El CIS Valencià. Novembre 2022

El CIS Valencià. Novembre 2022

Penúltima edició d’El CIS Valencià abans de les eleccions autonòmiques valencianes de 2023, també abans de les municipals a les comarques valencianes. En la present edició analitzem dos qüestions importants per a la política valenciana a través de la valoració de la ciutadania: la qüestió del finançament i l’afectació o no de l’eixida de Mónica Oltra a la visió que la ciutadania valenciana té del Govern del Botànic.

L’any 2022, podríem dir que el que ens ha retornat una certa normalitat social i sanitària després de dos anys de pandèmia, però no ha estat qualsevol any pel que fa a l’àmbit polític. El maig de 2022 el president Ximo Puig va implementar modificacions profundes en els titulars de les carteres autonòmiques. En concret en quatre i, algunes pesos pesants en la gestió: Hisenda i Model Econòmic; Sanitat i Salut Pública; Educació, Cultura i Esport; Universitat i Política Territorial.

Un mes després la vicepresidenta Mónica Oltra va anunciar la seua dimissió com a conseqüència del procés judicial en què es troba motivat per l’extrema dreta valenciana i que la impliquen, suposadament, en un cas d’encobriment a abusos a menors tutelades. Assumia el relleu Aitana Mas. Recentment, esta última ha destituït a la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà i ha pres el relleu la fins ara secretària autonòmica de salut pública, Isaura Navarro.

El CIS valencià novembre 2022

Moviments profunds al govern valencià a menys d’un any electoral i no a qualsevol any electoral: les enquestes continuen sense ubicar concretament la tendència i no ens donen massa informació concreta sobre quin serà el pròxim govern dels valencians i valencianes. En la present edició d’El CIS Valencià tractem d’esclarir-ho amb els resultats de l’enquesta del 9 d’octubre de 2022 i algunes comparatives i anàlisis que potser ens ajuden a concebre de forma més clara el context electoral pròxim.

La present edició la comencem amb la qüestió del finançament, un tema de rigurosa actualitat especialment pel que fa a les comarques valencianes que arrosseguen anys d’infrafinançament i, per tant, d’una pèrdua de qualitat dels serveis socials i les infraestructures. En el primer apartat analitzarem com es troba la societat valenciana i quina és la percepció i opinió de la població i l’actitud dels representants públics respecte d’este greuge. 

La qüestió del finançament

Podem dir que actualment un dels temes candents en la política institucional és el finançament de les Comunitats Autònomes (CCAA). Atés que diverses presidències autonòmiques han reclamat la seua revisió considerant que fa més de cinc anys que no es fa i perjudica la seua economia territorial.

Primerament, cal saber que el finançament de les comunitats autonòmiques està regulada per la Constitució (articles 156,157 i 158) i per la Llei Orgànica de finançament de les CCAA. Un altre aspecte important d’esta qüestió és tindre present els dos models existents de finançament autonòmica a l’estat espanyol. Per una banda, hi ha el règim foral que el tenen les CCAA de Navarra i País Basc i, per altra banda, el règim comú que són la resta de les comunitats.

El repartiment estatal de diners cap a les CCAA té l’objectiu de poder finançar els serveis públics fonamentals, com ara salut i educació. A més de garantir el principi de solidaritat i suficiència entre les comunitats.

Nogensmenys, el sistema de finançament no genera una igualtat econòmica en el repartiment de diners entre els territoris. N’hi ha que actualment es queden per davall de la mitjana en este repartiment, en concret són les Illes Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana. El nostre territori és una de les comunitats autonòmiques pitjor finançada, en altres paraules: rep menys diners del que dona a l’estat. Encara que siga un tema d’actualitat, és un fet que des de fa anys els valencians i valencianes arrosseguen greus problemes vinculats a esta matèria i que afecten el conjunt del territori.

