La Comarca Científica

El Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre és una comarca situada al nord de València Ciutat, fronterera amb les comarques del nord, amb capital a Sagunt. Té una superfície de 271,1 km², repartits entre 16 municipis. Apropeu-se a conèixer-la de la mà de La Comarca Científica i les ciències socials.

Sagunt, capital del Camp de Morvedre
Sagunt, capital del Camp de Morvedre.

Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs i sociòlegs d’esta comarca valenciana:

Generic filters
Filtrar per ciència
Científics/es socials
Antropòleg/a
Criminòleg/a
Economista
Geògraf/a
Historiador/a
Politòleg/a
Psicòleg/a
Sociòleg/a

Demografia del Camp de Morvedre

La reduïda extensió del Camp de Morvedre (és la comarca valenciana més xicoteta) i relativament elevat nombre d’habitants (90.063) la converteixen en una comarca amb una alta densitat de població (338 hab/km2), taxa molt superior a la mitjana de l’Estat espanyol (95 hab/Km2) i que duplica l’europea (32 hab/Km2). Amb tot, este fenomen és prou desigual, en tant que depén de la gran concentració de població a Sagunt.

És la 18a comarca del nostre territori en nombre de població. 

La seua població es troba distribuïda entre estos 16 municipis: 

MunicipiNombre d’habitants
Sagunt64.977
Canet d’en Berenguer6.426
Faura3.477
Gilet3.314
Benifairó de les Valls2.239
Quartell1.557
Estivella1.380
Albalat dels Tarongers1.178
Quart de les Valls1.053
Algímia d’Alfara1.048
Petrés977
Torres Torres642
Benavites626
Alfara de la Baronia526
Algar de Palància503
Segart170
Font: ARGOS GVA (2021)

Història del Camp de Morvedre

Com a tal, la comarca del Camp de Morvedre té una creació bastant recent, datada en l’any 1989. Per tant, els seus territoris comprenen històricament les antigues comarques de les Valls de Morvedre i Calderona, que sí que apareixen com a comarques naturals al mapa elaborat per Emili Beüt el 1934.

Sagunt i la seua comarca es caracteritzen per una dilatada història. Així, hi trobem a la comarca l’empremta d’una gran quantitat de períodes històrics, des de la presència ibera i cartaginesa, fins a la segona revolució industrial, passant per l’importantíssima aportació romana i una rica edat mitjana. Mostra d’això és que hi trobem 26 béns d’interés cultural i 63 bens de rellevància local a la comarca, així com sis museus i col·leccions museogràfiques i 350 jaciments arqueològics distribuïts per tot el territori comarcal. Estos monuments i troballes permeten l’impuls a l’actualitat de la declaració de Sagunt com a patrimoni de la humanitat.

Desconeixem amb exactitud la data de fundació de Sagunt, el nucli més rellevant de la comarca, però coneixem documents que indiquen l’existència de comerç tan prompte com al segle VI aC, quan era coneguda com a Arse, una ciutat Ibero-Edetana. Amb tot, possiblement la data que més ha perdurat a l’imaginari col·lectiu d’este període inicial de Sagunt va ser l’any 219 aC, quan va ser assetjada pels cartaginesos al marc de Segona Guerra Púnica, degut a la seua situació com a punt estratègic i comercial aliat de Roma

Després de la derrota cartaginesa, els romans tomaren la destruïda ciutat i la reconstruïren, arribant aproximadament a tindre uns 50.000 habitants al territori de l’actual comarca. D’este període són grans construccions com el Circ i l’amfiteatre, de les quals conservem les runes. Amb la caiguda de l’imperi, la ciutat va ser de nou destruïda per les incursions alanes, en tant que va quedar en la frontera temporal entre els territoris conquerits pels bàrbars i la resistència romana a la província tarraconense.

La conquesta per part dels àrabs es va donar el 713, els quals emplearen el topònim Morbyter per a Sagunt. En este moment, amb la potenciació econòmica i política de Balansiya, sofrí una certa decadència, fins a la seua conquesta i incorporació a la Corona d’Aragó per Jaume I el 1239, sota el nom de Morvedre. Amb la conquesta cristiana, la comarca visqué una relativa recuperació a causa de la incorporació de jueus i conversos recents que fugien de les lleis i l’ambient antijueu del Cap i Casal.

Amb tot, el desplegament econòmic de Sagunt i la comarca del camp de Morvedre es va donar en dues fases:

  • Cap a finals del segle XVIII, va duplicar la seua població, a causa del desenvolupament de l’agricultura, la recuperació de terres abandonades i la seua localització estratègica. Per això, al segle XIX va ser escenari de moments clau de la història de les comarques valencianes, com una forta batalla durant la Guerra de la Independència i el pronunciament de Martínez Campos, que va posar fi al sexenni democràtic.
  • A principis del segle XX, es desenvolupà una potent indústria siderúrgica al voltant del seu port, així com diverses fàbriques d’armament durant la Guerra Civil. Este últim període industrial es va tancar als anys 80, amb el tancament de l’últim alt forn. Així i tot, la comarca encara és una zona fortament industrialitzada i diversificada.

