TFG La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat

El TFG de la sociòloga Marta Grau Roda està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Grau, M (2021). La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Marta Grau Roda

Resum del TFG de Sociologia de Marta Grau Roda

El barri del Cabanyal (València Ciutat) ha estat objecte d’un dels projectes urbanístics municipals més controvertits de la ciutat de València, que pretenia enderrocar bona part de la seua trama urbana i partir-lo en dues meitats per tal de prolongar una gran avinguda fins la platja. Després d’anys de degradació induïda per legitimar el projecte i la suspensió final d’aquest en 2015, el barri està experimentant actualment una gentrificació visible.

Procés de gentrificació al Cabanyal (València Ciutat)

En aquest treball pretenem de descobrir com s’ha desenvolupat el procés de gentrificació del Cabanyal en els últims 20 anys, centrant-nos en les seues conseqüències pel que fa al canvi del caràcter de classe del veïnat, motiu pel qual plantegem la vulnerabilitat habitacional com a l’altra cara de la moneda de la gentrificació. Per aconseguir-ho, hem realitzat una aproximació triangular a la situació de l’habitatge al barri del Cabanyal, usant en primer lloc dades quantitatives estadístiques i produint en segon lloc dades qualitatives mitjançant la tècnica de l’entrevista des de tres posicions socials distintes: l’agent gentrificador, la vulnerabilitat habitacional i l’experiència i resistència veïnal.

A la llum d’aquest treball de camp, hem descobert que el procés de gentrificació que travessa el barri és atomitzat, és a dir, no conclòs. En aquest sentit, l’espai sòcio-urbà del barri respon a una dualització entre la mercantilització i la vulnerabilitat, no donant-se per tant una successió poblacional clara sinó una convivència entre classes mitjanes i classes treballadores, si bé la fase actual del procés es caracteritza per una creixent expulsió del veïnat amb rendes més baixes del barri, procés sintetitzat en la problemàtica del desnonament.

De cara al futur, l’aprovació d’un nou pla urbanístic pensem que aprofundirà en la gentrificació –i turistificació- del barri, reforçant la frontera urbana que existeix entre el centre històric i l’àrea més propera a la façana marítima.

TFG La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma

El TFG de la sociòloga Claudia Durá García està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Durá, C (2020). La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Claudia Durá García

Resum del TFG de Sociologia de Claudia Durà

En les grans àrees metropolitanes de les ciutats dels països del Nord Global, existeixen zones marginalitzades i estigmatitzades en les quals s’acumulen les principals contradiccions del sistema capitalista: pobresa econòmica, activitats delictives, racisme, xenofòbia, privació de drets de ciutadania…etc. Este treball, examina els principals factors que han influït en el procés de segregació soci-espacial del barri de la Coma des del punt de vista de l’Estructura d’Oportunitats Territorials. El treball de camp realitzat en el barri abans i durant l’Estat d’Alarma decretat després de la pandèmia de la COVID-19, permet contrastar la situació actual amb la informació proporcionada per estudis i recerques d’anys anteriors. La manca d’oportunitats en el mercat de treball, el baix nivell educatiu, el fracàs escolar, les males condicions dels habitatges, l’escassetat de recursos urbans, la degradació de l’espai públic i la pèrdua del teixit associatiu són alguns dels problemes que s’han cronificat al llarg dels anys i que impedeixen revertir aquest procés.

La marginalitat a les ciutats

El fenomen de la marginalitat a les ciutats és un dels temes d’interès de la Sociologia Urbana des de la seua constitució com a disciplina acadèmica. Un dels pensadors actuals més importants, alerta sobre “un nou règim de marginalitat urbana” en el qual els col·lectius més vulnerables de la societat són expulsats a zones aïllades de la metròpolis i condemnats a suportar la concentració de problemàtiques derivades de l’augment de les desigualtats socials. Aquesta marginalitat avançada, es distingeix de l’existent durant l’època fordista per certes característiques específiques i es manifesta de manera diferenciada a les ciutats estatunidenques i europees per factors històrics i estructurals en els quals el paper de l’Estat té un paper fonamental.