Segons una enquesta realitzada entre agost i setembre d’este any, en la qual es preguntava, d’entre altres qüestions, sobre allò que hauria de fer el Govern de la Comunitat Valenciana sobre el finançament autonòmic, la resposta majoritària per part dels enquestats/ades és que cal “negociar amb el Govern Central i les CCAA un nou model de finançament més favorable” amb un 58,7%. La segona afirmació més valorada amb un 38% és “donar la batalla al Govern Central i portar als tribunals l’actual model de finançament, per perjudicial”. En últim lloc, un 2,3% dels ciutadans enquestats creuen que és millor “mostrar-se conforme amb mantindre el sistema de finançament autonòmic actual”.

Opinió sobre el finançament autonòmic

Es mostra que pràcticament la totalitat de les valencianes i valencians veu clar que hi ha un tractament econòmic perjudicial i injust i la seua consideració és pactar o lluitar un millor model de finançament.

Resulta molt interessant veure esta pregunta desglossada en funció al partit polític que van votar els enquestats. En este sentit, observem que els votants de Unides Podem i PSOE opten, amb més d’un 70%, per l’afirmació de “negociar amb el Govern Central i les CCAA un nou model de finançament més favorable”. Hem de ressaltar que es tracten dels votants dels partits que conformen la coalició del govern espanyol actual el que es mostren partidaris de negociar.

Convé assenyalar que els votants de Compromís mostren una actitud de confrontació davant esta situació. Així, un 67% opina que s’ha de “donar la batalla al Govern Central i portar als tribunals l’actual model de finançament, per perjudicial”. Cal fer esment específic que Compromís porta així mateix esta reivindicació al Congrés dels Diputats amb la veu del diputat per València Joan Baldoví.

Opinió model de finançament autonòmic i postura valenciana

Ara bé, analitzem que els votants de la resta dels partits polítics (Ciutadans, Partit Popular i Vox) tenen una opinió que oscil·la al voltant del 50% entre les dues opcions comentades anteriorment. És a dir, podríem dir que no es decanten significativament per una resposta concreta sobre el fet de negociar o donar la batalla.

En conseqüència, podem dir que davant la població valenciana és palés que tenim un sistema injust de repartiment econòmic a casa nostra. Les valencianes i valencians ens trobem amb un sistema econòmic dèbil, que, per tant, afecta l’empitjorament dels nostres serveis bàsics.

Tot i això, els nostres representants polítics defensen esta reivindicació. Ximo Puig, a les Corts Valencianes i a les conferències de presidents, reclama el finançament just per al nostre territori. També, al Congreso de los Diputados amb la veu de Joan Baldoví, és una figura crítica amb esta qüestió. És una qüestió que suscita un gran consens entre la majoria de partits de dreta i d’esquerra, sindicats i patronal valenciana, com demostra la unitat reflectida en les manifestacions per un finançament just des del 2017.

L’eixida d’Oltra divideix el Botànic i marca la precampanya

L’accidentada eixida de l’executiu valencià de l’exvicepresidenta Mónica Oltra ha marcat l’inici de la precampanya a les comarques valencianes. No en va, la negativa inicial d’Oltra a abandonar el seu càrrec va provocar divisions no sols entre els partits que integren el Botànic, sinó també dins de la mateixa coalició de Compromís mentre l’oposició s’unia en demanar la dimissió immediata d’Oltra.

En este context, l’Electopanel del passat 26 de setembre d’Electomanía va preguntar sobre esta qüestió a l’electoral valencià amb un resultat interessant. En primer lloc, a la pregunta “Després de l’eixida d’Oltra, ha canviat la seua percepció de l’executiu autonòmic?” un 63% de les persones enquestades va respondre “No”, mentre que un 18,6 va indicar “Sí, per a millor” i únicament un 18,4% “Sí, per a pitjor”. La qual cosa va en consonància amb estudis previs sobre la percepció ciutadana dels casos de presumpta corrupció que indiquen que, excepte en aquells en què es produeix una apropiació de fons públics, la judicialització d’estos casos i la seua arribada a l’opinió pública no afecta en termes generals en més d’un 3% a la intenció de vot del partit afectat ni altera la percepció dels votants consolidats, a causa de l’existència de nombrosos biaixos cognitius que fan que rebutgem les informacions que ens creen dissonàncies a les nostres creences.

