TFG Fer música en valencià: condicionaments sistèmics de la producció musical en la llengua pròpia

El TFG del politòleg i sociòleg Javier Peiró Penalba està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Peiró, J (2021). Fer música en valencià: condicionaments sistèmics de la producció musical en la llengua pròpia [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Javier Peiró Penalba

Resum del TFG de Sociologia de Javier Peiró Penalba

En realitzar una xicoteta anàlisi exploratòria del vot al Senat en relació amb el Congrés es pot veure que existeixen certs La música és una forma d’expressió artística universal, un mitjà a través del qual les cultures s’expressen i reflecteixen la seua manera d’entendre i representar-se el món on viuen. Al País Valencià, territori caracteritzat històricament per una opressió cultural que ha anat progressivament erosionant les formes d’expressió cultural pròpies, la producció musical reprodueix de manera vívida aquests conflictes, sent la llengua d’expressió un factor que condiciona enormement les estructures d’oportunitat dels integrants del camp musical.

Producció musical en valencià: Condicionament sistèmics

A aquest treball s’analitzen els principals condicionaments sistèmics que envolten la producció de música en valencià a partir de la Perspectiva de la Producció de la Cultura. Per fer-ho, es combina l’anàlisi basat en el Model de Sis Facetes (que inclou Tecnologia, Lleis i marc institucional, Estructura de la indústria, Organització de la indústria, Carreres dels professionals i Mercat) amb entrevistes realitzades a persones que ocupen posicions diverses dins del camp musical valencià. La manca d’una indústria musical consolidada o el procés de substitució lingüística del valencià són alguns dels problemes que històricament, i encara hui en dia, aqueixen als productors de música en valencià. A més, les innovacions tecnològiques i l’augment del suport institucional són factors que incideixen de manera decisiva en un camp que, malgrat tot, segueix presentant enormes dificultats per refermar-se i funcionar de manera autònoma. Amb tot, el futur de les músiques en valencià es troba inexorablement vinculat a la situació de repressió cultural en què es troba immersa la cultura valenciana i, de manera més específica, al procés de normalització lingüística.

TFG Evolució dels trets sociodemogràfics de la immigració al País Valencià des d’una perspectiva interterritorial

El TFG del sociòleg Enrique Martí Rubio està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Martí, E (2021). Evolució dels trets sociodemogràfics de la immigració al País Valencià des d’una perspectiva interterritorial. Anàlisi de les seues principals tendències des de començaments del segle XXI en el marc d’una realitat comarcal diversa [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Enrique Martí Rubio

El present treball de recerca pretén dur a terme una caracterització sociodemogràfica de la immigració al País Valencià, acostant-se a les diferències intercomarcals que conformen el seu territori. Si bé resulta evident que la temàtica migratòria ve prenent cada vegada major pes en el debat acadèmic –així com en el social i polític–, des d’aquest treball de recerca se subratlla la importància d’un estudi detallat de les característiques més essencials de la població immigrant amb la finalitat de presentar una imatge general de la situació en la qual aquesta es troba, tant des d’una perspectiva històrica com interterritorial.

Immigració al País Valencià – Perspectiva comarcal

Partint de l’anàlisi quantitativa de fonts secundàries de portals estadístics com l’Institut Nacional d’Estadística o el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, s’ha plantejat un diagnòstic, des de 1998 (i des de 2002 en el nivell territorial comarcal) fins a l’actualitat, dels trets sociodemogràfics principals de la població immigrant en els nostres territoris. Mitjançant aquesta anàlisi autonòmica del País Valencià, però sobretot des de la seva perspectiva comarcal, han estat observades les importants diferències interterritorials pel que fa a la mena d’immigració predominant, trets que han de ser àmpliament presos en consideració amb la finalitat de plantejar polítiques migratòries més eficaces en el marc d’una realitat substancialment diversa.