La Comarca Científica

Foia de Bunyol-Xiva

La Foia de Bunyol-Xiva és una comarca valenciana, al centre del territori valencià, amb capital a Xiva. Té una extensió de 817 km², repartits entre 9 municipis. En La Comarca Científica i amb les ciències socials, podem apropar-nos a conéixer-la millor.

Foia de Bunyol
Bunyol

Demografia de la Foia de Bunyol-Xiva

La seua extensió i nombre d’habitants (42.598) la converteixen en una comarca amb una densitat de població (52 hab/km2) inferior a la mitjana de l’Estat espanyol (95 hab/Km2) però per damunt de l’europea (32 hab/Km2). És la 22º comarca en nombre d’habitants. 

La seua població es troba distribuïda entre estos 9 municipis: 

MunicipiNombre d’habitants
Xiva15.769
Bunyol9.438
Xest8.871
Godelleta3.714
Iàtova2.112
Macastre1.338
Alboraig1.238
Setaigües1.183
Dosaigües312
Font: ARGOS GVA (2021)

Història de la Foia de Bunyol-Xiva

Bona part dels municipis i terres de l’actual comarca foren objecte de disputa senyorial durant molts segles. En primera instància, Bunyol i la seua comarca s’incorporaren al Regne de València a mitjans del segle XIII, durant la Conquesta de València per Jaume I, sent el primer Senyor de la majoria de viles de l’actual comarca Roderic de Lizana, que les adquirí en 1238. 

Pràcticament durant un segle, des de 1304 fins a 1415, estes viles (incloent Xiva) foren part del patrimoni dels Comtes d’Urgell, convertint-se també en camp de batalla en la Guerra dels dos Peres, per a passar finalment a ser part de les terres de la Corona d’Aragó rere la fracassada revolta del comte d’Urgell arran del compromís de Casp.

El rei Alfons el Magnànim, pocs anys després, vengué les terres del Senyoriu de Bunyol a Berenguer Mercader, que va permanéixer vinculada a la Foia fins a 1836, quan es varen abolir els senyorius a l’Estat espanyol.

És també destacable el fet de que, de forma pareguda a la Plana d’Utiel-Requena, l’expulsió dels moriscos (1609) va suposar una vertadera catàstrofe social i econòmica, perdent fins a un 90% de la seua població i quedant moltes aldees i viles abandonades. La posterior repoblació s’efectuà amb població mallorquina i, fonamentalment, aragonesa, d’ací el caràcter castellanoparlant de la població. 

Al llarg dels segles XVIII i XIX, els “vassalls” de la comarca mostren una forta combativitat, primer contra els Comtes de Bunyol, per tal d’incorporar-se a la Corona i quedar eximits del compliment de les abusives obligacions de les Cartes Pueblas. I en segona instància contra la invasió francesa i a les Guerres Carlines, per la importància estratègica de la zona i els seus castells.

Ja cap al final del segle XIX, hi trobem una notable expansió econòmica, deguda a la millora de les vies de comunicació, la fi de les Guerres Carlines i l’establiment d’una indústria lleugera (al principi) i cimentera (al principi del segle XX). Així, la comarca de la Foia de Bunyol-Xiva, es convertí en un nucli d’activitat industrial, amb una forta tradició de moviment obrer i sindicalisme, mostrada per exemple al cas del conflicte de COINTEX de 1975-1976.

Economia de la Foia de Bunyol-Xiva

Pel que fa a l’agricultura, fonamentalment hi trobem cultius de secà, com cereals, oliveres, vinya, ametlles i cert nombre de garroferes. Malgrat la presència de rius i basses, la producció de regadiu és més reduïda, cultivant-se blat de moro, tabac i arbres fruiters (fonamentalment cítrics). Tanmateix, esta producció es troba prou diferenciada en zones: els termes de Xest, Xiva i Godelleta, més riques en agricultura, i la foia de Bunyol, on l’agricultura és menys rellevant, per la major orientació dels seus pobles cap a la indústria.

Al sud de la comarca, hi trobem certes àrees destinades al pasturatge de bestiar, encara així, el sector ramader no ha estat massa desenvolupat, existint diverses petites granges d’oví, caprí, porcí i avícoles disperses per la major part del territori comarcal.

La Foia de Bunyol-Xiva posseeix encara una rellevant indústria, funcionant a la zona diverses fàbriques de paper i de ciment i derivats, juntament amb una potent indústria alimentària, provocant que esta comarca tinga el percentatge de població ocupada al sector secundari més alt del territori valencià, amb un 42%. 

Este desenvolupament industrial es basa actualment en la posició estratègica dels seus municipis al costat de la A-3, així com la seua funció descongestionadora de la indústria de València i l’Horta.

