Ciència Política

Què és la ciència política? Per a què serveix? Quin és l’objecte d’estudi de la politologia? És possible estudiar ciències polítiques en les Comarques Valencianes? En La Comarca Científica podràs trobar la resposta a totes estes i moltes altres preguntes.

En les següents imatges pots trobar també tot el contingut produït per nosaltres pel que fa a esta ciència social.

Què és la ciència política?

Saber què és la ciència política és el primer pas per a descobrir el món de la política des d’una perspectiva que molts desconeixen. I és que esta ciència social s’encarrega d’estudiar tant la teoria com la pràctica de la política, dels seus sistemes i dels comportaments polítics de les societats. És a partir de l’observació de la realitat política que esta ciència pot donar explicacions veritablement certeres sobre el seu funcionament i dibuixar el sentit de les relacions polítiques que es produeixen.

El politòleg italià Norberto Bobbio proposava com a vàlides dos termes: les ciències polítiques en un sentit més ample i que abasta tots els estudis relacionats amb la política (inclosos els filòsofs); i la ciència política en sentit més estricte. Esta última, també anomenada politologia, te l’objectiu d’analitzar les relacions de poder que trobem en l’entorn social, entenent el poder com a la capacitat d’un actor social d’influir sobre altres.

En definitiva, la ciència política és una ciència social que necessita d’altres ciències socials per a un anàlisi més profund del seu objecte d’estudi. Tant és així que, al mateix temps que la politologia avançava cap a una major profunditat en el seu anàlisi, també avançava cap a una relació més propera amb altres ciències com la sociologia, l’economia, la història o la psicologia.

Què estudia?

La ciència política estudia el poder

La ciència política estudia la política en general i el poder en particular. I és que tots els ciutadans tenim opinions polítiques, tots tenim preferències polítiques, tots llegim el periòdic o veiem la televisió o escoltem la ràdio i tenim opinions sobre allò que passa a la nostra ciutat, a la nostra comarca o al nostre país. També tenim ideologies i per tant tenim idees sobre com hauria de funcionar l’Estat o sobre el que haurien de fer els polítics. L’aspiració de la ciència política és l’enteniment de tot este contingut.

No és una tasca gens fàcil. És un terreny molt complicat on també entren en joc les emocions de les persones que de vegades inclús poden arribar a compartir sentiments de ràbia, impotència, frustració, por, alegria o esperança. Però no obstant això, la feina dels politòlegs primerament és tractar d’entendre com es relacionen totes estes variables deixant apartades les nostres preferències per a posteriorment explicar-les.

Quin és el seu mètode d’estudi?

La politologia ha de lidiar amb totes estes diferències d’opinions i per això intenta basar el coneixement en la recollida ordenada i sistemàtica d’informació, tractar d’arribar a conclusions basades en l’evidència i analitzar les coses segons conceptes, teories, procediments i mètodes empírics que ens permeten adquirir un coneixement gelat i sense interferències de la realitat política.

El politòleg italià Giovanni Sartori distingeix quatre mètodes (que són principalment els utilitzats per les ciències socials) ordenats per força de control:

  1. El mètode experimental: També conegut com a mètode empíric-analític es basa en l’experimentació i la lògica empírica. Sol recolzar-se fonamentalment en la tècnica de l’observació.
  2. El mètode estadístic: El mètode estadístic consisteix en una seqüència de procediments per al maneig de les dades qualitatives i quantitatius de la recerca. La Ciència Política utilitza les mateixes metodologies que altres tipus de ciències socials, però dóna una major preponderància a les de tipus quantitatiu, com els mètodes estadístics.
  3. El mètode comparat: La política comparada té per objecte estudiar eminentment els fenòmens macro-polítics. Pretén trobar les semblances i diferències de dos models polítics diferents. Com a exemples d’estudi d’institucions tenim als estudis sobre els partits i sistemes de partits, els sistemes electorals, els parlaments, les burocràcies públiques i l’Estat. Com a exemples d’estudi de processos polítics amplis tenim als canvis de règims polítics, l’origen i enfortiment dels Estats, els processos de reforma estatal, les revolucions socials, les revoltes socials, les revoltes anticolonials, l’estudi sobre desenvolupament polític, la consolidació democràtica, el sorgiment de terrorisme, els processos de descentralització, els conflictes polítics, els conflictes ètnics, els conflictes religiosos, i els orígens i conseqüències del nacionalisme. Finalment en el cas dels grups socials comparats tenim els estudis sobre els moviments socials, els sindicats i els diferents organismes socials de la societat civil.
  4. El mètode històric: Este mètode consisteix en l’estudi dels antecedents de les qüestions polítiques que ocupen la nostra atenció i que freqüentment permeten explicar les característiques d’estes. Este mètode és possible combinar-lo al mètode comparat.

Per altra banda, les principals àrees d’investigació de la politologia són: a) El poder polític i les característiques de la seua obtenció i del seu exercici; b) L’autoritat i la seua legitimitat; c) L’Estat; d) L’administració pública; e) Les polítiques públiques; f) El comportament polític; g) L’opinió pública i la comunicació política; h) Les relacions internacionals.

On podem estudiar ciència política?

Estudiar ciència política a les Comarques Valencianes és possible. La Universitat de València ofereix el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública i tot i que la branca de coneixement són les ciències socials i jurídiques, el centre que l’imparteix és la Facultat de Dret i ha rebut algunes crítiques respecte a esta qüestió.

L’altra alternativa dins del territori valencià és la Universitat Miguel Hernández que ofereix la titulació Grau en Ciències Polítiques i Gestió Pública a la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Oriola.

Si pel contrari volem estudiar ciència política fora de les Comarques Valencianes però amb la nostra llengua ho podem fer també amb el grau de la UB (Universitat de Barcelona) Ciències Polítiques i de l’Administració. També podem estudiar ciències polítiques a la UPF (Universitat Pompeu Fabra) o a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) anomenat Grau en Ciència Política i Gestió Pública de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Cal destacar que a Catalunya la ciència política està molt arrelada compta amb un col·legi de politòlegs amb molt de renom a Barcelona: COLPIS, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

Ja per últim tenim l’opció dels estudis a distància estudiant ciències polítiques a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) o a la ja coneguda UNED.

La Ciència Política Valenciana

Parlar de ciència política a territori valencià és parlar de l’Associació Valenciana de Politologia (AVAPOL). Recentment han celebrat el seu 10é aniversari on convidaren al politòleg Vicent Franch, considerat el pare fundador de la ciència política valenciana. A través d’esta associació es realitzen diverses activitats com són els seminaris, concursos o esdeveniments que reuneixen a politòlegs de totes les comarques valencianes. A més a més compten amb un Observatori Politològic que ja ha presentat diverses publicacions.

Per altra banda podem destacar altres politòlegs valencians com són Jordi Muñoz expert en comportament electoral i política comparada; Simó Alegre de qui destaquem el seu llibre: Unio Valenciana. Nacimiento, auge y caída de un partido (1982-2000); o la politòloga Aída Vizcaíno qui va estar, fins gener de 2018, assessora en presidència del govern valencià.

Resultat
[Total: 3 Mitjana: 4.7]