El CIS Valencià. Febrer 2021

El CIS Valencià de La Comarca Científica és un espai on analitzem diferents dades de rellevància de les comarques valencianes. El que va començar com un espai d’anàlisi del comportament polític i electoral de les comarques valencianes, ha esdevingut com a lloc on, des de les ciències socials, ens coneguem com a societat, amb un important èmfasi a les qüestions que es deriven del pla polític. Si bé, la secció del CIS Valencià de La Comarca Científica creix i, amb això, també la informació que analitzem.

Aquest 2021 serà un any decisiu políticament, però també en allò que impacta en la vida mateixa, com és la salut pública. Ens trobem en el pitjor escenari d’ençà que es va iniciar la pandèmia fa ja un any. Assistim a unes xifres de morts i de contagis en les darreres setmanes ben preocupants, especialment en l’àmbit que ens ocupa: el valencià. Això sembla haver posat al Govern del Botànic en una encreuellada, amb els partits dividits entre majors restriccions – i a temps- o menors restriccions, amb desacords al si del govern però també al si d’algunes formacions, com és el cas de Podem i la recent substitució de la Síndica en les Corts Valencianes.

A més a més, a un espai diferent del valencià però que també té impacte en el nostre dia a dia, el Govern de l’Estat acaba de substituir el ministre de Sanitat, Salvador Illa – que serà candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya pel PSC-. Ara el Ministeri de Sanitat l’ocupa l’anterior ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, que deixa el seu antic Ministeri en mans de Miquel Iceta. És adient un canvi com aquest en el context en què ens trobem? Haurem d’esperar a veure els resultats les pròximes setmanes.

Amb tot això, aquesta edició del CIS Valencià de febrer donarà llum a les ombres i tractarà de respondre a moltes de les preguntes que a tothom ens passen pel cap. En un primer punt, analitzarem l’opinió a les comarques valencianes sobre la gestió de la COVID i estudiarem què opinen els valencians i valencianes sobre les mesures de contenció, que es complementa amb les dades relatives a la pandèmia analitzades a l’anterior CIS Valencià de novembre.

En un segon punt parlarem sobre les tendències electorals i de comportament polític a les comarques valencianes en un moment de desacords entre els socis del Botànic i aprofundirem, amb una nova secció del CIS Valencià de les comarques, en el comportament electoral de La Plana Alta i El Baix Vinalopó, amb dades i xifres que ens permetran fer comparatives. Podeu veure l’anàlisi del Baix Maestrat i la Costera al CIS Valencià de novembre.

La Covid-19 a les comarques valencianes

A inicis d’aquest 2021, es publicaven els resultats de l’enquesta Covid19 ImpactSurvey de la Fundació Ellis. Aquest estudi ens permet fer comparatives en el temps: el novembre de 2020, un 45% dels valencians i valencianes reclamaven més restriccions per posar fre a la pandèmia, ara a febrer de 2021 aquesta xifra ascendeix al 65%.

En relació amb la percepció sobre les mesures aplicades, s’ha passat d’un 13% de persones que les consideraven insuficients el novembre de 2020, al 21% a febrer de 2021. Creix, per tant, el nombre de persones que reclama majors restriccions mentre es redueix el percentatge d’aquelles persones enquestades que consideren suficients les mesures.

Percepció de les mesures de contenció covid-19

Aprofundint en les mesures concretes, un 8% considerava a l’octubre de 2020 que calia un nouconfinament i més estricte, mentre que el febrer de 2021 aquesta xifra arriba ja al 31%.

En relació amb això, la percepció de les mesures adoptades pel Govern de la Generalitat Valenciana també han experimentat una evolució a mesura que les dades negatives que ens deixa la pandèmia incrementaven: des de juliol de 2020 augmenta el nombre de persones que consideren necessàries més mesures fins a arribar a gener de 2021 a un 61%. Únicament entre abril i juliol de 2020 la majoria considerava que les mesures en vigència eren suficients. Al Gràfic 1 podeu veure com es distribueixen les respostes dels valencians i valencianes a data de 5 de febrer de 2021.

