La Comarca Científica

Comarques valencianes

Què són les Comarques Valencianes?

Les Comarques Valencianes són demarcacions geogràfiques que divideixen el territori valencià en trenta-tres (33) regions i que tenen com a finalitat vertebrar-lo socialment, econòmicament i culturalment. Són formades, a més a més, per municipis amb una certa tradició històrica. La Comarca es vista, en última instància, com una unitat natural definida a partir de trets històrics, físics, lingüístics i culturals i que es projecten en formes de vida i de producció amb diferents particularitats segons el territori.

Tot i que no existeix una regulació reconeguda administrativament per als noms de cadascuna de les Comarques Valencianes, l’administració valenciana les utilitza per als seus escrits i publicacions oficials. Un exemple és la Subdirecció General de Política Lingüística que ha elaborat una llista de totes les comarques prenent com a punt de partida les denominacions que han estat utilitzades pel Consell i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les Comarques conformen, en definitiva, un necessari tercer nivell entre l’estructura provincial i la municipal. Un instrument indispensable per a la identificació dels ciutadans valencians amb el seu espai viscut.

Geografia de les Comarques Valencianes

El territori valencià està caracteritzat per ser geogràficament molt allargat i estret, la qual cosa dificulta la seua cohesió a través del contacte entre comarques. De fet, a altres territoris espanyols, amb diferents formes geogràfiques, menys estretes i més extenses en amplitud, la interconnexió i la integració dels diferents municipis és més senzilla i menys costosa. Les distàncies, en definitiva, poden ser més llargues i el contacte entre els municipis pot ser més complex. Pensem, per exemple, la distància que cal recórrer entres comarques com els Ports o el Baix Maestrat i el Baix Segura, el Baix Vinalopó o el Vinalopó Mitjà.

Mapa comarques valencianes
Mapa de les comarques valencianes actualitzat a gener del 2023 per les Corts. Descarrega’l en pdf ací.

Què podem dir de la seua demografia? Podríem remarcar una tendència històrica: gran part de les comarques de l’interior han anat perdent població, una tendència que pot ser atribuïda a diversos factors, com la industrialització limitada, la manca d’oportunitats laborals i les limitacions geogràfiques. Això ha conduït a una migració cap a les regions costaneres i, més concretament, cap a les comarques del litoral. Per regla general, estes comarques han vist com ha anat augmentant progressivament el seu nombre d’habitants motivats, fonamentalment, per les activitats turístiques i comercials que es donen als pobles i ciutats de platja. Les costes valencianes són destins d’atracció per a residents i turistes, i això ha contribuït a un augment en el nombre d’habitants.

Per altra banda, i pel que fa a la natura de les Comarques Valencianes, cal tindre en compte que gran part del territori valencià està envoltat per muntanya, convertint les planes en una excepció. Els elements naturals que travessen les comarques valencianes són molt diversos i ofereixen un mosaic de terrenys que inclouen muntanyes i rius significatius. Alguns dels més destacables poden ser:

Muntanyes:

  1. Serra d’Irta: A les comarques del nord, la Serra d’Irta és una cadena muntanyosa que s’estén prop de la costa i ofereix paisatges impressionants i platges prístines.
  2. Serra Calderona: Situada a prop de València Ciutat, coneguda per les seues rutes de senders i el Parc Natural de la Serra Calderona, que ofereix oportunitats per a l’escalada i l’observació de la natura.
  3. Serra d’Espadà: També a les comarques del Nord. Compta amb una gran quantitat de senders i una densa vegetació. A més, allotja el parc natural del mateix nom.
  4. Serra de Mariola: Ubicada en les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaixa. Ofereix paisatges impressionants i és coneguda per les seues fonts naturals i cascades.
  5. Alt Terme: Zona montanyosa ubicada a la comarca de l’Alt Palància. És famosa per la seua bellesa paisatgística i la històrica població de Montanejos, coneguda per les seues aigües termals.

Rius i Rierols:

  1. Riu Túria: Un dels més importants del territori que passa per València Ciutat. El seu curs va des dels Pirineus fins a la costa, oferint l’oportunitat d’activitats recreatives com el cicloturisme al seu antic llit, convertit en jardins i zones d’oci.
  2. Riu Xúquer: Travessa diverses comarques. Les terres fertils de la vall del Xúquer són crucials per a l’agricultura valenciana.
  3. Riu Serpis: Flueix per les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Safor i sol estar acompanyat per una línia de ferrocarril panoràmic que permet gaudir de les seues vistes espectaculars.
  4. Riu Vinalopó: És una via d’aigua ubicada a les comarques del sud, fonamental per al seu desenvolupament.

