Comportament polític i electoral a l’Horta Nord

Comportament polític i electoral a l’Horta Nord

Hui parlem de comportament polític i electoral, i és que, estem a prop del 20 de desembre, quan en 2015 es celebraven unes de les Eleccions Generals més transcendentals de la història d’Espanya. Per primera vegada des de la Transició política (1975-1978), el panorama polític espanyol presentava 4 partits d’àmbit estatal amb serioses possibilitats d’influir notablement en el govern o de formar part del mateix.

A més a més, un mateix dia 20, però de novembre, també és una data destacada per la mort del dictador Francisco Franco a l’any 1975. Una mort que obrí les portes de nou per a reinstaurar la democràcia al país i que fixà un mapa polític determinat que ara sembla està canviant.

Hui parlem d’eleccions i de comportament polític i electoral a la comarca de l’Horta Nord, amb el politòleg Raúl Soriano.
Benvinguts a La Comarca Científica.

 

 

Perfil de l’entrevistat

Raúl soriano politòleg valenciàRaúl Soriano Girón (1991), va nàixer a Montcada (comarca de l’Horta Nord). És politòleg graduat per la Universitat de València. A més a més, és el coordinador de la web d’anàlisi polític Condición sine qua non, una pàgina amb una llarga trajectòria a Internet i que ofereix un espai de reflexió interessant per a les ciències polítiques. Raúl ha destacat pel seu interés en la realitat social i política així com en el paper desenvolupat pels distints actors que la integren.

 

 

 

 

 

 

 

Entrevista al politòleg Raúl Soriano | Comportament polític i electoral a l’Horta Nord

A l’entrevista que podeu veure en esta mateixa entrada, trobareu les següents preguntes d’Alexis Lara al politòleg de l’Horta Nord, Raúl Soriano. Analitzem el comportament polític i electoral a l’Horta Nord a pocs dies de l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, la qual va propiciar el sistema polític que ha estat predominant fins a els últims anys en el conjunt de l’Estat.

La Comarca Científica. Fent una primera mirada general Raúl – i valorant el terratrèmol polític que va suposar l’aparició de Podemos primer i Ciutadans després – en quin punt diries que estem ara? Podem tornar a parlar de l’eix esquerra-dreta per a definir el comportament electoral valencià?

Raúl Soriano. L’aparició de Podemos i Ciutadans va suposar un terratrémol polític al panomara polític espanyol. Ara bé, crec que ara estem en una situació d’estabilització. Sembla confús dir esta paraula amb tot el que estem vivint a la política espanyola però em referisc al fet que no es van a produir les transferències de vot tan gran que van haver-hi en les darreres eleccions. És a dir, l’entrada de Podemos i Ciutadans amb uns 8 milions de vots nous, o que s’han transferit d’uns partits a uns altres, açò trobe que no es tornarà a repetir.

Sobre la identificació d’esquerra – dreta, pense que estes dues categories han estat, estan i estaran com una forma d’entendre el comportament polític i electoral, la política i la identificació dels votants. Ara bé, són les úniques vàlides? Evidentment no, perquè tenim altres vessants com la nacionalista, un vessant de partits polítics que aposten, per exemple ací al País Valencià, per la regeneració, pel finançament, per infraestructures com el corredor mediterrani, etc. En definitiva, són categories polítiques que són vàlides, ara bé, no són les úniques.

LCC. A les eleccions de 2015, en l’Horta Nord, el Partit Popular va guanyar amb 36.966 vots. Seguidament, i molt a prop, la coalició Compromís-Podemos obtingué 36.824 vots. D’esta forma el PP perdia quasi la meitat dels vots respecte a 2011 i Compromís quasi els quatriplicava. Què va passar a la comarca de l’Horta Nord per a que es produïra este canvi en el comportament polític i electoral?

R.S. La menció que fas a la coalició entre Compromís i Podem és molt important, ja que estes mesures es prenen per a optimitzar vots en partits polítics que per separat no els optimitzarien d’una forma tan eficaç. A més a més hem d’incloure que Podemos és un partit de recent creació quan és la convocatòria de 2015, però Compromís sí que té una implantació territorial molt important. Per això va ser una mesura molt intel·ligent en la via electoral.