Opinió eixida Mònica Oltra

No obstant això, resulta interessant observar amb atenció els resultats desglossats per partits. En els quals destaca que, d’entre els partits del Botànic, existeix una diferència prou significativa pel que fa a l’opinió respecte a l’eixida d’Oltra del Govern. Els resultats són clars: els votants del PSPV veuen, en termes generals, amb bons ulls el seu abandó (únicament ha resultat negatiu per al 7,3% i la seua valoració positiva és major que la dels de PP i VOX), mentre que per als votants de Compromís i Unides Podem l’eixida de l’exvicepresidenta ha suposat un empitjorament de la seua percepció del Govern en un 18,4% i un 41,4% respectivament.

Percepció govern valencià eixida Mònica Oltra

En conclusió, mentre que l’eixida de Mónica Oltra no ha alterat la ja de per si negativa opinió dels votants de la dreta i l’extrema dreta respecte al Govern valencià, sí que ha provocat una divisió entre els votants del botànic: els votants de la part socialista del Consell han vist reforçada la seua valoració de l’Executiu (en consonància amb les declaracions d’alts càrrecs del PSPV que demanaven l’eixida d’Oltra) i els d’Unides Podem i Compromís, els quals defensaven la seua continuïtat a la vicepresidència, han penalitzat que, a ulls seus, s’haja cedit amb el seu abandó de la política.

Valoració govern valencià. Desglosse per partits sobre l'eixida de Mònica Oltra.

A set mesos d’eleccions queda molta partida per disputar: Maquinàries electorals a funcionar

Hem entrat en la recta final de la legislatura: set mesos per al 28 de maig de 2023, dia previst per a les eleccions autonòmiques i municipals valencianes, si el president Ximo Puig no decideix un avançament electoral d’última hora replicant l’estratègia de 2019. De moment, sembla que totes les formacions tenen la mirada posada en l’últim diumenge de maig. Unes eleccions en què sembla que tot es jugarà a una carta: com s’ha estudiat en anteriors edicions d’El CIS Valencià les enquestes publicades al llarg d’esta legislatura no donen una victòria rotunda a cap dels dos possibles blocs de govern valencià. L’última enquesta publicada, la tradicional que elabora Gesop per a Prensa Ibérica cada 9 d’octubre, manté i reafirma esta tendència revelant la màxima igualtat entre blocs. Els valencians i valencianes tindran un Botànic 3? O el bloc de la dreta aconseguirà la victòria?

De les eleccions autonòmiques de 2019 es va formar el segon Botànic però amb una majoria molt estreta i una distància respecte del bloc de l’oposició molt curta. Un escenari que s’hi ha mantés al llarg d’estos més de tres anys: les enquestes publicades al llarg d’esta complexa i intensa legislatura han fluctuat entre la victòria de la dreta i la victòria de l’esquerra i la culpa és d’uns pocs escons que no saben on quedar-se. L’última enquesta publicada pel 9 d’octubre abans de les eleccions autonòmiques dona la victòria al Botànic però amb una majoria molt reduïda i algunes variables que preocupen a l’esquerra valenciana. Perquè no tot és el pronòstic absolut dels escons o percentatge de vot… Altres variables també són necessàries d’avaluar per a poder veure com es mou l’electorat i predir el seu comportament. 