Amb aquest estudi també podem conéixer quins són els sectors que els valencians i valencianes consideren més colpejats per la pandèmia en termes econòmics: l’hostaleria, el sector artístic, cultural i d’entreteniment. Els segueixen les ocupacions de les llars, la construcció i l’agricultura.

En relació amb la situació laboral de les persones a les comarques valencianes, un 53% afirma continuar anant a treballar presencialment, mentre un 17% teletreballa. Un 6% ha perdut el seu treball. Amb el següent gràfic aprofundirem en aquestes dades.

Percentatge valencians treballant covid-19

En relació amb el que s’exposava anteriorment, i indagant més sobre aquesta qüestió. Un gruix important de la població valenciana afirma haver-se quedat ja sense estalvis (12%) o haver perdut la major part d’aquests (11%). També trobem xifres preocupants en allò que es relaciona amb la situació laboral: un 6% ha perdut la seua ocupació; i quasi les mateixes dades es relacionen amb aquelles persones que tenen negocis apunt d’afonar-se (5%) o que treballen per a negocis on els seus ocupadors tenen greus problemes per afrontar la supervivència d’aquests (2%). El 4% ha vist reduïda la seua jornada laboral com a causa de la pandèmia. Hi ha persones que ja no poden fer front a les despeses més bàsiques de la seua llar, com és l’alimentació (un 3%) o que no poden assumir el pagament del lloguer o de la hipoteca (un 2%).

També hi ha xifres positives, però molt més reduïdes: un 11% reconeix haver incrementat els seus estalvis i un 3% ha trobat treball.

Com veiem, l’estela de la pandèmia va molt més enllà: les famílies valencianes comencen a percebre les conseqüències econòmiques.

Opinions, percepcions i tendència de vot a les comarques valencianes

El sistema polític valencià sembla haver-se convertit ja en un sistema multipartidista. Lluny queden els anys de governs hegemònics del PPCV. Des de 2015, i després de vint anys, el govern valencià és un govern de coalició compost formacions d’esquerres.

Les enquestes apunten que la pròxima legislatura el govern valencià continuarà sent de coalició, les impossibilitats de formar un govern de partit únic cada cop semblen estar més aterrades. Si bé, malgrat ser certa aquesta afirmació, els dubtes venen sobre la composició d’aquest executiu: la proporció de vots/escons entre les formacions del bloc de dretes (PPCV, Ciutadans i Vox) és molt semblant a la del bloc d’esquerres i actualment al govern (PSPV, Compromís i Unides Podem). A hores d’ara, les Corts Valencianes es componen de 52 diputats i diputades del bloc d’esquerres i de 47 del bloc de dretes. Les tendències que apunten els diferents estudis i enquestes no són molt diferents, a voltes veiem un lleu creixement del bloc d’oposició i altres la continuïtat amb avantatge del bloc de formacions actualment al govern. Per això, des del CIS Valencià posem tots els esforços a cada edició per estudiar i analitzar quina és la situació electoral de les diferents formacions valencianes: quins són els pronòstics, doncs, en el comportament electoral a les comarques valencianes a inicis d’aquest 2021?


Aneu a passar a la lectura d’una enquesta electoral de setembre de 2020. En política (i especialment en moments com l’actual) els números envelleixen ràpidament. Cal tindre-ho en molt compte quan procediu a la lectura


En setembre de 2020 es publicaren els resultats d’una enquesta elaborada per GAD3 en àmbit polític valencià. L’enquesta fa un pronòstic electoral de 33-34 escons per al PSPV, el que suposaria un increment en 6-7 escons des de les anteriors eleccions; mentre que a Compromís se li pronostica una davallada de fins a 7 escons, passant dels 17 aconseguits a les eleccions autonòmiques de 2019 als 10 i, per últim, el soci més minoritari de l’actual govern valencià també experimentaria un retrocés electoral passant dels 8 actuals als 5 escons. En aquest sentit, si l’enquesta apunta degudament el pronòstic, el bloc actualment al govern aconseguiria sumar 48-49 escons, entre 3 i 4 menys que a les eleccions autonòmiques de 2019. Recordem que actualment compta amb 52 escons.