Ara bé, el comportament polític i electoral a l’Horta Nord du la línia que varen dur en el comportament de les eleccions autonòmiques i municipals. És a dir, el PP va ser molt penalitzat electoralment, tant en l’àmbit autonòmic com municipal, i després també es va veure que també va ser molt penalitzat a les eleccions generals. Això sí, malgrat tot això el PP continua sent la primera força al País Valencià.

Comportament polític i electoral

LCC. En línies generals i amb una perspectiva històrica Rául, diries que l’Horta Nord és “progressista” o “conservadora”?

R.S. Crec que no podem afirmar rotundament cap de les dues opcions. És a dir, no es pot dir que la comarca de l’Horta Nord és conservadora al 100% ni que és progressista al 100%. Analitzant les quatre últimes eleccions, podem dir que el comportament polític i electoral de l’Horta Nord avança conforme avança el comportament polític i electoral del País Valencià. És a dir, quan tenim governs autonòmics del Partit Popular, majoritàriament tenim alcaldies del Partit Popular. Ara que en les últimes eleccions hem tingut canvis, tot avança cap als canvis.

En resum, en la comarca de l’Horta Nord no tenim una particularitat especial en eixe aspecte.

LCC. Com afectaren les últimes eleccions municipals de 2015 a la formació de governs? Quins canvis a les corporacions municipals destacaries?

R.S. Els resultats de les eleccions de 2015 van ser molt interessants sobretot per als politòlegs. Davant la pèrdua de majories absolutes d’una forma generalitzada, el que s’ha de posar en marxa és la política. És a dir, governs de coalició per tot arreu. Açò no és una cosa que a escala municipal o autonòmic siga nova, però en el nivell i el volum que s’ha produït després de les eleccions de 2015 sí que és nou. Ara és quan ha d’entrar la política, ara és quan ha d’entrar l’aritmètica, ara és quan ha d’entrar la comparació de programes polítics i les cessions o no. També les correlacions de forces són molt importants.

LCC. I ara, havent passat ja l’equador de la legislatura 2015-2019 amb nous governs en algunes localitats, quins creus que són els factors que més han afectat al comportament polític i electoral de l’Horta Nord?

R.S. Com hem comentat, l’evolució del comportament polític i electoral dels municipis de l’Horta Nord, avança en la línia que ho fa el comportament electoral del País Valencià. En este aspecte no trobe que hi haja un factor determinant en l’evolució del vot.
No obstant això, sí que hi ha un factor molt important que és que la convocatòria de les eleccions municipals i autonòmiques és el mateix dia. Molta gent no està al corrent de l’evolució política municipal, en canvi sí que rep molta més informació del que ocorre a nivell autonòmic. Per tant, molta importància de la decisió del vot la prenen en funció de quin partit van a votar en les eleccions autonòmiques. És un factor que cal assenyalar.

LCC. Per últim, i connectant amb la pregunta anterior, alguns politòlegs parlen d’eleccions de primer ordre i d’eleccions de segon ordre. Les primeres serien les Generals, que afecten en el resultat de les segones i que serien les autonòmiques i locals. Creus que han l’aparició de nous mitjans de comunicació locals i comarcals, o del naixement de la nova RTVV descentralitzada, esta tendència podria canviar?

R.S. Com bé dius Alexis, els politòlegs fem unes divisions sobre la importància de les convocatòries electorals. És a dir, segons la importància que li dóna l’elector a l’àmbit de decisió, participa més o participa menys. Les eleccions que es consideren de primer ordre, que són les eleccions estatals, es veu que la participació està per sobre del 70%, almenys ací a Espanya. Altres eleccions com les europees no passen del 50% – 55%. Es sol dir que les eleccions europees són un vot de càstig per a ficar un poquet rectes als partits polítics i que viren la seua línia política.

Com bé comentes, és molt important la presència d’un sistema de comunicació públic valencià. Ara bé…Açò va a influir en el comportament polític i electoral? No trobe la correlació directa que apunte cap a esta línia, la qual cosa no vol dir que no siga important la presència d’un sistema de comunicació propi, independent i públic.

Bé, crec que la manera de què ens canviara el comportament electoral seria una transferència major de competències, per tant la gent podria pensar que és més important la seua decisió. Amb això es podria fer veure que eixes eleccions són també importants.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més