El TFG de sociolingüística de la valenciana Ana Tamarit està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.
⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!
Tamarit, A (2018). El valencià al carrer: entre València i Alboraia [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.
Resum del TFG de sociolingüística d’Ana Tamarit
A la ciutat de València, amb el pas del temps, s’ha produït un conflicte lingüístic entre el castellà i el català que ha suposat un procés de castellanització de la nostra comunitat. A més a més, cal no oblidar que la llar familiar és l’àmbit principal on es transmet la llengua de manera intergeneracional. Amb estes idees fonamentals, en este treball final de grau es realitza un estudi sociolingüístic de quatre barris de la ciutat de València, pertanyents a dos districtes diferents, que seran comparats amb la població d’Alboraia de l’Horta Nord. La intenció és comprovar l’ús que es fa del valencià al carrer de la ciutat. Esta recerca abasta, d’una banda, l’estudi dels usos lingüístics i, d’una altra, l’estudi geogràfic, sociològic i sociolingüístic de les zones tractades.
Quins sectors de la població mantenen viva la llengua?
València Ciutat és una ciutat on la situació sociolingüística mereix una anàlisi i alguna reflexió. En este estat de la situació podríem plantejar-nos unes quantes preguntes que ens ajudarien a l’hora d’abordar la recerca i l’estudi: a banda del procés de substitució lingüística que s’ha produït en una part de la ciutat, podem parlar d’un sector de la població que encara manté viva la llengua? L’estudi i el coneixement de la llengua que fa temps que s’està duent a terme a l’àmbit educatiu valencià en comporta indefugiblement l’ús al carrer? Hi ha diferències importants entre diferents variables socials (classes socials, barris, edat, sexe) que es puguen detectar en aquests usos socials? És possible detectar una evolució en els usos orals del valencià en les últimes dècades? És l’ús un índex del grau de lleialtat lingüística dels parlants amb l’idioma del país? És possible detectar en els usos orals de la ciutat un impacte de les polítiques educatives i de promoció de l’idioma aplicades en els últims anys? Hi ha altres àmbits en què l’ús del català a València haja millorat considerablement?
La mobilitat de població i la diversitat lingüística
Les grans ciutats d’arreu del món, cada vegada més reflecteixen una creixent diversitat lingüística, resultat de la gran mobilitat de població que es produeix a tot arreu des de finals del segle XX. A més a més, a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana s’ha produït des de fa segles una situació de contacte de llengües en desnivell que ha abocat en la substitució lingüística del valencià pel castellà. El resultat d’este contacte i substitució lingüística es manifesta, entre molts altres aspectes, en els usos orals. Podríem dir que des de fa molts anys hem sentit dir a València, que la percepció que es té de l’ús del valencià a la capital i a les altres ciutats valencianes està en un procés constant de disminució. I en l’actualitat encara continuem percebent que després de les polítiques lingüístiques emprades en les últimes dècades, els aparents intents d’aplicació de mesures dirigides a dur a terme la normalització lingüística, ens trobem que l’ús del valencià a València no ha canviat de manera significativa. I, de fet, quan ens movem per la ciutat, encara és difícil escoltar que la gent parle en valencià.
Per esta raó, fóra interessant de fer la recerca tenint en compte les variables que poden incidir en les actituds i els comportaments lingüístics dels parlants a València. En este sentit es pretén aplicar la consigna de recerca emergent a mitjans dels anys seixanta aplicada per Joshua Fishman, els objectius de la qual són estudiar qui parla, quina llengua, a qui, quan i per què.
L’observació i l’estudi dels usos orals a València i Alboraia
El focus del treball de final de grau pretén recollir els resultats obtinguts de l’observació i de l’estudi dels usos orals a la ciutat de València i Alboraia. Ara bé, l’estudi no consisteix només en una simple mostra de dades descriptives, sinó que s’intenta dur a terme una anàlisi de les observacions realitzades pel que fa als usos lingüístics de diversos barris de la ciutat de València. L’estructura social, la procedència, la mobilitat familiar o individual, l’edat, el sexe, etc. són elements que influeixen en els comportaments lingüístics de les persones, i la consideració d’estos factors han de permetre traure’n conclusions al respecte.
En principi, el procediment és senzill però també hi contemplem els coneixements previs i necessaris que ens aporten diferents àrees de les ciències socials. Per tant, l’objectiu principal serà obtenir un estudi sociolingüístic de la forma més detallada possible (hi acompanyen el treball les gràfiques elaborades a propòsit i a partir de les observacions realitzades) d’uns espais (barris) concrets, com també s’hi aporta un comentari explicatiu de la comparació dels resultats obtinguts als diferents indrets.