Economia del Camp de Morvedre

Econòmicament, el fenomen més destacat del Camp de Morvedre és la macrocefàlia de Sagunt, degut a les seues dimensions així com a la centralitat i concentració de les activitats econòmiques, de serveis i culturals.

Pel que fa a l’agricultura, la superfície conreada de la comarca és d’unes 9.500 hectàrees amb predomini de regadiu (75%). Esta s’especialitza en cítrics destinats al mercat estatal i a l’exportació. A pesar d’açò, s’observa històricament una forta regressió de la mateixa quant a volum productiu i superfície des de 1960, per l’abandonament de la gran majoria de cultius de secà, especialment de la vinya, que deixà de ser rendible a pesar de l’enorme importància històrica que este cultiu representà des de l’època romana.

La ramaderia és pràcticament nul·la a la comarca, llevat d’alguns ramats de cabres i ovelles al terme de Sagunt i una ramaderia de bous a Albalat dels Tarongers.

El sector secundari ha estat històricament (des del 1900) i és en l’actualitat molt rellevant per al Camp de Morvedre. Existeixen unes 230 empreses industrials, que ocupen uns 5.100 treballadors, dels quals 4.900 en indústries manufactureres. Així, Sagunt constitueix un nucli comercial de gran influència, superant les barreres de la comarca. Esta dinàmica es veu reforçada actualment per les iniciatives d’inversió industrial a la zona.

Quant al sector terciari, predomina el turisme residencial, especialment potenciat els darrers anys, seguint el model de sol i platja. Notable és l’especialització en este sector per part del municipi de Canet d’en Berenguer.

Amb tot, el Camp de Morvedre té una taxa d’activitat un poc inferior a la mitjana autonòmica (63,3% enfront de 63,6%) i també respecte a la província de València (un 64,2%).

En última instància, és rellevant destacar la possibilitat de que la comarca visca un gran impuls del treball industrial, en cas de portar-se a terme la construcció de la factoria del grup Volkswagen a Sagunt, la inversió i multidimensionalitat de la qual convertiria bona part de la comarca en un node industrial de tecnologia punta, on es calcula que es podrien generar al voltant de 3.000 llocs de treball.

Geografia del Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre limita pel nord amb la Plana Baixa, a l’est amb la Mar Mediterrània, a l’oest amb el Camp del Túria i l’Alt Palància i al sud amb l’Horta Nord. Així, es troba al corredor litoral valencià que s’estén entre l’àrea metropolitana de València i l’aglomeració urbana de Castelló. Amb més exactitud, es troba al sector final del riu Palància, el sistema hídric que vertebra la seua agricultura i serveis.

L’orografia de la comarca és podria qualificar com a mixta, en tant que a la seua zona occidental, més a l’interior, hi descobrim espais muntanyosos i abruptes. Per exemple, part de la Serra de Calderona, amb el seu pic Garbí [670M]. Però a la zona litoral oriental, hi trobem la plana formada pel riu Palància i el Mar Mediterrani.

Comunicació, infraestructures i transport del Camp de Morvedre

A nivell de comunicacions, podem considerar la comarca com a lloc de pas, situada entre el nord i el sud del corredor mediterrani i entre el litoral i l’interior de l’autovia mudèjar. Infraestructuralment, posseïx una zona d’activitats logístiques (ZAL), comptant amb transport multinivell (autopista, autovia, ferrocarril, port comercial i pesquer…). Amb tot, podem considerar que es tracta d’una comarca caracteritzada per una gran accessibilitat comercial.

Sociologia i Antropologia del Camp de Morvedre

L’estructura demogràfica del Camp de Morvedre és prou similar a la de la resta de la zona dels municipis propers a València Ciutat, però relativament més envellida. Açò se’n va pal·liar amb l’afluència d’immigrants en èpoques de benestar econòmic, no obstant això esta dinàmica s’ha aturat en l’actualitat. De fet, el creixement natural de la població és negatiu a causa de l’emigració i el retorn dels immigrants i perquè les defuncions superen els naixements.

Històricament, la comarca, i més específicament Sagunt, han estat llocs de recepció de població migrant durant els èxodes rurals degut a les possibilitats de treball al sector terciari i a la indústria que oferia. Precissament fruit d’aquesta immigració es va crear el major nucli de població del Camp de Morvedre a l’actualitat, el Port de Sagunt, integrat al municipi de Sagunt. L’articulació de les realitats territorials de Sagunt i el Port no ha estat manca de conflictes i controvèrsies, com ara la reivindicació de la segregació del Port i la seua constitució com a municipi independent. Objectiu que reivindica un partit polític local, Iniciativa Porteña, amb 5 representants al ple municipal.

A més, la comarca es troba en l’àmbit lingüístic valencianoparlant.

Gastronomia del Camp de Morvedre

La gastronomia del Camp de Morvedre es podria qualificar de eminentment mediterrània, tenint l’arrós i la taronja com a productes clau. A banda de la paella, hi descobrim l’olla de fesols i naps i l’arròs de comediana, elaborat amb creïlla bacallà, ceba i tomaca.