Geografia de la Foia de Bunyol-Xiva

La Foia de Bunyol-Xiva limita al nord amb la comarca dels Serrans i el Camp de Túria, al sud amb la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents-Aiora, a l’oest amb la Plana d’Utiel-Requena i a l’est amb l’Horta Sud i la Ribera Alta. La comarca es troba enclavada en el centre del territori valencià. La Foia de Buñol – Chiva es divideix en dues franges geogràficament diferenciades: d’una banda la foia i els seus municipis i per l’altre els tres municipis (Xiva, Xest i Godelleta) que s’orienten cap al que tradicionalment s’ha conegut com “El Llano”.

Foia de Bunyol

El seu paisatge es troba caracteritzat per rambles i congosts profunds, producte de l’erosió sobre les serres de Malacara i la Cabrera. Al sud-est de Bunyol hi trobem les terres més baixes, a la llera del riu Bunyol, que travessa la comarca. El seu punt més alt es el Nevera, amb 1.118 metres d’altitud.

Comunicació, infraestructures i transport de la Foia de Bunyol-Xiva

El territori es troba al seu límit a l’est a escassos minuts d’un aeroport i del port de mercaderies més important del Mediterrani. Per la comarca transcorren vies de comunicació de trànsit rodat tan potents com l’A3 i a l’A7 que es creuen just al seu territori, a més de la CV 50 que ens comunica amb les nostres comarques del Nord i Sud. A l’Oest connectem amb la realitat de la Plana d’Utiel, i al Nord amb la Regió muntanyenca i el Camp de Túria. Al Sud amb la Ribera Alta i la Vall d’Aiora. Això suposa que el seu enclavament limita amb una multitud de realitats de diferent naturalesa.

A l’àmbit de transport públic, la comarca es troba  comunicada per ferrocarril amb València deficientment per la línia C3 de rodalies.

Sociologia i Antropologia de la Foia de Bunyol-Xiva

La Foia de Bunyol-Xiva és una comarca principalment castellanoparlant, presentant una varietat dialectal coneguda com a castellà “xurro”, de manera pareguda a la resta de comarques castellanoparlants pròximes.

Gastronomia de la Foia de Bunyol-Xiva

Hi presenta un tipus de gastronomia que podria ser catalogada com a mediterrània d’interior, unint elements propis de la costa amb altres d’interior. Són típics l’arrós al forn, els gaspatxos de pastor, la paella, les carns torrades amb allioli i, de manera creixent, vins de la terra, com el moscatell. 

Festivitats de la Foia de Bunyol-Xiva

Sense cap dubte, la festa més coneguda i amb més projecció internacional de la Foia de Bunyol és la Tomatina, on milers de persones “lluiten” amb tomaques durant una hora el darrer dimecres d’Agost. 

La gran projecció de la Tomatina, amb tot, no ha d’invisibilitzar altres festivitats de Bunyol com el Mano a mano musical (que involucra les dues bandes simfòniques de Bunyol), la Nit de Sant Joan i la Fira i Festes

Hi trobem també el Circuit de Velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo a Xest, que tots els anys reuneix a milers d’apassionats de les motos en un Gran Premi del circuit internacional de MotoGP. En última instància, a Xiva hi trobem una forta tradició taurina, amb la festivitat del Torico de la Cuerda, una mena d’encierro amb un bou nugat a una corda, a més de nombroses reunions i certàmens de ganaderies.

Política i Administració Pública de la Foia de Bunyol-Xiva

Requena és la capital administrativa de la comarca, encara que hi destaca també Utiel, en tant que és considerat el principal node de comunicacions de la zona, al mateix temps que disposa de nombrosos serveis. Estaríem parlant d’una comarca eminentment bicèfala. 

Història de la política de la Foia de Bunyol-Xiva des de la Transició

Des de les primeres eleccions en plena Transició fins a l’actualitat, la comarca de la Foia de Bunyol-Xiva ha presentat algunes particularitats en la seua dinàmica política que la fan prou específica. 

En primera instància, a les eleccions generals de 1977 hi trobem una tendència fonamentalment esquerrana, en tant que PSOE i PCE junts sumen més del 60% dels vots, amb AP prou residual i UCD notablement darrere de la llista més votada, el PSOE (44,3%). 

A més, és destacable la gran mobilització política de la comarca, amb unes xifres d’abstencionisme molt més baixes que la mitjana estatal (13,8% front a 21,2%).

