El primer debat de les Eleccions de 2019 ha estat organitzat per La Comarca Científica i tingué lloc a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València el passat 3 d’octubre. El debat “Eleccions 2019: Una perspectiva científica” comptà amb la participació de Vicent Flor (sociòleg), Carles Senso (historiador), Aurora Mora (politòloga) i Oto Luque (psicòleg social). Moderava i presentava el sociòleg Alexis Lara.
La importància del debat, a pocs mesos de les eleccions autonòmiques, municipals i europees de 2019 es tal que al saló d’actes es congregaren al voltant de 100 persones, tot i ser el primer acte offline de La Comarca Científica.
I és que estem a les portes de la consolidació del canvi polític que visquérem els valencians després de les eleccions de 2015 o bé del trencament del mateix i la volta de les polítiques econòmiques i socials de les últimes dècades. No obstant això, el que ja sembla clar és que s’han acabat les majories absolutes i les Corts Valencianes tornaran a mostrar una composició multipartidista després de les eleccions de 2019. Tot i això, el que cal recordar és que en les eleccions autonòmiques i municipals de 2019 els valencians no sols ens juguem unes eleccions, sinó el futur de les comarques valencianes.
Benvinguts al debat “Eleccions 2019: Una perspectiva científica”.
Les ciències socials debaten sobre les eleccions de 2019 en la Universitat de València
La vesprada del passat 3 d’octubre el Saló d’Actes de la Facultat de Ciències Socials va acollir el primer debat en clau científica-social sobre les eleccions organitzat per La Comarca Científica, baix el nom: “Eleccions 2019: Una perspectiva científica”. L’acte va guardar en tot moment un format televisiu i interactiu tant amb el públic present com el de les xarxes socials.
La resposta del públic va ser molt positiva, ja que l’espai s’omplí amb vora un centenar d’assistents que tingueren l’oportunitat de participar activament a través de les xarxes socials i amb un bloc específic destinat a intervencions. Els tertulians: Vicent Flor (sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació), Aurora Mora (politòloga i màster en anàlisi electoral), Carles Senso (doctor en Història i periodista al Levante-EMV) i Oto Luque (catedràtic de psicologia social i professor de la Universitat de València) debatiren durant l’hora i mitja que va durar l’esdeveniment a través de tres grans blocs temàtics, moderats i conduits pel sociòleg Alexis Lara.
L’acte es desenvolupà amb èxit i normalitat en un format televisiu que donava inici a la III Temporada de La Comarca Científica, projecte que s’ha reforçat i renovat amb nous membres (la politòloga Idoia Arreaza de l’Horta Sud i el sociòleg i politòleg Arnau Alonso de l’Horta Nord) impulsant una iniciativa molt necessaria tant per a la ciència social com per a les persones qui habitem les comarques valencianes.
Les aportacions de les ciències socials per a entendre el comportament electoral valencià fou el tema que tractaren els ponents en una breu ronda d’introducció. A continuació en un segon bloc més ampli es féu un recorregut repassant els esdeveniments sociopolítics que marquen l’estudi del comportament electoral valencià des de la transició valenciana fins a l’actualitat, passant des de la divisió i conflicte identitari fins a la victòria electoral del Govern del Botànic. S’abordaren també els 13 anys d’hegemonia socialista (o com es va comentar al debat, hegemonia electoral) i 20 anys de guanys populars.
Es tractà també el canvi, a primera vista radical, del comportament electoral valencià i els factors que han pogut influir com les noves formes de participació i els moviments socials, la corrupció, el sorgiment d’una nova identitat del poble valencià, el canvi generacional, la tecnologia… Finalment es féu un pronòstic dels resultats electorals de les Eleccions Autonòmiques de 2019 amb una prèvia intervenció del públic de les xarxes socials i assistents qui tractaren temàtiques tan diferents com la influència de la coincidència de les eleccions europees i autonòmiques, l’avanç de l’extrema dreta a Europa, la influència de les enquestes electorals o la posada en funcionament d’À Punt.
Polítics i personalitats destacades del món acadèmic i universitari van fer acte de presència en el Saló d’Actes de la Facultat de Ciències Socials per a presenciar el debat sobre el passat, present i futur dels valencians i valencianes en termes electorals. Entre ells es trobaren personalitats com la d’Alberto Ibañez (secretari autonòmic d’inclusió i igualtat de la Generalitat Valenciana); Agueda Micó (coordinadora general del Bloc Nacionalista Valencià); Toño Carratalá (alcalde d’Alberic per Ciutadans per Alberic), Albert Moncusí (degà de la Facultat de Ciències Socials de la UV), Jordi Martínez (coordinador de Joves Iniciativa València) o Rosa Pérez (coordinadora d’Esquerra Unida País Valencià).
La clau del debat d’eleccions 2019: El vot fluctuant
La Batalla de València, la vigència de les classes socials i de la lluita de classes o el terme hegemonia foren elements a destacar durant una bona part del debat. Però és el vot fluctuant és el que més ens va cridar l’atenció, com a fenomen relativament nou i producte de l’època en la qual vivim: la postmodernitat. El vot fluctuant és, com explicava el psicòleg social Oto Luque, l’efecte d’allò que alguns autors anomenen la ruta perifèrica, és a dir, si tradicionalment s’intentava aconseguir la confiança dels electors amb una sèrie d’arguments en un procés racional (explicació d’arguments sòlids – procés d’escolta – procés de convenciment – pensament en la mateixa direcció – vot) conegut com a ruta central s’utilitza la perifèrica què és la qual elimina estos arguments i reforça allò que apel·la a la banda irracional.
La corrupció, per exemple, és un element molt utilitzat en les campanyes electorals que, com s’explicà a l’acte, han canviat per a ser unes campanyes explosives i espectaculars amb missatges dirigits per a guanyar el vot fluctuant, que seria aquell vot conformat per les persones que han sigut influïdes per la ruta perifèrica i que s’anomena fluctuant per què és un vot poc fidel què es deu més a impulsos emocionals que a ideològics i això pot generar canvis forts de tendència que compliquen l’estudi del comportament electoral valencià i la realització de pronòstics. De fet, este succés va estar remarcat pels participants a l’hora de calcular els resultats electorals de 2019.