A més a la zona hi trobem una rica repostaria que deixa grans mostres de la influència àrab a la zona, com els pastissos de moniato, les orelletes amb mel, el tortell i altres salades, com els ximos, uns panets fregits, emplenat de tonyina, tomaca fregida, pebrot i ou.

Festivitats del Camp de Morvedre

Hi trobem una gran quantitat de festes de caràcter religiós. Tenen importància les celebracions dedicades a sants com Sant Antoni del Porquet, Sant Joan, Santa Úrsula…A més de compartir les altres celebracions típiques del territori valencià, com pasqua, reis…

Altres celebracions de rellevància són la festa major a Alfara de la Baronia, l’entrada de Sant Vicent des de l’hora a Algímia d’Alfara o les festes patronals de Quartell, amb la seua “plantada del pi”.

Política i Administració Pública del Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre ha mostrat, des de la Transició, certes dinàmiques polítiques i de vot pròpies de zones industrialitzades de classe obrera. Així, a les Eleccions Generals de 1977 hi trobem un fort predomini dels partits d’esquerra, sumant entre PSOE i PCE més d’un 60% dels vots (45,5% i 16% respectivament), encara que amb una UCD molt rellevant amb un 35,5% dels vots.

Cinc anys després, s’intensifica la tendència esquerrana al vot, però amb posicions reubicades. Així, es produeix una dràstica reducció del vot al PCE (cap al 9%) i una aclaparadora majoria absoluta del PSOE a la comarca (60% del vot). Per la dreta, el terreny perdut per UCD i CDS és recuperat per Aliança Popular.

La tendència dominant del PSOE es manté en la resta de la dècada dels 80 fins a finals dels 90, amb successives pujades i baixades d’Esquerra Unida i l’adquisició gradual d’arrelament electoral del PP. Esta dinàmica es veu revertida a les eleccions de 1999, quan el PP aconsegueix per primera vegada sobrepassar al PSOE (39,9% front a 37,1%), amb una Esquerra Unida estancada entorn del 10%.

L’impacte dels nous partits polítics ha estat de rellevància al Camp de Morvedre, amb tot i això, la forta tradició dels partits polítics clàssics ha impedit que, per un costat, PODEMOS puga superar electoralment al PSOE en cap elecció i per altre, que el “sorpasso” de C’s al PP en l’àmbit comarcal puga ser durador en el temps, així i tot, és destacable que PODEMOS obtinga més percentatge de vot (19,2%) que el PP (18,4%), el qual ha vist minvada la seua base electoral a la comarca per VOX (15,6%).

A escala municipal és curiós el fenomen de l’existència de diversos municipis amb alcaldies de candidatures independents a Algar de Palància (que té candidatures independents amb cert recorregut, ara Junts per Algar), Algímia d’Alfara (amb majoria absoluta d’AEM), Benavites (No adscrit, després d’abandonar el PP), Segart (Junts per Segart) i Torres Torres (Tots per Torres Torres). La resta de municipis, inclòs Sagunt, es troben en mans de candidatures del PSOE l’any 2019, excepte Quartell i Petrés, amb ajuntaments de Compromís. En qualsevol cas, és notable la tendència esquerrana en l’àmbit municipal.

Institucions del Camp de Morvedre

A la comarca ens trobem amb un total de 1.096 associacions (Argos GVA), el 3,72% de les de la província de València. Açò ens indica un nombre moderat d’associacions i concentrades a Sagunt en un 67,8%.

Són de molta rellevància per a la comarca les Agències per al Foment de la innovació Comercial (AFIC), que actuen com a interlocutores entre el comerç local, les organitzacions representatives i l’administració. Tanmateix, formen un nexe de cooperació entre les administracions locals i autonòmiques, coordinant les polítiques proactives de l’activitat comercial tan rellevant al Camp de Morvedre.

Al Camp de Morvedre hi trobem dues Mancomunitats, la de “Les Valls”, creada el 1986, que associa els municipis de Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell i la Mancomunitat de la Baronia, del 1990, que compta amb Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de Palància, Algímia d’Alfara, Estivella, Gilet, Petrés i Torres Torres.

Pel que fa a museus, a la comarca hi trobem 3: el Museu Arqueològic de Sagunt i els etnogràfics de Petrés (en un aljub medieval) i Canet d’en Berenguer.

Per últim, la música es de gran rellevància al Camp de Morvedre, en tant que hi troben dotze societats musicals, destacant la Societat Musical Lira Saguntina i la Unión Musical Porteña, situades al municipi de Sagunt.

Les anàlisis fetes per les ciències socials sobre la comarca es canalitzen pel Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, especialment mitjançant la seua revista Braçal. En este Centre, a més de la clàssica dedicació als estudis historiogràfics, hi tenen molt de pes els grups de treball dedicats al patrimoni cultural i al medi ambient. 

Este contingut ha estat possible gràcies al conveni de cooperació educativa entre la Universitat de València, la Fundació ADEIT i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials.


Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.