La Ribera Alta és una comarca que amaga molts elements interessants per a entendre la societat valenciana i que podrem descobrir gràcies a les Ciències Socials. L’antropologia, les ciències polítiques, la criminologia, l’economia, la geografia, la història, la psicologia i la sociologia tenen moltes coses a dir-nos al voltant d’esta peculiar comarca valenciana.
En esta llista de reproducció de YouTube podràs trobar tots els vídeos que fan referència a esta comarca, bé pel seu contingut temàtic o bé per l’origen del científic social entrevistat:
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs i sociòlegs d’esta comarca valenciana:
Demografia de la Ribera Alta
La Ribera Alta és la quarta comarca més poblada de la Província de València, només per darrere de València Ciutat, en gran part degut al creixement urbanístic dels municipis d’Alzira, Algemesí i Carcaixent que junt amb les 32 localitats restants, formen un nucli poblacional d’uns cent mil habitants, per a sumar més de 216.000 en total.
Esta és la llista de ciutats i pobles que integren la comarca: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Catadau, Castelló de la Ribera, Cotes, l’Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Massalavés, Montserrat, Montroy, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous i Turís.
Història de la Ribera Alta
Emli Beüt – escriptor, editor i activista cultural valencià – ja va incloure esta regió com a comarca històrica al mapa de Comarques naturals del Regne de València, de l’any 1934, un projecte de comarcalització del territori valencià que ja comptava amb la Ribera Alta com a entitat de caràcter propi.
I és que la història de la Ribera Alta està molt lligada a la seua situació geogràfica. És més, la conquesta d’Alzira (capital de la comarca) per Jaume I, va ser decisiva per ser l’única en aquell temps per la qual es podia creuar el riu Xúquer. D’ací ve el lema “Claudo Regnum et Adaperio” que significa “Obric i Tanque el Regne”. Per este motiu, el rei Jaume I li va atorgar infinitat de privilegis i títols a la ciutat.
A més a més, la història més recent ha posat en el mapa internacional a la Ribera Alta, concretament en 2011, quan les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí varen ser inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
L’altra cara de la moneda, no obstant, va ser el desastre de l’embassament de Tous, famós per haver causat a l’octubre de 1982 la major riuada a Espanya. Coneguda com la “Pantanada de Tous”, la riuada va inundar tota la comarca i va tindre efectes molt negatius a les diferents poblacions.
Economia de la Ribera Alta
Es tracta d’una comarca sustentada tradicionalment en l’agricultura i sobretot en la taronja, fruit que representa la principal exportació. La indústria de la Ribera Alta, en canvi, es troba principalment a la seua capital administrativa, Alzira. A diferència de la Ribera Baixa, la seua germana geogràfica, no compta amb un sector industrial tan potent com és el que gira al voltant de la fàbrica Ford, tot i que molts dels seus habitants sí que treballen en el mateix secto. Es tracta doncs, d’una xarxa industrial que impulsa l’economia de les dos comarques valencianes.
Sociologia i Antropologia de la Ribera Alta
Pel que respecta a la llengua, els municipis d’esta comarca són fonamentalment valencianoparlants, a excepció de Tous que oficialment és castellanoparlant. La qual cosa implica una forta cultura identitaria al voltant de les arrels tradicionals valencianes i amb un tret distintiu d’altres cultures de la resta del país.
Política i Administració Pública de la Ribera Alta
Actualment tots els municipis riberencs es troben agrupats en la institució pública de la Mancomunitat, una entitat on es gestionen diferents serveis per als Ajuntaments que la componen. L’objectiu de la mateixa és promoure iniciatives, cooperar i organitzar conjuntament tot allò que puga generar un benefici per a la societat riberenca.
Tot i això, la Mancomunitat de la Ribera Alta no assumeix cap competència en matèria de polítiques públiques que siga realment rellevant.
I vosaltres, quins elements històrics, culturals, sociològics, polítics o lingüístics destacaríeu de la comarca de la Ribera Alta? Què és allò que considereu més important a l’hora de definir-la?
Ara, gràcies a les ciències socials i a La Comarca Científica, podrem aprofundir més sobre els pobles i les ciutats que la formen.
Experiències socials a la Ribera Alta:
- Francesc Teodoro: Algemesí al Debat: Un lobby ciutadà