Raquel Clemente | Despoblament al Penyagolosa

Arnau Alonso entrevista per a la secció “Experiències” a Raquel Clemente, qui ha estat treballant a Vistabella del Maestrat, un poble que sofreix despoblament i que té només 342 habitants, situat al Penyagolosa, a la comarca de l’Alcalatén, però que per motius històrics pertany a l’Alt Maestrat.

Hui, en esta secció de La Comarca Científica, parlem de despoblament i de com pot afectar a la vida dels habitants dels pobles valencians més menuts.

Perfil de l’entrevistada: Raquel Clemente

Raquel Clemente

Raquel Clemente és natural de Castelló (Plana Alta), va nàixer en 1995 i ha estudiat Relacions Laborals i Recursos Humans a la Universitat Jaume I. Des de l’any 2018 fins al 2019 va poder viure i treballar a Vistabella del Maestrat gràcies a la beca EMCUJU. Hui estarà ací per a contar-nos la seua experiència sobre el despoblament, en un municipi de 342 habitants situat en el Penyagolosa. Quina és la diferència entre la vida urbana a la ciutat i la vida rural a un poble del Penyagolosa com és Vistabella del Maestrat?

Ho descobrim amb Raquel Clemente.

 

 

 

 

 

RESUM Entrevista a Raquel Clemente | Despoblament al Penyagolosa

AA:  Benvinguda a La Comarca Científica

RC: Gràcies, i gràcies per l’oportunitat per a poder parlar de la meua experiència sobre el despoblament.

AA: Comencem l’entrevista fent incís en la comarca a la qual pertany Vistabella. Tradicionalment ha format part de l’Alt Maestrat però en els últims moviments per tal d’oficialitzar les comarques valencianes ni Benafigos, ni Vistabella ni Atzeneta estaven incloses. Per tant, quin és el sentir que hi ha al poble?

RC: Hi ha opinions dividides i ara, durant el passat mes d’abril, es va crear la Mancomunitat del Penyagolosa – Pobles del Nord que agrupa pobles amb característiques comuns com són Benafigos, Atzeneta, Xòdos i Vistabella. L’objectiu d’esta mancomunitat és poder gestionar serveis entre els pobles que de forma separada no podrien tindre com per exemple l’educació o serveis socials.

AA: A nivell local com vares viure la diferència entre viure en Castelló i Vistabella? A nivell de serveis, educació…

RC: A nivell educació per exemple, només hi ha una escola no hi ha ni institut ni universitat, ni molt menys. L’escola té 11 alumnes i és un Col·legi Rural Agrupat (C.R.A). En tema de serveis tenim farmàcia, tenim carnisseries, bars, forns i fins i tot un autobús que puja de Castelló. És tot més reduït que una ciutat i clar, no tenim grans supermercats però tenim botigues i realment tenim tot el necessari per a viure.

Despoblament rural

AA: O siga que tu t’has sentit a gust en base a la teua experiència?

RC: Sí, jo tornaria a repetir, vaig estar molt a gust. Tens molts beneficis que no tens a la ciutat, la tranquil·litat de ser d’un poble de tan sols 150 persones a l’hivern i 150 persones són tan sols les que viuen al meu barri a Castelló: canvia molt la cosa de Castelló a Vistabella.

AA: Si qualsevol jove, graduat o graduada com tu, volguera anar a viure i a treballar tindria una oportunitat laboral? Com afecta el despoblament?

RC: Sí, existeixen els programes amb beca com la que he fet jo l’EMCUJU o també l’EMPUJU. A la vegada hi ha subvencions per als pobles menuts amb la finalitat que els joves tornen per a repoblar, i si no sempre hi ha una oportunitat en l’agricultura, hi ha cooperatives en molts municipis entre d’elles la de Vistabella. Si no sempre queden bars i treballs així que hi ha a tots els llocs.

AA: Has estudiat Relacions Laborals i Recursos Humans en la UJI. En base a això t’han donat la beca EMCUJU per a treballar en l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat de juliol de 2018 a juliol de 2019. Quina és la tasca que has dut a terme? Quins coneixements has pogut aplicar?

RC: Al ser un Ajuntament xicotet el servei de recursos humans no és, diguem-ne, un departament exclusiu sinó que entre totes les treballadores més o menys va duent-se la faena. Relacionat amb les relacions laborals he gestionat algunes subvencions de treballadors i treballadores, he fet ofertes de treball i després la faena que vaja eixint a l’Ajuntament: igual un dia et toca mirar els comptadors de l’aigua i un altre dia et toca penjar cartells d’un esdeveniment.

AA: Quines són les ferramentes que tenen municipis i mancomunitats per combatre la despoblació?

RC: Jo suposo que tirar del turisme rural, que estos pobles són molt bonicos, i tenen distintes temporades de turisme com pot ser l’estiu, la campanya de bolets i la neu. El festival de l’Aplec del Penyagolosa que s’ha creat recentment, té tres edicions: la primera va ser a Atzeneta, la segona a Vistabella del Maestrat, la tercera a Xodos i pròximament es farà la quarta a Benafigos.

AA: Tens pensat tornar a viure allí? Per a una temporadeta o bé com a projecte de vida?

RC: A mi si que m’agradaria, de fet és la idea que tenia, si torno a estudiar o a tindre una oportunitat laboral. Sense dubtes. Com a projecte de vida, si aconseguixes adaptar-te a les necessitats del poble o la teua carrera professional quadra més o menys en la situació del poble jo crec que sí que es factible tindre una vida. Si no sempre pots anar i tornar treballant a la ciutat.

Resultat
[Total: 2 Mitjana: 5]

2 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.