Per altra banda, el bloc de dretes i actualment a l’oposició aconseguiria en conjunt incrementar la seua representació, especialment el PPCV i Vox. El Partit Popular valencià passaria de 19 escons a les eleccions passades als 25-27 projectats en aquesta enquesta; mentre Ciutadans perdria preeminència, en concret perdria 6 escons des de les eleccions de 2019, quedant-se amb 12 escons dels 18 aconseguits; Vox en canvi, rebria part d’aquests vots i veuria incrementada la seua representació entre 2 i 3 escons, passant dels 10 aconseguits a 2019 als 12-13 pronosticats. Això li donaria al bloc actualment a l’oposició un creixement entre 2 i 5 escons, quedant-se en una forqueta entre 49 i 52 i tenint potencial de govern.

Enquesta GAD3 Corts Valencianes setembre 2020

Si aquests resultats es materialitzaren en la realitat, estaríem doncs davant de la darrera legislatura del Govern del Botànic i, per tant, a les portes de la primera legislatura amb un govern de coalició de dretes on Vox en formaria part, l’extrema dreta entraria al govern valencià.

L’enquesta de GAD3 ens desglossa els escons aconseguits per cada partit a les diferents circumscripcions valencianes. Això ens permet veure millor per on poden vindre les fugues d’escons en els partits que s’apunta que poden veure reduïda la seua representació i, al temps, estudiar quines són les demarcacions geogràfiques on cacen vots les formacions que poden veure créixer el seu nombre d’escons.

Comencem per Alacant. Les formacions actualment al govern aconseguiren 17 escons per aquesta circumscripció el 2019, mentre que en unes suposades eleccions actualment aconseguirien 16, perdent un escó en comput global: disseminant els resultats, Compromís perdria 2 escons, Unides Podem 1 i el PSPV, en canvi, incrementaria en 2. En aquesta mateixa demarcació, les formacions que es troben a hores d’ara a l’oposició passarien de 18 escons el 2019 a aconseguir entre 18 i 20 escons. De forma més concisa, Ciutadans en la seua circumscripció estrella perdria 2 diputats, passant de 7 a 5, mentre que el PPCV incrementaria la seua representació en 2 o 3 (de 7 a 9-10 escons) i Vox es quedaria igual que el 2019 o aconseguiria un més, passant de 4 a 4-5 escons.

En la circumscripció de València trobem, en el cas de les formacions que tenen el govern valencià actualment, una distribució i progressió semblant a l’anterior: Unides Podem i Compromís veurien reduïda la seua representació, mentre el PSPV incrementa. Més concretament, Compromís perdria 3 escons, passant de 6 a 9 i Unides Podem reduiria la seua representació en 1, quedant-se amb 2 dels 3 aconseguits a 2019. El PSPV recolliria aquests escons perduts pels seus socis de govern passant de 10 a 2019 a 12-13 en aquest pronòstic. Mentrestant, les formacions ubicades a la dreta i actualment d’oposició incrementarien la seua representació, excepte Ciutadans. Aquesta formació passaria de 7 a 5 escons, mentre que el PPCV incrementaria el seu nombre de diputats passant de 7 a 9-10 i l’extrema dreta sumaria un escó als aconseguits a 2019, quedant-se amb 5. Això ens marca que el bloc al govern passaria de 22 escons en còmput global el 2019 a 20-21 a l’actual pronòstic; mentre que les formacions a l’oposició passarien de 18 a 19-20.

