Les Comarques Valencianes arrosseguen des del 2008 unes taxes d’atur i pobresa per damunt de la mitjana espanyola, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística. El màxim d’esta sèrie estadística va ser l’any 2014, quan quasi el 35% dels valencians estava en risc d’exclusió social.
Hui, en La Comarca Científica, tractem de buscar les causes amb l’economista de València Ciutat, Carmen Castro.
Perfil de l’entrevistada
Carmen Castro García (València Ciutat) és doctora en Economia i investigadora especialitzada en Polítiques Europees de Gènere i Màster en Mainstreaming de Gènere.
Ha treballat com a coordinadora de projectes per la igualtat, assessora i investigadora. Actualment és professora d’economia a la Universitat de València, en concret a la Facultat d’Economia.
A més de l’experiència acadèmica i laboral, Carmen Castro és una activista pels drets humans, la igualtat de gènere i la diversitat sexual. Ha estat coordinadora del Consell Científic d’ATTAC-España.
Entrevista a l’economista Carmen Castro García | Atur i pobresa a les Comarques Valencianes
El sociòleg valencià Alexis Lara entrevista a l’economista Carmen Castro per tal de trobar les particularitats de l’economia valenciana i els motius que la fan una de les més pobres de tot l’Estat i per tant amb majors taxes d’atur i pobresa.
A continuació pots trobar les preguntes formulades, les respostes de les quals podràs veure al vídeo.
Alexis Lara: Hola Carmen. Benvinguda a La Comarca Científica.
- Primerament Carmen, i per ubicar-nos un poc, quina radiografia faries de l’economia valenciana i del seu sector productiu?
- Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la Comunitat Valenciana tingué una taxa d’atur entre 3 i 4 punts percentuals per damunt de la mitjana espanyola des de 2008 fins a pràcticament l’any 2015. Hi ha hagut una crisi pel mig, un canvi de govern autonòmic… però quins altres factors econòmics estructurals expliquen esta situació?
- També és cert, tal i com ens explicava l’economista Joan Ramon Sanchís en la secció d’economia comarcal, que a les comarques valencianes, en particular a les del sud com són les del Vinalopó, existeix molta economia submergida. Quines són les causes? Es podria millorar el model valencià d’ocupació per a evitar estes situacions?
- La veritat és que el territori valencià sembla estar desvertebrat també pel que fa a l’economia. Les comarques del sud són les que més atur i pobresa sofreixen. 4 dels 5 primers municipis valencians amb més atur són d’Alacant: Elda, Elx, Torrevieja i Alcoi. Per què?
- A l’interior i a la costa també hi trobem diferències, sobretot per un problema que comença a ser molt preocupant: el despoblament rural…
- Un altre tema que preocupa a la societat valenciana en general i als llauradors en particular és la taronja valenciana, què hi ha passat ací?
- Però parlem del que sembla la mare de molts dels problemes econòmics que patim. Ha aconseguit posar d’acord a l’empresariat valencià, als sindicats i tots els partits polítics valencians. Es tracta de l’infrafinançament valencià. De quants diners estem parlant? En què es pot traduir això?
- Les trames de corrupció que hem patit els valencians també han sigut nefastes per a la inversió ja que minvava la confiança dels mercats financers. Podem parlar de xifres concretes?
- Pero no tot són males notícies. La inversió en serveis socials ha crescut en els últims anys. S’està veient alguna progressió respecte a la desigualtat si mirem a les dades macroeconòmiques?
- També s’ha aconseguit l’alliberament de l’autopista AP-7, una reivindicació històrica de les comarques més afectades com són la Safor, la Marina Alta, el Baix Maestrat o la Plana Alta. Com trobes que afectarà este fet a l’economia valenciana?
- Per últim Carmen, la majoria d’economistes assenyalen una nova recessió en els pròxims anys. Com ens afectarà als valencians en particular?
