Ciències Socials

Comprendre als humans no és una tasca gens fàcil. Són sers complexos que interactuen entre ells creant nous fenòmens. Per tal d’estudiar i entendre el comportament humà, van nàixer les Ciències Socials.

Precisament, per esta complexitat, és de gran importància que les societats i els actors que les conformen siguen un objecte d’estudi científic. Analitzar des de diferents enfocaments les causes i els efectes dels fenòmens socials ens ajuda a comprendre d’una manera més completa la realitat que ens envolta.

Però que són exactament les Ciències Socials? I sobretot, quina relació mantenen entre elles i com es complementen?

William James: Amb tu va començar tot

William James (1842-1910), professor de psicologia a la Universitat de Harvard, expressava així, ja a finals del segle XIX, el que per a ell eren les ciències socials:

William James - Ciències SocialsUna sèrie de mers fets, xicotets diàlegs i altercats sobre opinions; parques classificacions i generalitzacions en un pla merament descriptiu… però ni una sola llei com la que ens proporciona la física; ni una sola proposició de la qual es puga deduir casualment cap conseqüència… Açò no és ciència, és només un projecte de ciència.

És cert, tot i la dura crítica del professor, les ciències socials busquen, des del seu naixement, arribar finalment a una etapa de vertadera mestria. És per això que el debat que plantejava William James continua, en certa mesura, a la nostra societat.

Són les Ciències Socials tan diferents de les ciències naturals?

Aparentment, les ciències naturals representen per a gran part de la societat l’anàlisi pur i exacte del seu objecte d’estudi. Però, en eixe cas, per què de vegades els meteoròlegs no són capaços de preveure el temps amb exactitud o els geòlegs no sempre encerten la magnitud dels terratrémols amb precisió?

En altres paraules, la veracitat i la validesa dels resultats també són preocupacions de les ciències exactes. No obstant això, en les ciències socials diríem que es tracta d’una de les majors preocupacions. Com encertar 100% amb les conclusions de les tesis quan el teu objecte d’estudi (la societat) està en perpetu moviment?

El pare de la sociologia Auguste Comte, el pensador Saint-Simon i l’economista John Stuart Mill

Aquests tres ja plantejaren la dicotomia entre els dos tipus de ciències. Va ser així com sembraren el germen del positivisme, la corrent teòrica per la qual es tractava d’explicar la societat i el comportament social a través del model de les ciències naturals.

Però, com estudiar els fets socials amb un model que no és capaç de comprendre les relacions humanes intrínseques en cadascun dels tractes que es produeixen? Com és possible explicar un fenomen com la pobresa si només l’observem i la descrivim sense veure una línia del temps històrica, cultural i econòmica?

En definitiva, el debat entre allò innat i allò adquirit segueix viu. Algunes conductes socials com el desig de formar part d’un grup, la por a les aranyes o l’atracció sexual poden tindre components genètics, però també tenen components apresos. Diríem, en última instància, i segons les ciències socials, que estem condicionats, però mai determinats a ser d’una determinada manera.

Quines són les Ciències Socials?

L’amplitud i la diversificació del conjunt de ciències que estudien el comportament humà, l’activitat humana i els fenòmens socials, és tan gran que ha dificultat la seua classificació científica. I és que per a molts científics socials depén en última instància del mètode i les tècniques d’investigació aplicades.
Així mateix, les Ciències Socials comprenen coneixements de moltes àrees i disciplines diferents, i totes elles estudien l’home així com els seus vincles amb el medi ambient, bé siga a través de l’evolució de les societats, de la interacció social o del sistema cognitiu humà.

En La Comarca Científica emprarem les següents ciències socials per a analitzar les Comarques Valencianes:

  • L’Antropologia per a aplicar un enfocament de precisió alhora de descriure els grups socials que componen la realitat valenciana.
  • Les Ciències Polítiques per a analitzar i comprendre el comportament polític i electoral dels valencians.
  • La Criminologia per a conéixer els origens de la criminalitat i l’efecte provocat en les comarques valencianes.
  • L‘Economia per a descobrir la producció, la distribució, l’intercanvi i consum de béns i serveis en la societat valenciana.
  • La Geografia per a assenyalar els avantatges i desavantatges del territori valencià i com estos afecten al seu desenvolupament.
  • La Història per a preguntar-nos el perquè de les tradicions valencianes i trobar respostes als problemes presents i futurs.
  • La Psicologia per endinsar-nos en la personalitat més profunda de les persones que componen la societat valenciana.
  • La Sociologia per a obtenir una visió holística del conjunt de les estructures socials que articulen les comarques valencianes.

La interdisciplinarietat de les Ciències Socials

La creixent especialització de cada ciència ha generat en alguns casos una línia massa difusa a l’hora de comparar algunes disciplines. Però la comprensió de l’objecte d’estudi va en sentit oposat a esta tendència. Els resultats són sempre més fructífers a través de la cooperació de les diferents ciències socials, és a dir, mitjançant la interdisciplinarietat.

L’antropologia, les ciències polítiques, la criminologia, l’economia, la geografia, la història, la psicologia, la sociologia… i en definitiva totes les ciències socials, necessiten treballar colze a colze i recuperar eixe espai interdisciplinari que les nodreix de manera recíproca.

La Comarca Científica és el punt d’encontre de la societat valenciana amb els científics socials. Un espai d’intercanvi de coneixements a través de la informació que ens permetrà a tots comprendre millor la realitat.

Resultat
[Total: 16 Mitjana: 4.6]