Per últim, a la circumscripció de Castelló, l’evolució és molt semblant. En el bloc actualment al govern, Compromís perdria la meitat dels 4 aconseguits a 2019 i Unides Podem es quedaria amb un escó dels dos obtinguts a les passades eleccions, mentre el PSPV incrementaria els 7 aconseguits als anteriors comicis fins als 9 segons aquest pronòstic. Per concloure la distribució geogràfica, en el bloc d’oposició Vox i PPCV incrementarien la seua representació: l’extrema dreta sumaria un més als 2 aconseguits als comicis de 2019 i el PPCV passaria de 5 a 7; mentre Ciutadans perdria la meitat dels 4 aconseguits a les passades eleccions. En aquest sentit, el Govern del Botànic passaria de 13 escons el 2019 a 12; mentre el bloc d’oposició sumaria un escó als 12 aconseguits el 2019.

Enquesta GAD3 Corts Valencianes per circumscripcions


El CIS Valencià comarcal: La Plana Alta i el Baix Vinalopó

En la darrera edició del CIS Valencià de La Comarca Científica (novembre de 2020) iniciàrem la secció del CIS Valencià comarcal amb comparatives electorals entre el Baix Maestrat i la Costera. Ara, en aquesta edició tornem a seleccionar dues comarques valencianes per conéixer més en profunditat quin és el comportament electoral de la població d’aquestes. Així doncs analitzarem La Plana Alta i el Baix Vinalopó.

Eleccions a La Plana Alta

La Plana Alta és una comarca que té 256.455 habitants a data de 2020 i es compon de 17 municipis. A 8 dels seus 17 municipis governa el PSPV (Almassora, Benlloc, Cabanes, Castelló de la Plana, Orpesa, la Pobla de Tornesa, Torreblanca i Vilafamés); mentre que el PPCV governa en 6 municipis (Benicàssim, Sant Joan de Moró, la Serratella, La Serra d’en Galceran, la Torre d’en Doménec i Vall d’Alba). Compromís governa a Borriol, i a les Coves de Vinromà i Vilanova d’Alcolea els governs estan dirigits per agrupacions municipals (xLCV i AVI, respectivament).

És una comarca en què la major part de la seua població, un 51,54%, es troba entre els 30 i 54 anys, amb un important pes de les persones majors de 64 anys (18,26%). Això apunta al fet que hi ha més població, proporcionalment, en edat de treballar a aquesta comarca que a les comarques pròximes, com també en comparació amb el conjunt de comarques valencianes. La desocupació en menors de 25 anys ascendeix al 10,32% a data de gener de 2021, breument més baixa que a les comarques properes però més alta que al conjunt de les comarques valencianes. Per últim, la desocupació registrada en dones és de 59,50%, xifra molt semblant a la de les comarques properes. La taxa d’atur en comput global és del 12,99%.

A La Plana Alta el comportament electoral no difereix massa entre convocatòria electoral, on més diferències veiem és respecte de les eleccions estatals. Si bé, en totes elles el PSPV és la formació més votada, rebent més vots a les eleccions municipals que a les autonòmiques i estatals. Per la seua banda, el PPCV és la segona formació més votada, i on menys vots rep és a les eleccions autonòmiques. Ciutadans, seguint la tendència general, ha experimentat una davallada als últims comicis generals, fins aquest moment, era tercera força a tots ells, amb especial èxit a les eleccions autonòmiques i generals. Ara en les últimes eleccions generals ha quedat cinquena força, per darrere també de Vox i Unides Podem i romanent únicament per davant de Compromís.

Eleccions generals Plana Alta 2019

Compromís, per la seua banda, obté els millors resultats a les autonòmiques, seguit de les municipals. De fet, a les eleccions autonòmiques queda entre tercera i quarta força. Unides Podem, altrament, obté més vots a les eleccions generals, mentre que a les municipals la seua representació és molt reduïda. La sorpresa més gran, i preocupant, és el creixement de Vox a les últimes eleccions generals, on va quedar tercera força únicament per darrere dels dos partits tradicionals. Mentre que Vox a les eleccions municipals és l’última força en vots, a les eleccions generals queda entre les tres primeres.

