La Costera

La Costera és de creació molt recent, l’any 1989, i incorpora el municipi d’Estubeny (antiga comarca de la Ribera Alta). A més a més, els habitants de la seua capital, Xàtiva – que va ser cremada després de la batalla d’Almansa – són coneguts pel malnom de “socarrats”.

Pel que respecta a la llengua, les localitats i municipis de La Costera són fonamentalment valencianoparlants.

La Costera

Demografia de la Costera

La Costera és la dotzena comarca més poblada de les comarques del centre, amb poc més de 71.000 habitants. Xàtiva, capital de la comarca, compta amb quasi 30.000 habitants. La segona localitat que supera els 10.000 habitants és Canals, amb poc més de 12.000. La resta de municipis està per davall dels 6.000 veïns i veïnes. En total, La Costera està formada per 19 pobles.

Tal com explica el demògraf Carles Xavier Simó, a la publicació de la UV d'”Estudis Comarcals de la Província de Valencia” a la comarca de la Costera, la dinàmica de la població està sotmesa a un decreixement anual suau. Este decreixement ha estat iniciat recentment, i el canvi de signe del saldo natural és també recent. L’estructura de la població és molt propera a la de l’estructura mitjana de la província de València.

Per la forma, la piràmide de població mostra que la Costera és una comarca envellida amb el mateix grau que la població mitjana de la província de València. La piràmide en forma de baldufa invertida  prova la importància que ha tingut la caiguda de la mortalitat iniciada a meitat de la dècada dels 1970 que ha fet que com més jove és la generació menor és el nombre dels seus efectius. Este patró descendent es trenca amb l’augment de població iniciat a principis del segle XXI amb l’arribada de parelles immigrants en edat de dur a terme el seu projecte reproductiu però de nou la natalitat torna a disminuir amb l’inici de la crisi actual. Comparativament, els histogrames de la piràmide de la Costera i de la província són molt semblants i els dèficits o superàvits relatius d’una població respecte de l’altra poc importants. Només s’hi destaca la menor importància relativa dels xiquets a la comarca, la menor importància de la població de 35-44 anys, i la major amplària dels homes entre 50 i 59 anys.

Esta és la llista de ciutats i pobles que integren la comarca: Barxeta, Canals, Cerdà, Genovés, La Font de la Figuera, L’Alcúdia de Crespins, La Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Lloc Nou d’En Fenollet, Llosa de Ranes, Montesa, Moixent, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallada, Vallés i la capital Xàtiva.

Història de la Costera

Seguint als historiadors Josep Montesinos i José Luis Jiménez i la publicació de la UV d'”Estudis Comarcals de la Província de Valencia”, la comarca de la Costera és una zona de comunicació, remuntant la vall del Cànyoles, cap a l’altiplà castellà, així com la penetració a través del riu d’Albaida cap a terres meridionals (Vall d’Albaida, Alcoià-Comtat). Ha articulat al llarg de la història les vies de comunicació: via Heràclea, via Augusta, carretera nacional, ferrocarril, autovia. Fet que n’ha condicionat l’estructura d’hàbitat i la història.

La família dels Borja, que tanta història va aportar a les nostres terres, és originària de la comarca, on van tindre casa i possessions. A Canals és BIC la torre i els murs dels Borja; són restes del palau familiar del qual es conserva un oratori. Al Genovés, el canal de Bellús a Xàtiva, possiblement d’origen islàmic, ampliat en època cristiana a partir
de Jaume I i obres posteriors, conserva canalització, arcades, basses i fonts; en la mateixa localitat es conserva l’escut de l’antiga casa palau. Sense cap dubte, el major conjunt de BIC de la comarca el té la ciutat de Xàtiva: el canal ja indicat de Bellús a Xàtiva; el castell amb dos parts: el major i el menor (punt solar de l’antiga ciutat ibèrica de Saiti) i del castell partien les muralles que baixen pel vessant protegint la població. El castell i la població tenen una història àmplia per les batalles, els personatges, els presoners i la destrucció arran de la batalla d’Almansa amb les tropes del Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió.

Tot el conjunt històric de la ciutat està declarat BIC; igual que l’edifici de l’Almodí, l’ermita de Sant Feliu i la de Santa Anna, l’exconvent de Sant Doménec, l’hospital municipal, la col.legiata de l’Assumpció, la parròquia de Sant Pere Apòstol i l’església de Sant Francesc, el palau d’Alarcón, el reial monestir de l’Assumpció (Santa Clara) i el jaciment de la Cova Negra, entre altres. És també BIC immaterial la festa de les Falles de Xàtiva.

Moixent, el castell d’origen musulmà, amb la torre dels Coloms a manera de torre albarrana, encara que en l’entorn hi hagué hàbitat anterior des de l’Edat del Bronze. També és BIC la necròpolis ibèrica del Corral de Saus i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses que veurem en l’apartat d’arqueologia. La localitat conserva la presa de l’embassament del Bosquet que forma part de tot un sistema hidràulic del segle XVIII amb antecedents en èpoques anteriors. A Montesa, el castell, sobre estructures anteriors, és el lloc on a principis del segle XIV, en 1317, Jaume II va fundar l’orde de Montesa, i el castell en va ser la seu principal; i també l’escut dels Madramany. A Vallada són BIC les restes del castell.

