Agenda 2030 i el futur post-pandèmia

L’agenda 2030 pot ser la guia per fer front a la pandèmia mundial de la Covid-19, la qual ha afectat socialment i econòmicament al món tal com el coneixem. Diuen que el virus no entén de territoris, però el que sembla clar és que les seues conseqüències sí ho faran.

En La Comarca Científica parlem amb Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana per tractar de buscar quin futur s’obri al territori valencià en el marc de l’Agenda 2030.

Perfil de l’entrevistat

Joan Romero González (València Ciutat) és Catedràtic de Geografia Humana i professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València

Fins a l’any 2008 va ser el director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Humà. En l’actualitat dóna classes de ciència política, geografia i història a València.

Durant els últims anys ha centrat la seua activitat docent i investigadora en el camp de la Geografia Política, Polítiques Públiques, Estructura de l’Estat i noves formes de Governança territorial a Espanya i a Europa.

Entrevista al geògraf Joan Romero González | Agenda 2030 i futur post-pandèmia

El sociòleg valencià Alexis Lara entrevista al catedràtic en Geografia Humana Joan Romero per a conéixer quin futur li espera a les comarques valencianes. Cap a on caminarà la nostra societat? És l’Agenda 2030 la guia a seguir per a fer front a la crisi climàtica i als reptes econòmics com la desigualtat global o la pobresa?

A continuació pots trobar les preguntes formulades a l’entrevista, les respostes de les quals podràs trobar al vídeo.

Alexis Lara: Joan Romero, Catedràtic de Geografia Humana. Benvingut a La Comarca Científica.

1. Abans de començar i per tal de tindre una visió general, què ens aporta la geografia a l’hora d’analitzar el canvi social que pot acabar produint la pandèmia que estem vivint, en concret a les comarques valencianes?
2. Com que hui anem a abordar eixe canvi social post-pandèmia partint de l’Agenda 2030, podries descriure a grans trets que és i per què és tan important?
3. Quan parlem de les comarques valencianes, ho fem d’un territori de més de 5 milions d’habitants. Segons l’INE l’any 2018, d’eixos 5 milions de valencians, el 26% eren pobres, és a dir, tenien uns ingressos inferiors a 8.871 euros anuals. Doncs bé, l’objectiu número 1 de l’Agenda 2030 és clar i contundent al respecte: Fi de la Pobresa. Així que la pregunta és: Com aconseguim este objectiu d’ací a deu anys?
4. En la Comissió de les Corts per a la Reconstrucció post-Covid has parlat de la via valenciana 2030. Quins trets són els més importants per a considerar que les comarques valencianes necessiten una Agenda 2030 pròpia?
5. Clar, i un dels principals reptes que destaques de l’àmbit demogràfic és el llindar de reemplaçament generacional valencià que es situa en 1,2 fills per cada parella, lluny del 2,1 que garantiria el volum de la població actual. Pots explicar-nos els motius que han portat a esta baixa taxa de natalitat?
6. Per què creus que este repte demogràfic es planteja més com un problema que no pas una oportunitat? M’explique. L’economista Serge Latouche és partidari de la teoria del decreixement i en l’àmbit de les ciències socials critica l’ortodòxia econòmica del capitalisme que projecta el futur en l’absència de límits al creixement de les societats. El geògraf Jared Diamond, al seu llibre Colapso, també explicava el colapse de diverses civilitzacions de la història des del punt de vista d’esgotament dels recursos. No seria més fàcil treballar en esta direcció del decreixement per tal d’aconseguir certs objectius de l’Agenda 2030 com són el 13, el 14 i el 15 que fan referència al medi ambient?
7. En l’entrevista a l’economista Carmen Castro parlàrem del model productiu valencià. Som un territori geogràficament molt favorable al turisme de sol i platja, però el valor afegit del sector és escàs. Cap a on hauríem de caminar per tal de complir l’Agenda 2030, sobretot en els objectius número 8 (treball decent i creixement econòmic) i 9 (indústria, innovació i infraestructura)? És l’agricultura un dels sectors que hauríem de potenciar per la nostra posició geogràfica?
8. I si a tot açò li sumem el binomi rural-urbà ens trobem amb un gran repte com és el despoblament rural o la superpoblació urbana. Com afectarà la Covid-19 a les comarques de l’interior i els pobles menuts? Podria presentar-se com una oportunitat per a elles?
9. Aleshores, l’Agenda 2030 té també cert grau d’adaptabilitat segons parlem de l’interior o del litoral valencià?
10. I què hi ha del sector privat? És a dir, quin paper haurien de jugar les empreses privades pel que fa al canvi climàtic i l’Agenda 2030? Quin paper juga ací l’objectiu número 17, el que fa referència a les aliances?
11. Per acabar l’entrevista Joan, quin dels 17 ODS veus més complicat de fer complir i quin creus que serà una realitat l’any 2030? Seran les comarques valencianes un territori sostenible i amb pobresa #0?