El PSPV és la formació més votada a totes les eleccions a La Plana Alta i, a més, la que més governs municipals ocupa.

Eleccions autonòmiques Plana Alta 2019

Eleccions al Baix Vinalopó

El Baix Vinalopó es compon de tres municipis però amb un nombre elevat de població que ascendeix als 297.604 habitants a data de 2020. Cada municipi està governat per una formació diferent: Compromís governa a Crevillent, mentre que el PSPV ho fa en Elx i el PPCV a Santa Pola.

El 51,63% té entre 30 i 65 anys a El Baix Vinalopó, una xifra superior a la resta de comarques properes i a la del conjunt de les comarques valencianes. Hi ha, proporcionalment, més persones en edat de treballar. Xifra semblant a la de La Plana Alta. La desocupació registrada en menors de 25 anys és del 7,60%, inferior a la de les comarques pròximes, com també a la del conjunt de comarques valencianes, i de forma comparada, a la xifra que obtenim de La Plana Alta. Això, de totes maneres, pot ser enganyós, perquè moltes persones d’aquesta edat es troben estudiant i, per tant, no apuntades a l’atur. És únicament una xifra orientativa. Pel que fa a la desocupació en dones vessa el 60%, concretament ascendeix al 59,56%, molt semblant també a la de La Plana Alta, però superior a la de les comarques més pròximes com també a la xifra que obtenim del conjunt de les comarques valencianes. Globalment, la taxa d’atur en aquesta a El Baix Vinalopó és del 17,35% a data de gener de 2021, experimentat un creixement d’un punt percentual des de l’inici de la pandèmia.

El comportament electoral a El Baix Vinalopó no difereix massa entre convocatòries electorals. Sí que veiem una fluctuació en vots entre comicis a les formacions de més recent creació, símptoma que encara estan definint el seu espai electoral. La força més votada, com a La Plana Alta és el PSPV, obtenint els seus millors resultats a les eleccions estatals i autonòmiques, distribució semblant a la de La Plana Alta. La segona formació política més votada és el PPCV que obté més èxits a les eleccions generals i municipals, a diferència del PSPV. Aquestes dues formacions, com en l’anterior comarca analitzada, mantenen les posicions a totes les convocatòries electorals.

El ball d’ordre de resultats ve amb la resta de formacions. Ciutadans, com en l’anterior comarca estudiada i seguint les tendències generals, perd votants a les eleccions generals de novembre de 2019 on, a més, queda penúltima força únicament per davant de Compromís. Fins als comicis mencionats, els seus millors resultats venien de la mà de les convocatòries electorals estatals. Perd força electoral a les eleccions locals marcadament.

Eleccions generals Baix Vinalopó 2019

La pèrdua de vots de Ciutadans a les eleccions generals ha tingut un impacte positiu en Vox, qui ha vist incrementar el nombre de vots aconseguits fins a arribar a quedar tercera força a les eleccions estatals d’El Baix Vinalopó. Vox té els seus millors resultats en els mencionats comicis, seguit dels autonòmics, perd força a les eleccions municipals. Tendència contrària veiem a Compromís, que obté els millors èxits a les autonòmiques seguidament de les municipals, quedant última força a les estatals, quarta a les municipals i cinquena a les autonòmiques.

Per últim, en el cas d’Unides Podem, com a La Plana Alta, els millors resultats els obté a les eleccions estatals, seguit de les autonòmiques. Les eleccions municipals són les de menor èxit per a aquesta formació a El Baix Vinalopó, sent última força el 2019. 

Els vots obtinguts per Ciutadans i el PPCV a les eleccions autonòmiques són molts semblants, com també el nombre de vots recaptats per Vox i Unides Podem a les municipals.

La distribució electoral, com veiem, encara no està definida. Haurem d’esperar a les pròximes convocatòries.

Eleccions autonòmiques Baix Vinalopó 2019

Anàlisi realitzada per la politòloga Idoia Arreaza Aguilera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.