Sociologia

Què és la sociologia? Què estudia? Per a què serveix? És possible estudiar la carrera de sociologia en les Comarques Valencianes? En La Comarca Científica podràs trobar la resposta a totes estes i moltes altres preguntes.

En les següents imatges pots trobar també tot el contingut produït per nosaltres pel que fa a esta ciència social.

Què és la sociologia?

La Federación Española de Sociología defineix esta ciència social com la ciència que estudia el comportament social de les persones, dels grups i de l’organització de les societats.

A més a més, distingeix dos grans formes d’abordar els fenòmens socials: els agregats i les entitats socials per una banda i el comportament de les persones en relació amb els altres per altra. Mentre que en el primer els sociòlegs intenten conéixer que són, com funcionen i com afecten el comportament i al benestar de les persones; el segon, seguint la definició de la FES, indaga com ocorren les accions i quines conseqüències tenen en els nostres models de vida. En especial, esta última forma d’abordar els fenòmens socials, centra l’atenció en l’impacte que el comportament de la gent té en la societat a través de les seues accions i la participació en els processos de canvi, creant formes socials noves o transformant les ja existents.

En definitiva, la sociologia és una ciència social que necessita d’altres ciències socials per a un anàlisi més profund del seu objecte d’estudi. Al mateix temps, la resta de ciències socials necessiten la sociologia per poder fer una anàlisi encertada del seu objecte d’estudi.

Què estudia la sociologia?

L’objecte d’estudi de la sociologia és la societat. No obstant, per fer-nos una millor idea d’allò que estudia la sociologia és necessari donar-li una ullada als temes centrals que ocupen esta ciència social:

  • Els grups socials: Totes les persones formen part de diferents grups, amb diverses característiques, magnitud, etc.; de manera que en totes les societats acabem trobant als individus organitzats en categories superiors. Estes unitats grupals poden tindre algun tipus de relacions socials entre elles, però en última instància es caracteritzen per tindre una certa estabilitat i per establir algunes normes de pertinença als individus que s’identifiquen en ells.
  • Les institucions socials: Perquè una societat puga realitzar les seues funcions bàsiques és necessària l’existència d’un conjunt d’institucions socials específiques que regulen el comportament de les persones i els orienten d’alguna manera cap al compliment d’uns fins determinats.
  • L’estructura social: Es tracta d’entendre la població com una organització, que viu i es desenvolupa en un lloc determinat. El concepte parteix de la idea de que la realitat social no és caòtica, sinó que més bé expressa certa estabilitat entre els elements que la componen. Però l’estabilitat que mostra no està associada a estructures estàtiques o rígides, ja que la societat és sempre dinàmica i en constant mutació.
  • Les relacions de poder i l’autoritat: Robert Alexander Nisbet definia qualsevol ordre social com un entramat d’autoritat, és a dir, relacions que contesten a les necessitats de coordinació, d’articulació social i d’organització. Altres sociòlegs com Max Weber definiren el poder que trobem a les societats com la probabilitat d’imposar la pròpia voluntat a altres, encara que siga contra una resistència.
  • Les classes socials: És un dels conceptes clau que estudia la sociologia. En totes les societats humanes existeix una diferenciació de posicions de poder, de riquesa i de prestigi. El més important és tindre present que està diferenciació no obeeix en cap cas a una lògica natural primaria, sinó que està construïda socialment, sent, per tant, en un fenomen de caràcter històric i cultural. Els sociòlegs Kinsgley Davis i Wilbert Moore arriben a afirmar que no existeix cap societat que no tinga una forma d’estratificació, el que vol dir, en última instància, que totes les societats necessiten organitzar als individus en una determinada estructura social. Açò ho aconseguiran inculcant als mateixos individus el desig d’ocupar certes posicions i complir amb les normes socials que eixa posició exigeix dins de la societat, és a dir, a complir un determinat rol social.
  • Els processos socials: Segons el sociòleg Nisbet, existeixes cinc tipus de processos d’interacció social bàsics: l’intercanvi, la cooperació, el conformisme, la coerció i el conflicte. Però dintre d’estos trobem un de ben específic, que és la comunicació. Esta interacció social influeix en la conducta dels individus a partir del que Herbert Mead anomenava “l’altre generalitzat” i que reflecteix l’actitud de la societat en la ment del subjecte.

Quin és el seu mètode d’estudi?

En este apartat podem diferenciar fonamentalment dos mètodes d’estudi de la sociologia: El mètode hipotètic deductiu (qualitatiu) i el mètode inductiu (quantitatiu).

El primer consisteix en un conjunt de procediments mitjançant els quals l’investigador estableix generalitzacions causals coordinant tècniques com l’observació (documental o directa, directa extensiva o directa intensiva), la inferència i la comprovació. L’entrevista, les històries de vida o els anomenats focus groups són eines clau per a l’anàlisi qualitatiu.

Sociologia

El segon mètode empra tècniques matemàtiques per a quantificar fets materialment innumerables. Imagina, per exemple, que realitzes una enquesta per a valorar l’actuació del govern municipal de la teua ciutat. Aquesta hauria de reflectir els resultats en números que podrien anar de l’1 al 10. Un dels programes informàtics estrella per a realitzar estes tasques i analitzar les dades és l’SPSS.

On podem estudiar sociologia?

Estudiar sociologia a les comarques valencianes és possible. La Universitat de València ofereix el grau en Sociologia a la Facultat de Ciències Socials. En concret, és el departament de Sociologia i Antropologia Social qui s’encarrega d’impartir el grau.

Mentre que al nord, a les comarques de Castelló, no tenim la possibilitat d’estudiar sociologia; a les comarques d’Alacant sí que ho és. Trobem el grau en Sociologia a la Universitat d’Alacant. El centre que l’imparteix és la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i la docència pot ser en valencià, castellà i anglés.

La Sociologia Valenciana

L’Associació Valenciana de Sociologia és membre de la Federació Espanyola de Sociologia, actualment presidida pel sociòleg Ernest Garcia Garcia.

Un altre dels referents de la sociologia a les comarques valencianes és Vicent Flor, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i de Societat anònima. Els valencians, els diners i la política Joan Francesc Mira, del qui hi ha una descripció a l’apartat d’antropologia donat que també fou antropòleg.

La sociòloga Josepa Cucó Giner, que ha desenvolupat al llarg de la seua carrera acadèmica investigacions respecte del camperolat o la societat tradicional valenciana, també mereix menció especial.

Per últim, el sociòleg valencià Alexis Lara Climent és destacable per la seua aplicació de les tècniques del màrqueting online a les ciències socials en este projecte audiovisual que actualment dirigeix: La Comarca Científica.

Resultat
[Total: 2 Mitjana: 5]