Comarques

En aquesta secció podràs trobar totes les Comarques Valencianes on s’haja elaborat algun contingut, bé siga per la procedència del científic social entrevistat o pel tema tractat. Passa el cursor per damunt de les imatges per veure si hi ha alguna cosa.

Comarques del Centre

Comarca de Valencia Ciutat
València Ciutat.
La Costera
La Costera.
la vall albaida
La Vall d'Albaida.
Raco d'Ademús
El Racó d'Ademús.
La comarca de La Ribera Alta
Ribera Alta.
l'Horta Nord
l'Horta Nord.
la foia de bunyol
La Foia de Bunyol.
canal de navarres
El Canal de Navarrés.
La Ribera Baixa
Ribera Baixa.
l'Horta Oest
l'Horta Oest.
Els Serrans
Els Serrans.
la vall de cofrents
La Vall de Cofrents.
La Safor
La Safor.
l'Horta Sud
l'Horta Sud.
la plana utiel
La Plana d'Utiel.
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre.

Comarques del Sud

l'Alacantí
l'Alacantí.
l'Alt Vinalopó
l'Alt Vinalopó.
El Comtat
El Comtat.
El Baix Segura
El Baix Segura.
La Marina Baixa
La Marina Baixa.
El Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó.
La Marina Alta
La Marina Alta.
El Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà.
l'Alcoià
l'Alcoià.

Comarques del Nord

Plana Alta
La Plana Alta.
Alt Palància
Alt Palància.
Plana Baixa
La Plana Baixa.
Els Ports
Els Ports.
Alt Maestrat
l'Alt Maestrat.
Conca dels Millars
Conca dels Millars.
El Baix Maestrat
El Baix Maestrat.
l'Alcalatén
l'Alcatén.

Què són les Comarques Valencianes?

Les Comarques Valencianes són demarcacions demogràfiques que divideixen el territori valencià en diverses regions i que tracten de vertebrar-lo socialment, econòmicament i culturalment.
Són formades, a més a més, per municipis amb una certa tradició històrica. La Comarca es vista, en última instància, com una unitat natural definida a partir de trets històrics, físics, lingüístics i culturals i que es projecten en formes de vida i de producció amb diferents particularitats segons el territori.

Tot i que no existeix una regulació reconeguda administrativament per als noms de cadascuna de les Comarques Valencianes, l’administració valenciana les utilitza per als seus escrits i publicacions oficials. Un exemple és la Subdirecció General de Política Lingüística que ha elaborat una llista de totes les comarques prenent com a punt de partida les denominacions que han estat utilitzades pel Consell i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les Comarques conformen, en definitiva, un necessari tercer nivell entre l’estructura provincial i la municipal. Un instrument indispensable per a la identificació dels ciutadans valencians amb el seu espai viscut.

Geografia de les Comarques Valencianes

El territori valencià està caracteritzat per ser geogràficament molt allargat i estret, la qual cosa dificulta la seua cohesió a través del contacte entre comarques. De fet, a altres territoris espanyols, amb diferents formes geogràfiques, menys estretes i més extenses en amplitud, la interconnexió i la integració dels diferents municipis és més senzilla i menys costosa.

Mapa de les Comarques Valencianes que formen el territori valencià
Mapa de les Comarques Valencianes

Per altra banda, i pel que fa a la natura de les Comarques Valencianes, cal tindre en compte que gran part del territori valencià està envoltat per muntanya, convertint les planes en una excepció.

I què podem dir de la seua demografia?

Podríem només remarcar una tendència històrica: gran part de les comarques de l’interior han anat perdent població mentre que les comarques del litoral, per regla general, han vist com ha anat augmentant progressivament el seu nombre d’habitants motivats, fonamentalment, per les activitats turístiques i comercials que es donen als pobles i ciutats de platja.

Organització Política i Administrativa de les Comarques Valencianes

Les comarques del territori valencià estan delimitades fonamentalment per dos motius: O bé per les fronteres històriques i per tant com a conseqüència de conquestes militars i processos polítics que venen des del feudalisme; o bé com a unitats comarcals funcionals, és a dir, com a organismes d’articulació de serveis públics essencials com la sanitat, l’educació o el servei de bombers. La segona delimitació tindria la traducció en el que coneguem com a Mancomunitats.

Ara bé, tot i que les Comarques Valencianes comparteixen proximitat, ecosistemes, llengua vehicular pròpia, cultura, història o interessos comercials i comunicatius; no existeix cap organisme institucional que assumisca competències en matèria de polítiques públiques importants.

Aquestes decisions estan en mans d’Ajuntaments i Diputacions Provincials. Les segones, producte de l’estat liberal, prescindeixen de qualsevol referència històrica, però tot i això, són al cap i a la fi, la unitat de representació política a les Corts Valencianes.

