El CIS Valencià. Abril 2022

El CIS Valencià. Abril 2022

El CIS Valencià és l’espai de La Comarca Científica on analitzem dades socials, econòmiques i electorals de rellevància dintre de les comarques valencianes. Posem el focus en el nostre territori i, com no podria ser d’altra manera en este web, ho fem aplicant les ciències socials.

Tornem amb una nova edició d’El CIS Valencià, l’únic espai que aprofundeix en l’anàlisi política i social dels valencians i valencianes. Les societats, per poder autoconeixer-se, necessiten d’estudis en innumerables matèries i àmbits i, precisament d’açò careixen les comarques valencianes.

Estos estudis, i les posteriors publicacions i anàlisi de les dades, es fan encara més importants en moments en què l’actualitat – política, social, personal- avança proporcionalment més ràpid que la capacitat que tenim d’absorbir la informació. Per esta raó, des de La Comarca Científica, a través d’El CIS Valencià, posem a disposició totes les dades i estudis que podem tindre a l’abast per a la consulta en obert i així potenciar els espais que acompanyen l’estudi de la realitat social.

CIS valencià abril 2022

Durant les últimes setmanes, en un pla internacional, estem assistint a una guerra de Rússia a Ucraïna amb implicacions per a quasi el conjunt mundial de la població amb un món completament globalitzat; en l’àmbit europeu, entre altres coses, França s’està enfrontant a unes eleccions on l’extrema dreta, de nou, ha passat a segona volta i sembla tindre un cert marge d’èxit. Mentrestant, i aterrant a poc a poc a la nostra realitat més immediata, tenim a l’àmbit estatal, al Partit Popular passant per un procés de destitució del seu president, Pablo Casado, un Congrés estatal i la tria d’Alberto Nuñez Feijóo com a president de la formació que ha capgirat les enquestes i la intenció de vot; però també continuem assistint a casos de corrupció a l’ajuntament i comunitat de Madrid. A l’àmbit valencià, més enllà de que el sol per fi ha eixit – açò és important per als valencians i valencianes- seguim de prop els casos sobre els possibles abusos a menors i el rebombori i impacte que està ocasionant a nivell de desinformació de marcatge contra Mònica Oltra per part de l’extrema dreta. 

Però també a un nivell micro per a les famílies, el preu de la llum, del carburant i de productes de consum diari no deixen de pujar, amb una inflació quasi sense precedents des dels anys 80 i amb una impossibilitat de fer-hi front amb els salaris actuals.

També passen coses a les nostres realitats més pròximes: municipis que fa uns mesos canviaren d’alcaldies – per la rotació pactada en les coalicions de govern-, l’arribada i gestió dels fons europeus als nostres municipis i comarques i un llarg etcètera impossible d’homogeneitzar i que responen a les particularitats de cada comarca i municipi.

Comencem!

El CIS Valencià: un any per a eleccions municipals, autonòmiques i generals?

La legislatura 2019-2023 està vivint el seu últim alé. Si tot avança com indica el context actual, les eleccions autonòmiques i locals valencianes tindran lloc el mes de maig de 2023. Un any per a concloure legislatura, precampanya, campanya i eleccions. Amb moltes incògnites i poques certeses, especialment en relació als possibles resultats i pronòstics. Una legislatura difícil: amb pandèmia, DANA i temporals, notícies falses que acaben semblant certes i un context de polarització a diferents nivells. Les persones expertes apunten: la correlació entre un alt nivell de deteriorament polític, major polarització, crispació social i èxits de l’extrema dreta és quasi exacta. L’extrema dreta alimenta la polarització i crispació social perquè sap que és una de les principals i fàcils estratègies per guanyar vots; i és una correlació que es pot veure de forma certera amb els pronòstics electorals: malgrat que cap és capaç de percebre amb exactitud – o per aproximació- quines formacions ocuparan els governs la pròxima legislatura, totes apunten que en qualsevol dels escenaris l’extrema dreta multiplicarà els seus resultats. 

No recorde altres contextos previs a eleccions en què els blocs de possibles governs estigueren tan parells: inclús hi ha agències d’elaboració d’estudis que un mes publiquen enquestes on la dreta guanya i al mes següent canvia la balança. Els factors són múltiples, però els més concrets: la pèrdua de votants – i representació- per part de Ciutadans i Podem deixa moltes incògnites i tot dependrà de la capacitat que tinguen les formacions més pròximes per a capitalitzar estos vots perduts. Ara, l’extrema dreta, sembla que és la formació que més fàcil ho té per seguir recollint les molletes en uns pronòstics electorals amb percentatges de vot dividits quasi en un 50/50.

