La Plana Baixa és una comarca valenciana situada en la costa sud de les comarques del nord. Esta àrea geogràfica comprén un total de 20 municipis, amb una extensió de 605,20 km² i un total poblacional d’uns 193.553 habitants.
La capital de la comarca és la localitat de Borriana, tot i que el municipi amb més població és Vila-real. La comarca es caracteritza per la seua ubicació costanera, amb un entorn geogràfic que ofereix un rica varietat de paisatges marítims i mediterranis.
En La Comarca Científica i amb les ciències socials t’apropen a conéixer-la millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia de la Plana Baixa
De la Plana Baixa destaca la seua demografia minvant cap a la zona de l’interior: Quan els centres de població estan més llunys de la costa són més menuts. Els 20 municipis de la comarca i la població de cadascun d’ells són els següents:
| Aín | 136 |
| l’Alcúdia de Veo | 195 |
| Alfondeguilla | 877 |
| Almenara | 6.388 |
| les Alqueries | 4.511 |
| Artana | 1.979 |
| Betxí | 5.587 |
| Borriana | 35.019 |
| Eslida | 742 |
| la Llosa | 969 |
| Moncofa | 7.338 |
| Nules | 13.449 |
| Onda | 25.099 |
| Ribesalbes | 1.159 |
| Suera | 565 |
| Tales | 853 |
| la Vall d’Uixó | 31.388 |
| Vila-real | 51.369 |
| la Vilavella | 3.084 |
| Xilxes | 2.846 |
Història de la Plana Baixa
Després de la denominació musulmana i el breu episodi del Cid Campeador, la comarca va adquirir una importància vital en el marc de la reconquesta cristiana. Borriana, després d’un atac de dos mesos, va ser conquerida el 1233 i es va convertir en un centre d’operacions per a futures conquestes. La zona reconquerida més tardana va ser la dels castells de la Serra d’Espadà, especialment la Batalla d’Eslida, que no es va rendir fins a la Quaresma del 1238, just abans de la conquesta de la ciutat de València.
Després d’este període bèl·lic, les terres fèrtils de la Plana Baixa van ser repoblades pels cristians, mentre que els musulmans van ser relegats a l’interior, on les seues creences i costums van ser relativament respectats en diverses ocasions a través de pactes establerts amb el rei Jaume I. La Serra d’Espadà va ser el nucli d’una resistència ferotge liderada per Almamín, quan van ser obligats a convertir-se al cristianisme el 1525. Es va requerir un autèntic exèrcit, convocat com a Croada, per a aconseguir la seua rendició el 19 de setembre de 1526. La definitiva expulsió dels moriscos el 1609 va despoblar gran part d’estes terres, que encara conservaven importants testimonis del patrimoni cultural i arquitectònic d’esta comunitat, incloent-hi pobles sencers pràcticament intactes.
En èpoques modernes, la Plana Baixa va ser escenari d’importants esdeveniments militars, com la Guerra del Francès, les Guerres Carlines i fins i tot, recentment, la Guerra Civil a conseqüència del colp d’estat feixista, amb episodis significatius que van deixar la seua empremta en la comarca. Després de tot això, les fortificacions de la Plana Baixa van patir diversos avatars. Les torres costaneres i els murs de les ciutats de la plana, amb l’admirable excepció de Mascarell, han desaparegut gairebé completament a causa del desenvolupament urbà. No obstant això, la ubicació remota dels castells de la serra ha permès, en molts casos, la preservació dels seus vestigis, malgrat els nombrosos conflictes bèl·lics en què van participar.
Economia de la Plana Baixa
En la zona interior de la comarca, concretament a La Vall d’Uixó i Ribesalbes, s’observa una prevalença de cultius de secà. A prop de la costa, s’estén una àrea de conreu coneguda com a “horta”, la qual és irrigada pel sistema de les sèquies majors, les quals deriven del riu Millars a través d’un sistema d’embassaments. A més, és important destacar l’ús de reg per mitjà de pous, especialment a Vila-real, Nules i Onda. Més enllà de l’activitat d’exportació de taronges, s’han desenvolupat diverses indústries en esta comarca. Destaquen la producció de rajoles ceràmiques a Onda, la indústria calcària a La Vall d’Uixó, i els sectors tèxtil, de fusta i ceràmic a Vila-real i Nules. Cal mencionar, a més de les localitats esmentades, la importància de Borriana, capital de la comarca i ciutat de gran significat en la producció de taronges.
Geografia de la Plana Baixa
Limitada al nord pel riu Millars, que la separa de la Plana Alta, i al sud pels relleus de Xilxes i Almenara, que la separen de la comarca del Camp de Morvedre. A l’oest trobem la comarca de l’Alt Palància i al nord-oest les comarques de l’Alt Millars i l’Alcalatén. La superfície total de la Plana Baixa és de 605 km2.
Sociologia i Antropologia de la Plana Baixa
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública de la Plana Baixa
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
