En plena temporada d’exàmens universitaris, la sociòloga de l’Horta Nord ens recorda la seua etapa universitària, on va haver de compaginar l’estudi amb el treball. Una experiència dura i que Inma González va viure en temps de llicenciatura. Una pregunta ens ronda el cap ara, és possible estudiar i treballar alhora en temps de grau on normalment s’ha de signar l’assistència a classe?
Perfil de l’entrevistada: Inma González
Inma González sap què significa estudiar i treballar alhora. Viu a Massamagrell (L’Horta Nord), encara que prové d’una família immigrant cordovesa, al sud d’Espanya. Actualment té 40 anys, però va començar els seus estudis de Sociologia a la Universitat de València quan tenia 32 anys.
Tal com narra en la seua biografia per a La Comarca Científica, “quan vaig acabar els estudis d’EGB, i igual com havien de fer les xiques de la meua generació, havia de decidir què volia ser, però no eren tantes les opcions que teníem abans com les que tenim ara”. Així doncs, Inma va decidir fer Administració, però mai va sentir que allò fora el que realment li agradara.
Posteriorment va treballar en diferents empreses com a administrativa, però tant els horaris com els sous no era allò que esperava. Davant eixa situació d’inconformista, Inma afirma que “vaig decidir continuar els meus estudis, però pensant en sentir-me bé amb mi mateix”.
En l’actualitat treballa en una multinacional de caragols de cotxe, en producció. És precisament eixe horari, amb matí o vesprada lliure, el que li va permetre assistir a les classes de la Universitat i per tant compaginar el temps per a estudiar i treballar alhora.
Entrevista a Inma González | Estudiar i treballar alhora
Benvinguda a La Comarca Científica Inma, moltes gràcies pel teu temps.
Gràcies a tu Alexis per donar-me l’oportunitat de participar en aquest projecte teu.
Per començar, podries dir-nos quina va ser la teua activitat laboral durant els teus estudis universitaris?
Com comentava a la biografia, treballe en una multinacional de cargols de cotxe. Ho faig a tres torns, la qual cosa m’ha permés poder anar pel matí o per la vesprada a la Universitat de València, però no sense un gran esforç i molta constancia.
Pràcticament perquè no he tingut temps lliure o les meues vacances les he dedicat a estudiar o a fer examens, etc. Estudiar i treballar alhora ha estat una experiencia molt enriquidora, però al mateix temps molt dura.
Quins són els factors que te portaren a estudiar i treballar alhora?
Quan la crisi del 2007, duia alguna cosa més d’un any en la meua empresa, i em vaig veure pràcticament sense treball. La situació que venia era d’estar més preparat perquè el treball començava a ser un bé escàs.
Com que la meua personalitat no em deixa estar sense fer res, vaig decidir començar a fer per un costat el que realment m’omplia i per tindre en un futur en cas de quedar-me en el carrer. En ambdós casos ni vaig perdre el meu treball ni hi ha millorat en el treball.
Alguns estudis han revelat que els adolescents que treballen més de 20 hores setmanals, tenen més risc de participar menys en classe o de tindre pitjor rendiment acadèmic que aquells que no treballen o que ho fan durant menys temps. Com t’afectava el treball a l’hora d’obtindre les teues qualificacions o a l’hora de tindre una actitud més participativa en els estudis?
En el cas de les persones més jóvens, puc dir que quan has sigut jove, te n’adones que realment no tens les idees clares sobre el que vols ser en la vida. Penses més en coses com xics o xiques, eixir, etc.
Però quan tens una edat i prens la decisió d’estudiar t’ho prens d’una altra manera, aprofites més el temps i vas a escoltar i a dependre tot el que no has fet en un altre moment. En eixe moment eres tu el que et pagues els estudis per la qual cosa t’ho prens més seriosament. Evidentment no puc queixar-me de les qualificacions però no me les han regalades, he treballat molt per obtenir-les i no han sigut tot lo bones que jo haguera volgut. I per altra banda pensar que no he gaudit de coses com poder anar d’Erasmus, etc., per la situació personal i laboral.
“Quan tens una edat i prens la decisió d’estudiar t’ho prens d’una altra manera,
aprofites més el temps i vas a escoltar i a dependre tot el que no has fet en un altre moment.
En eixe moment eres tu el que et pagues els estudis per la qual cosa t’ho prens més seriosament.”
Treballar i estudiar una carrera universitaria al mateix temps és força complicat, n’estem segurs. Què és allò que més et costava complir?
Quan treballes i estudies tens que tindre clar allò que vols i lluitar per això, perquè tot és dur i si no ho tens clar el possible és que no pugues aconseguir-ho.
Una de les coses més dures, ha sigut quan aplegava l’estiu i tu has estat tot l’any treballant esperant les merescudes vacances i quan apleguen les has d’utilitzar per a estudiar els exàmens de juliol, o en el cas de Nadal. Encara que si t’agrada el que fas i penses en la recompensa, no és tan dur de portar-ho endavant.
En una situació com aquesta el temps és or. D’on el treies per a poder portar a terme els teus objectius acadèmics?
És clar que has de conscienciar-te de què tot el temps lliure que tens ho has de dedicar a fer treballs, llegir, estudiar, etc. Tot eixe temps te’l lleves de la teua vida social, de la teua família, dels teus amics, dels teus hobbies. Per això dic, has de tindre molt clar el que vols perquè encara que t’agrada el que fas, encara que tens uns objectius, etc., moltes vegades et donen ganes de tirar la tovallola.
Hi ha molts aspectes durs, però, podries dir-nos alguns aspectes positius d’aquesta experiència?
Per descomptat que estudiar i treballar alhora és molt dur, però tot és positiu, una experiència molt enriquidora, tens l’oportunitat de conéixer gent en la qual comparteixes inquietuds, pots mantenir conversacions interessants…i sobretot, la satisfacció d’obtenir un resultat a tots els esforços que has fet durant tot el temps que has invertit.
Per últim Inma, quins consells donaries a la gent que necessita treballar per a poder estudiar?
Puc dir segons la meua experiència, que treballar i estudiar és molt dur, però “tot esforç té una recompensa”. Cal pensar en els resultats d’eixe esforç que et donarà la satisfacció de sentir-te orgullós de tu mateix.
Moltes gràcies per respondre a les preguntes de La Comarca Científica. Fins prompte!
Moltes gràcies per donar-me la oportunitat de poder formar part del teu projecte.
En La Comarca Científica volem saber la vostra opinió
Creus que és possible estudiar i treballar alhora als temps que corren?
Coneixes d’algú que haja viscut l’experiència d’Inma Gonzàlez?