S’identificava la importància de la variable de polarització per determinar els possibles guanys i rèdits de l’extrema dreta; recentment, l’Institut Català d’Internacionalització per la Pau (ICIP) i el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE han realitzat una enquesta sobre la polarització política, social i territorial a l’estat espanyol, centrada en sis comunitats autònomes, a banda de la nostra, també: Andalusia, Catalunya, Extremadura, Galícia, Madrid i País Basc. En els resultats que presenta l’enquesta, s’observa que la valenciana és la societat més procliu a la recentralització i que mostra una major identitat espanyola – per damunt, fins i tot, de Madrid-. Quan es parla “d’una major identitat espanyola” es fa referència a si les persones enquestades tenen un sentiment d’identificació més procliu al propi de la seua comunitat autònoma, més procliu al de l’estat espanyol o, fins i tot, si este és dual. Els valencians i valencianes, sembla, que tendim més cap a un sentiment identitari espanyol.

En l’enquesta es pregunta, també, sobre la polarització política i la polarització afectiva partidista. I sembla que, en este cas, també ens diferenciem: som la comunitat amb un índex més baix de polarització política i partidista.

En relació a la confiança en cadascun dels nivells o arenes territorials de govern, l’enquesta conclou que el 32% confia bastant o molt en el govern autonòmic valencià però, no obstant això, si aprofundim en els resultats, veiem una mostra bastant dividida: un 34,2% té una baixa desconfiança en el govern autonòmic. Posant la lupa sobre altres esferes, la municipal per exemple, trobem que un 29,8% té un alt índex de confiança però un 32,4% no confia pràcticament res. De nou, una mostra dividida. En la resta d’arenes es dona un efecte semblant: en l’europeu confia molt un 26,2% de la mostra i en l’estatal un 21,7% té un alt grau de confiança, però en l’altra part de l’eix trobem que un 28,1% no confia absolutament res o molt poc en l’europeu i, atenció, un 46,6% dels valencians i valencianes tenen un baix índex de confiança en l’estatal. Per tant, sembla que el nivell territorial en què més desconfiança tenim els valencians i valencianes és en l’estatal. No tindrem massa polarització política i/o partidista, però a l’hora de respondre certes preguntes no ho demostrem massa bé amb uns resultats de mostres tensades i dividides.

Grau de confiança en les institucions valencianes - CIS Valencià

Sobre el model de repartiment de les competències, es percep una tendència cap a la recentralització, com s’apuntava al principi de l’anàlisi: un 43% de les persones enquestades es mostren favorables a una menor autonomia o la seua eliminació directament. En comparació, un 23% deixaria com està l’actual model i un 20% dotaria de més autonomia a les comunitats en la gestió de competències. El 7% aposta per l’autodeterminació.

Amb un escenari en què els valencians i valencianes ens reconeixem com a poc polaritzats però tenim mostres dividides a l’hora de pensar models de repartiment de competències, confiança en les institucions i identitats… Qualsevol escenari és possible a les eleccions autonòmiques de 2023.

I què passa amb les municipals? Ja ho hem comentat en altres ocasions i, especialment, en els CIS comarcals que podeu trobar en altres edicions anteriors, el territori valencià és tan llarg com ric i divers i els resultats electorals municipals així ho demostren: tenim resultats en eleccions municipals per a tots els gustos. En esta edició ens centrarem en dues de les principals ciutats valencianes: la ciutat de València i Castelló de la Plana, partint d’enquestes elaborades els últims mesos.

3, 2, 1… Comencen les precampanyes!

Enquestes per a València Ciutat

Recentment, SYM Consulting per El Periódico de Aquí ha publicat una enquesta per a la ciutat de València a abril de 2022. És un estudi que compta amb una mostra de 1.000 persones. L’escenari, si es donara, seria bastant diferent del que hi ha en la present legislatura del Cap i Casal. La victòria electoral seria per al Partit Popular, sumant entre 2 i 3 escons als 8 actuals que té; seguidament, en segona posició, quedaria Compromís, perdent dos dels actuals i baixant fins a 8 escons. Vox, seguint la tendència global, seria la força que experimentaria un major creixement: l’extrema dreta a la ciutat de València aconseguiria entre 7 i 8 escons, incrementant notablement la seua representació dels 2 regidors que actualment té. El PSPV seria la força amb menys representació tot i que mantindria els 7 escons que té en l’actual mandat. Ciutadans i Unides Podem es quedarien fora: la força d’esquerres obtindria un 3,9% dels vots, mentre que Ciutadans no arribaria a l’1%.