Organització Política i Administrativa de les Comarques Valencianes

Les comarques del territori valencià estan delimitades fonamentalment per dos motius: O bé per les fronteres històriques i per tant com a conseqüència de conquestes militars i processos polítics que venen des del feudalisme; o bé com a unitats comarcals funcionals, és a dir, com a organismes d’articulació de serveis públics essencials com la sanitat, l’educació o el servei de bombers. La segona delimitació tindria la traducció en el que coneguem com a Mancomunitats.

Ara bé, tot i que les Comarques Valencianes comparteixen proximitat, ecosistemes, llengua vehicular pròpia, cultura, història o interessos comercials i comunicatius; no existeix cap organisme institucional que assumisca competències en matèria de polítiques públiques importants.

Estes decisions estan en mans d’Ajuntaments i Diputacions Provincials. Les segones, producte de l’estat liberal, prescindeixen de qualsevol referència històrica, però tot i això, són al cap i a la fi, la unitat de representació política a les Corts Valencianes.

Història de les Comarques Valencianes

Des de finals del segle XIX, el territori valencià ja era una estructura dividida en eixes demarcacions territorials conegudes com a Comarques. Malgrat això, no apareixen descripcions completes de les delimitacions comarcals fins als anys seixanta del segle XX. Pots trobar més informació sobre l’origen de les comarques valencianes i els primers intents de distribució territorial de l’antic Regne de València ací. També pots consultar les primeres propostes comarcals de la primera democràcia espanyola i la posterior dictadura franquista. Algunes de les propostes ja purament comarcals a la divisó territorial arribaren durant la primera democràcia espanyola:

  1. La primera proposta comarcal va ser la de l’historiador de València Ciutat, Felip Mateu Llopis l’any 1933.
  2. La proposta de l’escriptor de Valencià Ciutat, Emili Beüt Belenguer, va vindre un any després, a 1934, recollides en el mapa de Comarques Naturals del Regne de València.
  3. L’any 1966, l’historiador – també de València Ciutat – Manuel Sanchis Guarner, proposa una nova delimitació comarcal.
  4. El geògraf barcelonés, Joan Soler i Riber, presentava Nomenclàtor del País Valencià l’any 1970 amb noves modificacions.
  5. Un any més tard (1971), el mapa d’Emili Beüt es renovava amb una segona versió.
  6. Ja a l’any 1979, l’economista de Palma, Bernardí Cabrer Borràs i la matemàtica valenciana, Ma. José Rivera Ortún, elaboraren una nova proposta que deixava el nombre de Comarques Valencianes en 26.

És finalment l’any 1987 quan la Generalitat Valenciana publica una proposta oficial per a la delimitació comarcal del territori anomenada Demarcacions Territorials Homologades (DTH). En altres paraules, s’oficialitza la intenció de descentralitzar l’administració dels serveis que ofereix la Generalitat Valenciana.

Però, a pesar d’esta proposta de demarcacions territorials, i de que l’estructuració comarcal del territori valencià estava prevista a l’Estatut d’Autonomia, no hi ha aprovada cap Llei de Comarcalització. En conseqüència – tot i les intencions prèvies – no s’han establit uns òrgans polítics i administratius seriosos a l’àmbit comarcal. Les competències compartides de diversos municipis i localitats s’han quedat només amb l’articulació d’algunes Mancomunitats.

Les Comarques Centrals Valencianes: Un exemple de cohesió territorial a seguir?

La divisió provincial del territori valencià i la manca de recursos per al desenvolupament de les Comarques Valencianes té una excepció. Són les Comarques Centrals Valencianes, un territori de més de 655.000 habitants en la definició clàssica. Inclouen les comarques de la Marina Alta, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, El Comtat, l’Alcoià, i més darrerament la Canal de Navarrés.

Segons l’economista Rafael Beneyto, allí podem trobar-nos una alta concentració de PIMES i serveis comercials i turístics a la costa; mentre que la indústria i la resta de serveis a l’interior. A més a més, existeix una atmosfera d’emprenedoria i d’innovació. Tot este clima s’envolta d’un alt sentiment de pertinença i consciència territorial que difícilment podem trobar a altres comarques.

