Etiqueta: TFG Sociologia

El TFG de la sociòloga Claudia Durá García està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Durá, C (2020). La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Claudia Durà

En les grans àrees metropolitanes de les ciutats dels països del Nord Global, existeixen zones marginalitzades i estigmatitzades en les quals s’acumulen les principals contradiccions del sistema capitalista: pobresa econòmica, activitats delictives, racisme, xenofòbia, privació de drets de ciutadania…etc. Este treball, examina els principals factors que han influït en el procés de segregació soci-espacial del barri de la Coma des del punt de vista de l’Estructura d’Oportunitats Territorials. El treball de camp realitzat en el barri abans i durant l’Estat d’Alarma decretat després de la pandèmia de la COVID-19, permet contrastar la situació actual amb la informació proporcionada per estudis i recerques d’anys anteriors. La manca d’oportunitats en el mercat de treball, el baix nivell educatiu, el fracàs escolar, les males condicions dels habitatges, l’escassetat de recursos urbans, la degradació de l’espai públic i la pèrdua del teixit associatiu són alguns dels problemes que s’han cronificat al llarg dels anys i que impedeixen revertir aquest procés.

La marginalitat a les ciutats

El fenomen de la marginalitat a les ciutats és un dels temes d’interès de la Sociologia Urbana des de la seua constitució com a disciplina acadèmica. Un dels pensadors actuals més importants, alerta sobre “un nou règim de marginalitat urbana” en el qual els col·lectius més vulnerables de la societat són expulsats a zones aïllades de la metròpolis i condemnats a suportar la concentració de problemàtiques derivades de l’augment de les desigualtats socials. Aquesta marginalitat avançada, es distingeix de l’existent durant l’època fordista per certes característiques específiques i es manifesta de manera diferenciada a les ciutats estatunidenques i europees per factors històrics i estructurals en els quals el paper de l’Estat té un paper fonamental.

El TFG del sociòleg Federico Pérez està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Pérez, F (2019). Probeza, desigualdad y exclusión social en el País Valenciano. Estudio evolutivo comparado [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Federico Pérez

L’objectiu d’este treball de fi de grau de sociologia és actualitzar la informació existent sobre renda, desigualtat, pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana, en particular la publicada per Francisco José Goerlich i Vicent Flor, insistint en l’anàlisi dinàmica d’esta, així com la seva comparació amb l’Estat i dos de les seues regions capdavanteres (Madrid i País Basc).

Es pretén comprovar amb les últimes dades disponibles si la desigualtat, pobresa i exclusió social a les comarques valencianes manté la tendència històrica negativa, així com si estem davant un problema estructural de difícil solució o podria tractar-se d’un problema conjuntural, encara que ancorat en el temps, que podria anar revertient amb una adequada estratègia transformadora.

Dèficit històric d’infrafinançament

Les dades analitzades i actualitzades fins al 2017 confirmen allò denunciat per tots els autors. El territori valencià arrossega un dèficit històric de finançament, manca d’inversions i d’un model productiu eficient, la qual cosa ha provocat unes elevades taxes de pobresa, desigualtat i exclusió social, per sobre de la mitjana espanyola i cada vegada més allunyades de les regions capdavanteres d’este país. La renda mitjana dels valencians cada vegada està més allunyada de la mitjana de l’Estat. Els valencians tenen menys renda per càpita que la mitjana, amb una població decreixent, mentre que la resta té major renda per càpita, malgrat registrar creixement de població.

Els governs institucionals, que s’han alternat en el poder des de la transició, no han afavorit la situació valenciana. En particular, el llarg període de corrupció institucional i de malversació de fons públics en esdeveniments milionaris del govern del PP ha causat estralls en la societat valenciana i les dades així ho denuncien.

Model productiu de baix valor afegit

Actualment (2020), la Comunitat Valenciana continua tenint un model productiu basat gairebé exclusivament en sectors de molt baix valor afegit, com és la construcció o els serveis d’hostaleria i turisme. Les dures seqüeles sofertes per la crisi des del 2008 han actuat, en particular, sobre els sectors socials més desfavorits. Este augment progressiu de la pobresa, desigualtat i exclusió social valenciana només podrà revertir-se si s’aconsegueix un canvi de model productiu.