Enquestes eleccions municipals de València - El CIS Valencià

Però, com s’explicava anteriorment, les enquestes – ni fetes per la mateixa agència- poden ser extremadament concloents. Generalment no ho són, no oblidem que és una foto fixa, però estem en un moment que la foto fixa varia substancialment d’un mes a altre. SYM Consulting, publicada a març de 2022, també va realitzar una enquesta per pronosticar els resultats d’unes possibles eleccions municipals de la ciutat de València i amb una mostra molt semblant. En esta enquesta el PP no seria primera força, ho seria Compromís que lluny de perdre representació la mantindria incrementant un 0,3% el nombre de vots. El PP quedaria la segona força amb representació, incrementant-la lleugerament, però no fins al punt que indicava l’enquesta anterior: aconseguiria entre 8 i 9 i sumaria un 0,8% de vots més que a 2019.

La tercera força en termes de representació seria el PSPV, que incrementaria lleugerament els vots, un 2%, tot i que no es traslladaria en un increment de la representació (com a molt regidor més sumat als 7 actuals). De forma molt pròxima al PP i PSPV en termes de representació, Vox obtindria 7 regidors, sumant 5 als actuals i passant del 7,3% del vot al 18,9%. Ciutadans i Unides Podem no entrarien a l’ajuntament de València: l’actual oposició capitalitzaria la representació perduda per Ciutadans (els 6 actuals es repartirien, més o menys, amb 5 per a Vox i 1-2 per al PP). L’actual govern de la ciutat, Compromís i PSPV, podrien reeditar el pacte i fer de Joan Ribó alcalde novament però amb l’oposició fregant l’esquena.

Pronòstic de resultats a les elccions municipals de València - El CIS Valencià

Enquestes per a Castelló de la Plana

L’ajuntament de Castelló de la Plana, actualment, està governant en una coalició de govern del PSPV, Compromís i Unides Podem, amb l’alcaldessa del PSPV. SYM Consulting per a Actualitat Valenciana va realitzar una enquesta amb la mirada posada a les seues eleccions municipals de 2023. L’estudi es va realitzar entre finals de febrer i principi de març amb unes 700 enquestes com a mostra. Si les eleccions municipals de Castelló de la Plana s’haveren celebrat en el moment de l’enquesta, el govern municipal hauria passat a les actuals forces d’oposició. En primera posició quedaria el PP, passant de 7 a 11 escons; seguit del PSPV que perdria un dels actuals regidors i es quedaria amb 9. Compromís, malgrat ser tercera força, incrementaria en un regidor la seua representació passant de 3 a 4. Vox seria l’última força amb representació al consistori però també creixeria passant d’1 a 3 espais. Podem perdria tota la seua actual representació i Ciutadans tampoc no entraria. 

Enquestes eleccions municipals de Castelló de la Plana - El CIS Valencià

Amb un escenari quasi d’empat, la dreta s’enduria el govern municipal de Castelló de la Plana per a la legislatura 2023-2027 aconseguint -suma de Vox i PP- 14 regidors, mentre que l’esquerra – suma de Compromís i PSPV- n’obtindria 13. La representació que pot perdre Podem sembla no estar capitalitzant-se per les forces de l’esquerra: Compromís guanya un, però el PSPV en perd un, els vots de Podem no s’afegeixen. La dreta sí que estaria recollint rèdits de la caiguda de Ciutadans: sumarien els 4 que perd Ciutadans i un més que es podria incorporar a la seua representació per una qüestió d’aritmètica del vot.

El que pot passar a les diferents eleccions l’any pròxim és una sorpresa. Ara, hi ha algunes tendències que sí que podem identificar: la desaparició de Ciutadans, la tendència a la baixa d’Unides Podem i el creixement desmesurat i continu de l’extrema dreta. Ah, i com no, la conclusió estrela d’esta edició: la divisió de l’electoral quasi al 50/50 entre blocs, perquè açò dels partits s’ha desdibuixat en pro de les coalicions o blocs de govern.



El CIS Valencià: La lupa de les ciències socials valencianes

El CIS Valencià, com les ciències socials, tracten de comprendre el comportament de l’ésser humà més enllà de l’estricte àmbit del comportament electoral. Per esta raó, tancarem la present edició d’El CIS Valencià analitzant dos estudis diferents però que ens ajuden, d’alguna manera, a comprendre’ns com a societat.

El primer del estudis és de l’Institut Nacional d’Estadística i avalua el transport de viatgers per transport urbà. En concret, és un estudi que posa la lupa sobre el tipus de mobilitat que realitza la ciutadania en diferents ciutats i comunitats autònomes de l’estat espanyol. Prendrem les dades relatives a l’àmbit valencià i les compararem amb la mitjana global i amb els resultats de l’estudi en altres àmbits territorials.