Barometres electorals eleccions valencianes

El sondeig pronostica una tendència creixent per al PPCV que el posiciona ja com a primera força política valenciana amb un 30,2% dels vots i una traducció en escons d’entre 33 i 35. Recordem que a les eleccions de 2019 va obtindre 19 diputats i diputades, per tant de donar-se estos resultats la principal força de la dreta valenciana estaria experimentat un creixement exponencial que provocaria aconseguir quasi el doble de parlamentaris. L’explicació és clara: segons esta enquesta, com ja s’ha anat avançant en anteriors edicions d’El CIS Valencià a través dels pronòstics electorals de les enquestes desenvolupades al llarg de la legislatura, Ciutadans es quedaria fora de les Corts Valencianes, perdent els actuals 18 escons que serien absorbits pels populars valencians quasi en la seua totalitat. 

Així i tot, el creixement del PPCV amb l’absorció de Ciutadans no seria suficient perquè el bloc de la dreta – actualment en l’oposició- impedira un tercer Botànic: Vox sembla haver-se estancat perquè tot i que incrementaria la seua representació parlamentària es quedaria fora del pronòstic de creixement ampli que s’han donat en les enquestes prèvies. L’extrema dreta valenciana passaria de 10 a 13 representants, lluny dels 19 que al llarg de la legislatura es pronosticaven. Sembla que el PPCV absorbeix a un Ciutadans que mor però Vox ha frenat la seua tendència de creixement exponencial dels últims mesos i no aconsegueix traure el suc necessari de la desaparició de Ciutadans.

Barometre electoral 9 octubre 2019

L’aritmètica és clara: si no governa la dreta, governa l’esquerra. Com s’ha comentat en anteriors edicions la política valenciana ja no va en funció d’una formació o altra, la lectura sols té sentit si es fa en clau de blocs. El PSPV sembla que, tot i que creix, no ho fa ja amb la intensitat que s’ha pronosticat anteriorment: segons l’enquesta referida, els socialistes valencians passarien de 27 a 31 o 32 escons. Escons que l’aritmètica no deixa clar d’on provenen: de Ciutadans o de Compromís? Perquè Compromís, tot i les bones puntuacions en la gestió aconseguides en bona part de les enquestes que s’han anat publicant, podria perdre entre un i tres escons. I tot i això serien decisius en la formació del govern i per a la revalidació del tercer Botànic. Però la mirada, perquè potser serà la formació determinant, està posada en Unides Podem: el seu resultat o, millor dit, que supere o no la barrera electoral del 5% serà cabdal per a revalidar el govern de l’esquerra. Esta enquesta deixa molt de marge a la imaginació pronosticant un 6,1% dels vots i unes 5 diputades morades. Un pronòstic que es fa assumint la fusió electoral, novament, de Podem i Esquerra Unida… Però de no ser així i presentar-se per separat la divisió de vots podria provocar la no superació del llindar electoral valencià amb uns vots que queda per veure a qui afavoririen amb tres, com a mínim, escenaris possibles: vots perduts i, per tant, tot quedaria en mans de l’aritmètica – el sistema electoral valencià té tendència afavoridora a la formació més votada en cada circumscripció-; votants que traspassen el seu vot a les forces d’esquerres o electors que davant la divisió i fragmentació de la seua coalició de referència decideixen quedar-se a casa.

El que passarà? No ho sabem, predir és difícil i ens trobem en un context en què les enquestes més que tractar de predir semblen intentar condicionar. Les últimes setmanes ens hem trobat enquestes que donen la victòria al PSPV, amb la pèrdua de representació d’Unides Podem i Ciutadans, un creixement molt moderat de Vox i una tendència molt a l’alça del PP; però també ens hem trobat enquestes en què el PP creix exponencialment, el PSPV i Unides Podem pràcticament mantenen resultats de 2019, Vox quasi els dobla i Compromís pateix una forta davallada. Continuem tenint una única cosa clara: encara queda molt de partit, ni tan sols hem arribat al descans. Els pròxims mesos seran intensos i les campanyes s’han posat a funcionar a partir d’ací… que comencen The Hunger Games valencians. 


Anàlisi realitzada per Idoia Arreaza, Itiziar Gil i Alejandro Ferrández.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.