena es fonamenta principalment en l’agricultura, especialment de secà, destacant les vinyes (amb la prestigiosa denominació d’origen Utiel-Requena) i els ametllers i altres fruits secs (pistatxo, nou…). 

També es pretén potenciar el turisme d’interior com un sector dinamitzador per a l’economia de la comarca. A més, el seu percentatge d’empreses industrials (10%) sobre el total es troba per damunt de la mitjana de la província de València (6%).

Geografia de la Plana d’Utiel-Requena

La comarca de la Plana d’Utiel-Requena limita pel sud i per l’oest amb el riu Cabriel, per l’est amb la comarca de la Foia de Bunyol, pel sud amb la Vall de Cofrents-Aiora i la Manchuela albacetenya, per l’oest amb la Manchuela conquense i, pel nord, està delimitada naturalment per les serralades d’Utiel, Juan Navarro i de Mira. A més a més, la comarca està solcada per mig pel riu Magre, que naix a Utiel.

Mapa Plana Utiel-Requena

Sociologia i Antropologia de la Plana d’Utiel-Requena

La llengua nativa i abrusadorament predominant a la Plana d’Utiel-Requena és el castellà, encara que fortament influït per aragonesismes i valencianismes a la parla popular. Esta llengua i les seues variants dialectals són una conseqüència de la repoblació de la zona per aragonesos i castellans, així com dels forts lligams amb la costa valenciana. 

Gastronomia de la Plana d’Utiel-Requena

Esta comarca és internacionalment reconeguda per la quantitat i qualitat dels vins que produeix, fet que converteix a esta beguda en l’element grastronòmic més representatiu d’Utiel-Requena. A més, als seus plats típics hi trobem una rica varietat, unint les tradicions gastronòmiques castellanes i valencianes.

Són típics arreu de la comarca els embotits i els dolços de la comarca, on també hi podem destacar els gaspatxos, l’ajoarriero, el morteruelo, l’olla (guisat amb carn de porc i fabes), el bollo (una mena de coca amb embotits) i els almendrados.

Festivitats de la Plana d’Utiel-Requena

Pel que fa a les festes d’esta comarca, tradicionalment, donada la importància de la vinya, són importants les Fires del vi. Són prou comuns les romeries (a la Mare de Déu de Tejeda o del Remedio, per exemple) a més de fer-se els cants dels “Mayos”, empremta de la influència castellana en matèria de festes.

De manera pareguda a moltes altres comarques valencianes, la música és un element molt important a les festes de la comarca. Pel que fa a bandes i associacions musicals, a la Plana d’Utiel-Requena hi destaquen les centenàries Unión Musical Utielana i Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena, a més de nombroses bandes municipals més menudes.

Política i Administració Pública de la Plana d’Utiel-Requena

Requena és la capital administrativa de la comarca, encara que hi destaca també Utiel, en tant que és considerat el principal node de comunicacions de la zona, al mateix temps que disposa de nombrosos serveis. Estaríem parlant d’una comarca eminentment bicèfala. 

Història de la política de la Plana d’Utiel-Requena des de la Transició

En les primeres eleccions democràtiques durant la Transició hi trobem una victòria notable del PSOE, especialment a la zona a la localitat d’Utiel. Així i tot, l’UCD hi aconsegueix resultats importants com a segona força política.

A més, alguns fenòmens destacables són la major polarització política al municipi d’Utiel i els bons resultats d’ANEPA-CP a la localitat de Requena, partit més residual en altres territoris.

Eleccions generals Requena 1977
Font: Elaboració pròpia
Eleccions generals Utiel 1977

Font: Elaboració pròpia

En les eleccions de 1982, a la comarca d’Utiel-Requena hi trobem una abrusadora majoria de vot cap al PSOE (58%), seguit d’Aliança Popular (22%), l’UCD (8%) i el PCE (6%). 

Eleccions generals Utiel-Requena 1982
Font: Elaboració pròpia

El fort arrelament electoral del PSOE va veure’s minvat progressivament al llarg de la dècada dels noranta, amb contínues millores electorals del PP fins que es produeix el “sorpasso” a les eleccions de 1994 i consolidant-se el canvi de dinàmica a les diverses eleccions de 1999. La tendència es reverteix cap a 2003, coincidint amb la crisi general del PP en l’àmbit estatal. Així i tot, el PP retorna com a primera força política cap a 2011.

En línies generals, l’impacte de l’aparició de nous partits polítics cap a 2014 ha estat relativament reduït en comparació amb el que va tindre a la resta de l’Estat. Els partits majoritaris han continuat estant el PP i el PSOE, encara que quasi es produeix el “sorpasso” a la comarca de per part de Ciutadans al PP en 2019, per a després experimentar una forta caiguda al vot de la formació taronja. 

Ja en 2019, el Partit Socialista i el Partit Popular concentren entorn del 56% del vot a la comarca (32% i 24% respectivament), amb PODEM estabilitzat prop del 10% i Ciutadans en regressió (8%). La dinàmica d’eixos comicis ens mostra un creixement molt important de VOX, que és la força que sembla amenaçar el bipartidisme per l’ala dreta i destronar al PP com a principal partit d’oposició a la comarca (21%).

Eleccions generals 2019 Utiel-Requena
Font: Elaboració pròpia

Pel que fa a l’àmbit local, hi trobem un predomini dels partits d’esquerra, en tant que els ajuntaments de les ciutatas més importants com Utiel i Requena pertanyen en 2019 al PSPV-PSOE, així com els de Chera i Sinarcas. A Camporrobles hi trobem una agrupació local escindida del PSPV-PSOE (ENPOSITIVO) i una altra a Villargordo del Cabriel (SOMOS VILLARGORDO). A més, hi trobem un alcalde d’EUPV a Fuenterrobles. 

L’únic ajuntament ocupat per un partit de dreta de la comarca el trobem a Venta del Moro (PP). 

Institucions de la Plana d’Utiel-Requena

A la comarca existeixen una gran varietat d’institucions que conformen la societat civil de la zona. La mateixa denominació d’origen ha estat una institució agroalimentària guardonada i que fomenta el desenvolupament local, en coordinació amb nombroses cooperatives vitivinícoles que estructuren l’economia de la comarca. A més, en relació amb el vi, també hi trobem museus sobre la seua història i tradició a Requena i Utiel.

Hi podem trobar també museus dedicats a l’art contemporani, a la seda i a la setmana santa a Requena.

A més, són molt importants les institucions i associacions d’ordre cultural, dedicades a les arts escèniques (Agrupación Escenica Enrique Cambal, per exemple), la música (Unión Musical Utielana, SM Santa Cecilia de Requena, Asociación Musical y Cultural Batukamp…) o la història (Asociación Histórico-Cultural “Héroes del Tollo”).

El desenvolupament de les ciències socials i del coneiximent historiogràfic i etnogràfic de la zona, a més d’aquell el·laborat per les ciències naturals, ho podem trobar canalitzat a la comarca per el Centro de Estudios Requenenses, que, mitjançant la seua revista anomenada Oleana, publica articles periòdicament, a més de dur a terme congressos per a la divulgació d’este contingut.

Este contingut ha estat possible gràcies al conveni de cooperació educativa entre la Universitat de València, la Fundació ADEIT i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials


Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.