Durant l’any 2021, en la ciutat de València, el major increment de l’ús del transport públic es va donar en l’autobús: la taxa anual va evolucionar amb un increment del 53,3% dels usuaris respecte de 2020, mentre que al metro també es va donar un increment positiu però en menor mida, un 47,7%. La ciutat que major increment experimentà en l’ús de l’autobús fou Madrid (un 86%), mentre que a ciutats com Sevilla i Málaga es va donar un major increment en l’ús de metro: un 74,2% i un 66,3% respectivament, en comparació amb l’any 2020.

Viatgers de transport urbà 2021 (metro i autobús) - El CIS Valencià

En altres ciutats, com és el cas de Bilbao o Barcelona, els increments respecte de l’any anterior foren més reduïts: a Barcelona es va incrementar l’ús del metro en un 43% i de l’autobús urbà en un 31,6%; mentre, a Bilbao l’ús del metro sols va créixer un 22,5% i de l’autobús en 16,3%.

La ciutat de València és on més s’ha incrementat l’ús del transport públic per autobús respecte de la taxa pròpia de 2020, únicament per darrere de Madrid; i sols per darrere de Málaga i Sevilla, en relació amb l’ús del metro.

En el conjunt de les comarques valencianes, el transport per autobús s’ha incrementat un 45,9% respecte de 2020 – és una mitjana global de totes les comarques valencianes-. Esta taxa anual de creixement es troba per damunt de la mitjana estatal (43,1%) però també és superior a la d’altres comunitats com Andalusia (36,8%), Catalunya (31,8%) o Galícia (27,9%).

Un altre estudi, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i el Consell General de Col·legis d’Enginyeria Informàtica (CCII) posa la lupa sobre l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) entre els adolescents valencians. L’estudi s’ha elaborat amb una mostra de 3.700 adolescents i amb 27 centre d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de les comarques valencianes.

En la investigació es conclou que el 91,3% dels adolescents valencians es connecta a internet tots els dies. Cadascun d’ells té diferents motius per connectar-se a la xarxa o a les xarxes socials: per al 97,2% connectar-se els produeix alegria, per a un 79,6% diversió, mentre que senten tranquilitat el 81,5% i suport i comprensió el 72,1%.

El 99% dels adolescents té alguna xarxa social i el 86,4% en té tres o més. De fet, una conclusió interessant que ens aporta l’estudi és que dos de cada tres adolescents valencians tenen més d’un perfil en una mateixa xarxa social, això s’explica perquè fan un ús selectiu d’estes i dels perfils: un perfil per a la família i coneguts, o gent pròxima adulta, un altre perfil de a grups d’amics i un altre perfil per a altres espais socials, educatius o acadèmics, per exemple.

Una conclusió que es desprén de l’estudi és que l’ús problemàtic de les xarxes socials, internet i possible addicció als videojocs correlaciona amb baixos nivells d’integració social i familiar, un escàs benestar emocional i reduïda satisfacció amb la vida.

Aproximadament un 60% dels adolescents de la mostra reconeixen haver contactat amb desconeguts a través d’internet, xats i xarxes socials i més del 60%, un 62,6% reconeix haver acceptat a persones desconegudes als seus perfils de xarxes socials.

Un dels eixos centrals per als adolescents en l’ús d’internet són els videojocs: per a un 60% aproximadament és el seu principal espai d’oci i entreteniment i un 57,8% reconeixen jugar a jocs no recomanats per a la seua edat.

Continuant amb els usos negatius de les xarxes socials: aproximadament el 47% reconeix haver rebut missatges de contingut eròtic o sexual, i un 10,4% ha rebut, a través de xarxes, internet o videojocs, una proposició sexual per part d’un adult. L’estudi conclou, a més, que el pronòstic és que un 20% dels adolescents valencians podria estar patint ciberassetjament o assetjament a través del medi online.

Evitar l’ús indegut de les xarxes socials i internet és una tasca del conjunt de la societat però, especialment, de l’espai educatiu i familiar. Sobre la supervisió parental l’estudi conclou que presenta índex molt baixos: menys d’un 20% de les famílies es fixen en les indicacions de classificació per edat dels videojocs, per exemple. Un 25,5%, en canvi, sí que assegura tindre discussions amb la seua família o persones a càrrec per l’ús de la teconologia almenys un cop a la setmana, tot i que sols un 25,9% de les famílies estableixen normes sobre l’ús d’internet i de les TIC.


Anàlisi realitzada per la politòloga Idoia Arreaza Aguilera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.