Història de les Comarques Valencianes

Des de finals del segle XIX, el territori valencià ja era una estructura dividida en eixes demarcacions territorials conegudes com a Comarques. Malgrat això, no apareixen descripcions completes de les delimitacions comarcals fins als anys seixanta del segle XX. Sis foren les propostes prèvies a la divisó territorial actual:

  1. La primera proposta comarcal va ser la de l’historiador de València Ciutat, Felip Mateu Llopis l’any 1933.
  2. La proposta de l’escriptor de Valencià Ciutat, Emili Beüt Belenguer, va vindre un any després, a 1934, recollides en el mapa de Comarques Naturals del Regne de València.
  3. L’any 1966, l’historiador – també de València Ciutat – Manuel Sanchis Guarner, proposa una nova delimitació comarcal.
  4. El geògraf barcelonés, Joan Soler i Riber, presentava Nomenclàtor del País Valencià l’any 1970 amb noves modificacions.
  5. Un any més tard (1971), el mapa d’Emili Beüt es renovava amb una segona versió.
  6. Ja a l’any 1979, l’economista de Palma, Bernardí Cabrer Borràs i la matemàtica valenciana, Ma. José Rivera Ortún, elaboraren una nova proposta que deixava el nombre de Comarques Valencianes en 26.

És finalment l’any 1987 quan la Generalitat Valenciana publica una proposta oficial per a la delimitació comarcal del territori anomenada Demarcacions Territorials Homologades (DTH). En altres paraules, s’oficialitza la intenció de descentralitzar l’administració dels serveis que ofereix la Generalitat Valenciana.

Però, a pesar d’aquesta proposta de demarcacions territorials, i de que l’estructuració comarcal del territori valencià estava prevista a l’Estatut d’Autonomia, no hi ha aprovada cap Llei de Comarcalització. En conseqüència – tot i les intencions prèvies – no s’han establit uns òrgans polítics i administratius seriosos a l’àmbit comarcal. Les competències compartides de diversos municipis i localitats s’han quedat només amb l’articulació d’algunes Mancomunitats.

Les Comarques Centrals Valencianes: Un exemple de cohesió territorial a seguir?

La divisió provincial del territori valencià i la manca de recursos per al desenvolupament de les Comarques Valencianes té una excepció. Són les Comarques Centrals Valencianes, un territori de més de 655.000 habitants en la definició clàssica. Inclouen les comarques de la Marina Alta, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, El Comtat, l’Alcoià, i més darrerament la Canal de Navarrés.

Segons l’economista Rafael Beneyto, allí podem trobar-nos una alta concentració de PIMES i serveis comercials i turístics a la costa; mentre que la indústria i la resta de serveis a l’interior. A més a més, existeix una atmosfera d’emprenedoria i d’innovació. Tot aquest clima s’envolta d’un alt sentiment de pertinença i consciència territorial que difícilment podem trobar a altres comarques.

La història es remunta a la històrica Província de Xàtiva del segle XIX i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII). I és que, si ens remuntem a l’època de Jaume I el Conqueridor i anem a l’any en què va prendre Albaida (1244) i Xàtiva (1248), veiem que les Comarques Centrals ja tenien una entitat administrativa pròpia.

Així mateix, durant els segles XIV i XV, l’anomenada Governació de Xàtiva viu la seua època més esplendorosa amb la influent família dels Borja que van situar inclús als seus membres en el Papat. L’esplendor de les arts, per l’altra banda, vindrien de noms tan rellevants com el poeta Ausiàs March o l’escriptor i autor de Tirant Lo Blanc, Joanot Martorell.

I què ha quedat de tot allò? Podríem que després de la decadència del Regne de València va quedar més bé poc. No obstant això, l’any 2000 i 2002, les Comarques Centrals ja començaren amb un projecte de cooperació territorial, que malauradament es quedà en la fase d’estudis. Ara, i des de l’any 2015 sembla que s’han recuperat les converses per a reconstruir un consorci comarcal que prioritze la reindustrialització; un pla turístic vertebrador entre costa-interior; una col·laboració més estreta amb els artistes plàstics, escènics i audiovisuals; a més a més d’un pla de retenció del talent i foment de l’emprenedoria.

Identitat Comarcal

Amb freqüència, quan viatgem a l’estranger i ens pregunten d’on som, solem contestar amb el nom del nostre país. En canvi, quan ens trobem en un territori del mateix Estat i ens fan la mateixa pregunta, responem dient que som valencians. Per últim, si estem dintre del territori valencià i ens pregunten d’on venim, la nostra contestació serà la nostra ciutat o poble, però estranyament contestarem amb el nom de la nostra Comarca.

Caldria fer-nos per tant les següents preguntes: Per què els valencians no tenim consciència comarcal quan compartim llengua, història i geografia amb altres pobles i ciutats veïnes? És la identitat comarcal el primer pas per a una col·laboració estreta entre municipis i en matèria d’ocupació, turisme i promoció cultural? O per a que els valencians ens pensem en clau comarcal, abans caldria dotar les Comarques Valencianes amb una bona organització política i administrativa? L’exemple de col·laboració comarcal que hem explicat abans sobre les Comarques Centrals Valencianes podria ser un primer pas per a respondre a aquestes i altres preguntes.

Resultat
[Total: 21 Mitjana: 4.8]