Economia de la Costera

Sector Primàri

L’agricultura és la seua principal activitat econòmica. Tot i això, també té una indústria tèxtil important, concentrada principalment en Xàtiva, Canals i l’Alcúdia de Crespins. Estos dos últims municipis estan especialitzats en els gèneres de punt.

Seguint a partir d’ara als investigadors Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego, en la publicació de la UV d'”Estudis Comarcals a la Província de València”:

Des de molt antic, l’agricultura de la vall ha tingut una forta connotació comercial, per coincidir amb la ruta de trànsit principal entre la plana litoral i l’interior manxec. En el segle XVI, Xàtiva ja era un centre exportador d’arròs, llegums, fruita (taronges i magranes) i seda que els traginers de la vall i els manxecs s’encarregaven de vendre pel centre i la mitat meridional de la península. Més tard van ser el vi, el raïm, el tabac, la fruita d’estiu, les fraules, els alls, etc. En el moment actual, el mercat és tant interior com exterior, amb molts magatzems de distribució de fruita i grans empreses de transport amb camions frigorífics que s’encarreguen de portar-la fins al centre i el nord d’Europa. La superfície conreada actual ascendeix a vora 17.000 hectàrees (una tercera part del total), de les quals 9.400 estan en reg i la resta correspon al secà.  La gamma de cultius és molt variada a causa de la diversitat climàtica, determinada per les diferències d’altitud i la distància a la mar. A la part baixa es fan bé les hortalisses de tot tipus, el tabac, el taronger, la garrofera, etc., i en temps passats, l’arròs. Segons que s’ascendeix per la vall en direcció a Almansa, el clima és més fred i l’aigua més poc abundant, per la qual cosa els tarongers deixen el lloc als fruiters de pinyol, i la garrofera a l’olivera. Més amunt se succeeixen els ametlers i les vinyes, i a les zones més altes hi ha més estesos els cereals (ordi, dacsa) i el gira-sol.

El cultiu més practicat fins a on el clima ho permet són els cítrics, que van conéixer fins fa poc de temps la major expansió històrica, en passar de 2.560 hectàrees en 1959 a 4.400 en 1986 i a 6.800 en el 2016, repartides a parts iguals entre tarongers i mandariners.

Mercat Laboral

Les dades d’afiliacions del registre de la Seguretat Social permeten comentar l’evolució de l’ocupació comarcal i municipal en la fase de recuperació econòmica recent, entre els anys 2013 i 2017.

Es tracta dels llocs de treball que hi ha a la zona, no necessàriament ocupats per residents, a diferència de la caracterització de la població ocupada resident que hem analitzat. Perspectiva des de la qual es pot concloure que la recuperació recent de l’ocupació a la Costera (amb un augment del 14,5%) ha sigut un punt superior al nivell provincial, i lleugerament inferior (0,6 punts), si la comparem amb la dinàmica de la Comunitat Valenciana.

L’augment de l’afiliació masculina (13,9%) ha sigut inferior als valors mitjans de la província i la Comunitat Valenciana, mentre que l’afiliació femenina ha crescut molt més: un 15,6% davant de 12,5 de la província i 14% de la Comunitat. El resultat és un augment de la feminització de l’ocupació comarcal. Tot i així, la presència de la dona en l’ocupació comarcal encara és bastant menor que la que s’observa en nivells territorials valencians més amplis. D’altra banda, amb l’excepció de l’Alcúdia de Crespins i Moixent, són els municipis més menuts els que han mostrat un dinamisme més gran en la creació d’ocupació en els anys observats.

Política i Administració Pública de la Costera

Seguint als investigadors Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas
Agustín Rovira, Javier Serrano en la publicació de la UV “Estudis Comarcals de la Província de València”:

A la comarca de la Costera en l’actualitat només hi ha una mancomunitat a la qual també hi ha associats municipis de la Canal de Navarrés. En total, són els següents municipis els quals conformen la mancomunitat de La Costera: L’Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, la Font de la Figuera, el Genovés, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d’en Fenollet, la Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallada, Vallés i Xàtiva.

Segons els estatuts, la mancomunitat pot dur a terme les obres i serveis següents:

  • Centre de formació professional.
  • Equip de manteniment de serveis (aigua potable, enllumenat públic, neteja d’escoles, etc.).
  • Explotació forestal i ramadera.
  • Gabinet tècnic.
  • Hospitals per a la mancomunitat i laboratori de toxicologia.
  • Mecanització comptable.
  • Gossera comarcal.
  • Potenciació cultural i esportiva en tots els aspectes.
  • Arreplega de fem i abocador comarcal.
  • Residència per a la tercera edat i serveis socials de base.
  • Sanejament i estació depuradora.
  • Servei contra incendis.
  • Servei d’escorxador.

I vosaltres, quins elements històrics, culturals, sociològics, polítics o lingüístics destacaríeu de la comarca de La Costera? Què considereu més important a l’hora de definir este territori com a tal?

Ara, gràcies a les ciències socials i a La Comarca Científica, podrem aprofundir més sobre els pobles i les ciutats que la formen.

Resultat
[Total: 2 Mitjana: 5]