Font: Elaboració pròpia

També a les Eleccions de 1979 hi trobem certes particularitats en la comarca. En primera instància, en comptes d’un augment al vot del PSOE, com indica la dinàmica estatal, hi trobem una sensible baixada (d’un 44,3% a un 38,7%), paral·lela a l’augment de l’abstenció en sis punts i del PCE en la mateixa quantitat. Açò pareix mostrar un cert augment de la consciència de classe per part de l’esquerra, possiblement provocada per les vagues i les protestes obreres durant el conflicte de COINTEX de 1975-76 i la tendència cap al centre del PSOE.

Font: Elaboració pròpia

Esta dinàmica es veu fortament trastocada a les Eleccions de 1982, acompanyant als resultats estatals, el PCE i l’UCD baixen fins arribar a un 14,1% i un 10% dels votants respectivament. Una pèrdua en votants que recull fonamentalment el PSOE per l’esquerra i AP per la dreta (54,6% i 19% respectivament).

Des del 1982 fins a la primera meitat de la dècada dels 90, es succeeix amb victòries del PSOE, amb AP prop del 20% del vot i el PCE/EUPV en l’espai entre el 15% i el 25%.

Hem d’esperar fins a 1994 (Eleccions Europees) per a que el PSOE deixe de ser el partit més votat a la comarca, quan el PP guanya mínimament (36,5% front a 35,8%). 

Probablement, les eleccions més representatives d’este procés d’augment de l’èxit electoral del PP a la Foia de Bunyol-Xiva el trobem a les eleccions estatals de l’any 2000. Quan el PP queda a prop de superar en percentatge de vot a PSOE i EUPV junts (47% del PP, 37% del PSOE i 11% d’EUPV). 

Font: Elaboració pròpia

L’impacte dels nous partits polítics sorgits entorn a 2014 ha estat bastant rellevant en la política de la comarca, especialment per l’esquerra. Les eleccions de 2016 són prou representatives en este aspecte, en tant que UNIDAS PODEMOS (Coalició de PODEMOS, Compromís i EUPV fonamentalment) sobrepassa notablement al PSPV/PSOE (31% front a 21%). Respecte als partits de dreta, l’impacte de C’s no ha estat tan important, mai superant el 15% del vot de la comarca. 

Font: Elaboració pròpia

En les eleccions de 2019 hi trobem una certa recuperació electoral del Partit Sociaclista, així com un desunflament d’UNIDAS PODEMOS, encara que no a la mateixa escala que a nivell estatal. 

Per la dreta, l’impacte més gran el trobem amb l’aparició del partit ultradretà de VOX, que aprofita la caiguda de Ciutadans i del Partit Popular, però encara sense sobrepassar a este últim. 

Font: Elaboració pròpia

A nivell municipal, a la Foia de Bunyol-Xiva hi predominen, a data de 2022, els ajuntaments governats per l’esquerra. Dels nou municipis que té la comarca, sis són d’alcalde del PSPV/PSOE, incloent les importants ciutats de Bunyol i Xest. Esta tendència també es veu reflexada a l’ajuntament del municipi més poblat, Xiva, en poder de Compromís.  

Els altres dos ajuntaments, en mans del PP, són Macastre i Dosaigües.

Institucions de la Foia de Bunyol-Xiva

Una particularitat institucional de la Foia de Bunyol-Xiva consisteix en el fet de que la seua mancomunitat conté municipis d’altres comarques, com Cortes de Pallàs (Vall d’Aiora-Cofrents), Millars (La Canal de Navarrés) i Torís (Ribera Alta). D’esta manera, estructuren i coordinen bona part dels seus serveis sobre una base geogràfica més enllà dels límits comarcals. 

En quant a les institucions de la societat civil, hi trobem a la Foia de Bunyol-Xiva un nombre reduït d’associacions sobre el total del territori valencià (només 542 registrades) i molt centralitzades a Bunyol, Xest i Xiva. També hi trobem poques cooperatives i especialment dedicades a l’activitat agrícola. Amb tot, això no vol dir que l’activitat associativa siga poc rellevant a la comarca, perquè, com hem dit, esta té una important història d’associacionisme i subversió social. 

La producció de coneixement i anàlisis sobre aspectes històrics, artístics, ecològics, arqueològics, econòmics i culturals de la Foia de Bunyol-Xiva es troba canalitzada per l’Institut d’Estudis Comarcals Foia de Bunyol-Xiva, que des de 1994 compta amb la seua pròpia revista (titulada REC) i publica monografies, especialment referides a la història de la comarca i a la seua producció artística i cultural. 

Este contingut ha estat possible gràcies al conveni de cooperació educativa entre la Universitat de València, la Fundació ADEIT i La Comarca. Associació Divulgativa de Ciències Socials.


Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.