La història es remunta a la històrica Província de Xàtiva del segle XIX i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII). I és que, si ens remuntem a l’època de Jaume I el Conqueridor i anem a l’any en què va prendre Albaida (1244) i Xàtiva (1248), veiem que les Comarques Centrals ja tenien una entitat administrativa pròpia.

Així mateix, durant els segles XIV i XV, l’anomenada Governació de Xàtiva viu la seua època més esplendorosa amb la influent família dels Borja que van situar inclús als seus membres en el Papat. L’esplendor de les arts, per l’altra banda, vindrien de noms tan rellevants com el poeta Ausiàs March o l’escriptor i autor de Tirant Lo Blanc, Joanot Martorell.

I què ha quedat de tot allò? Podríem que després de la decadència del Regne de València va quedar més bé poc. No obstant això, l’any 2000 i 2002, les Comarques Centrals ja començaren amb un projecte de cooperació territorial, que malauradament es quedà en la fase d’estudis. Ara, i des de l’any 2015 sembla que s’han recuperat les converses per a reconstruir un consorci comarcal que prioritze la reindustrialització; un pla turístic vertebrador entre costa-interior; una col·laboració més estreta amb els artistes plàstics, escènics i audiovisuals; a més a més d’un pla de retenció del talent i foment de l’emprenedoria.

Identitat Comarcal

Amb freqüència, quan viatgem a l’estranger i ens pregunten d’on som, solem contestar amb el nom del nostre país. En canvi, quan ens trobem en un territori del mateix Estat i ens fan la mateixa pregunta, responem dient que som valencians. Per últim, si estem dintre del territori valencià i ens pregunten d’on venim, la nostra contestació serà la nostra ciutat o poble, però estranyament contestarem amb el nom de la nostra Comarca.

Caldria fer-nos per tant les següents preguntes: Per què els valencians no tenim consciència comarcal quan compartim llengua, història i geografia amb altres pobles i ciutats veïnes? És la identitat comarcal el primer pas per a una col·laboració estreta entre municipis i en matèria d’ocupació, turisme i promoció cultural? O per a que els valencians ens pensem en clau comarcal, abans caldria dotar les Comarques Valencianes amb una bona organització política i administrativa? L’exemple de col·laboració comarcal que hem explicat abans sobre les Comarques Centrals Valencianes podria ser un primer pas per a respondre a estes i altres preguntes.

El joc de les comarques valencianes

T’agradaria posar a prova el teu coneixement sobre les comarques valencianes i la seua ubicació geogràfica? Si eres un veritable comarquer/a, este joc és per a tu. Endinsa’t en el món de les comarques valencianes i demostra que eres un mestre/a de la geografia valenciana.

Descripció del Joc:

  • El Desafiament: Es tracta d’un joc interactiu que et desafiarà a identificar les 33 comarques valencianes en un mapa detallat. Utilitza tot el teu coneixement i agilitat mental per identificar ràpidament cada comarca.
  • Divisió Territorial: El mapa de la Comunitat Valenciana està dividit en comarques. Cada comarca té els seus límits definits, i el teu objectiu és assenyalar-los correctament. Compte! Hi ha una comarca que no existeix: l’Horta Oest.
  • Rànquing Competitiu: Com a jugador/a, podràs competir amb altres comarquers. El joc compta amb un rànquing en temps real que registra la teua puntuació, mostrant qui pot identificar les comarques amb més precisió i en menys temps. Pots lluitar per la primera posició o desafiar els teus amics i amigues a superar-te.

Estàs preparat/a per a conquerir amb el teu coneixement les primeres posicions del rànquing comarquer? Entra ara i comença a jugar!

Joc de les comarques valencianes

Busques professionals de les ciències socials d’alguna comarca?

En el nostre cercador de professionals valencians pots filtrar veus expertes de l’antropologia, la ciència política, la criminologia, l’economia, la geografia, la història, la psicologia, la sociologia i el treball social per especialització i per comarca. Prova-ho! 

Filtrar per ciència
Científics/es socials
Antropòleg/a
Criminòleg/a
Economista
Geògraf/a
Historiador/a
Politòleg/a
Psicòleg/a
Sociòleg/a
Treballador/a social

El pòdcast de les comarques valencianes

De Comarca a Comarca és el pòdcast de La Comarca Científica liderat per Guille del Olmo i Carles Asensi que busca donar veu i visibilitat a les 33 comarques valencianes, explorant la seua riquesa cultural, històrica i social. Ací pots escoltar el primer capítol:

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més