El Comtat emergeix com una comarca de les comarques centrals valencianes. La podem trobar a l’extrem nord de la província alacantina, terra que ostenta la seua capital històrica en la localitat de Cocentaina.
En La Comarca Científica i a través de les ciències socials, la podrem conéixer millor.
Busques un científic/a social de la zona? En el nostre cercador trobaràs antropòlegs, criminòlegs, economistes, geògrafs, historiadors, psicòlegs, politòlegs, sociòlegs i treballadors socials d’esta comarca valenciana.
Demografia del Comtat
La comarca del Comtat és una de les comarques valencianes menys poblades. En 2021 tenia 28.112 habitants, tot i comptar amb 24 municipis:
| Agres | 580 |
| Alcoleja | 181 |
| Alcosser de Planes | 243 |
| Alfafara | 408 |
| Almudaina | 117 |
| l’Alqueria d’Asnar | 498 |
| Balones | 134 |
| Benasau | 170 |
| Beniarrés | 1.083 |
| Benilloba | 737 |
| Benillup | 101 |
| Benimarfull | 397 |
| Benimassot | 97 |
| Cocentaina | 11.451 |
| Fageca | 105 |
| Famorca | 45 |
| Gaianes | 505 |
| Gorga | 261 |
| Millena | 242 |
| Muro d’Alcoi | 9.326 |
| l’Orxa | 584 |
| Planes | 693 |
| Quatretondeta | 117 |
| Tollos | 37 |
Història del Comtat
El Comtat ha vist aflorar una gran quantitat d’assentaments prehistòrics al llarg dels temps, abastant des del paleolític fins a l’edat del bronze. De fet, a Beniarrés s’aixeca la cova de l’Or, un indret catalogat com a jaciment neolític de gran transcendència a les terres valencianes. A més, esta comarca s’erigeix com un epicentre d’importància amb una concentració remarcable de jaciments de pintures rupestres, atresorant aquelles incloses en el Patrimoni de la Humanitat, referides a l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani a la península Ibèrica.
L’època ibèrica veu de nou al Comtat com una regió crucial, on l’antiga Contestania emergeix com una de les regions ibèriques més significatives del sud-est peninsular. Al Comtat, especialment a la Foia de Cocentaina, abunden els jaciments arqueològics, des de l’Alberri fins a la Covalta, passant per la Serrella, les Jovades o el Cabeço de Mariola.
No obstant això, podria afirmar-se que una etapa fonamental en la història del Comtat sorgeix durant l’edat mitjana, pivotant al voltant del castell estratègic de Cocentaina i el comtat que s’establia allí, donant identitat a la comarca. El primer comte de Cocentaina, l’almirall Roger de Llúria, marca l’inici d’esta etapa. Des d’este moment, poblacions cristianes i musulmanes coexisteixen en estes terres, desencadenant un període d’interacció llarg i convuls. Això donarà pas a nombroses revoltes i tensions, com les tres revoltes morisques d’Al-Azraq durant el segle XIII. L’adquisició del comtat passà a mans dels Roís de Corella, de procedència navarresa.
El 1609, l’expulsió dels moriscos provocà en la comarca una situació dramàtica, amb revoltes i abandonament massiu de poblacions i terres. El comtat canvià de mans, arribant als Benavides i, mitjançant unions matrimonials, als Fernández de Córdoba. Recentment, passà als Hohenlohe-Langenburg.
Potser, influïda per la veïna Alcoi, la Foia de Cocentaina experimentà un creixement industrial que, fins a l’actualitat, continua sent el motor econòmic de la comarca.
Delimitacions històriques
La creació moderna de la comarca del Comtat data de l’any 1989, moment en què va emergir com a entitat autònoma. No obstant això, històricament, esta regió constituïa una part indissociable de l’antiga àrea de les Valls d’Alcoi. Esta designació comarcal figura de manera distingida en el reconegut mapa de les Comarques Naturals del Regne de València, confeccionat per Emili Beüt l’any 1934.
A més, cal esmentar que en el passat, el Comtat històric englobava tan sols poblacions com Muro, Cocentaina, L’Alqueria d’Asnar, Gaianes i Alcosser de Planes. Este conjunt, juntament amb la vall de Perputxent i la Baronia de Planes, constituïen en època medieval el quarter de Cocentaina. Tanmateix, és pertinent destacar que, fins a temps relativament recents, les localitats del Comtat sempre han estat percebudes com a integrants de la comarca d’Alcoi. Per tant, la divisió contemporània entre l’Alcoià i el Comtat és un fenomen de relativa novetat.
La subcomarca de Frainós, a dins del Comtat, aglutina els municipis d’Alcoleja, Benasau i Benilloba, conformant una entitat geogràfica i històrica singular.
Economia del Comtat
L’activitat econòmica que marca la pauta en esta comarca es basa pràcticament en la indústria tèxtil i l’agricultura. La indústria té la seua seu en les poblacions més grans, com Cocentaina, la capital, o Muro d’Alcoi. No obstant això, la resta de poblacions, en part a causa de les seues deficientes infraestructures, són en gran mesura pobles molt menuts, patint al mateix temps despoblament. Algunes d’estes localitats compten fins i tot amb menys de 100 habitants, com és el cas de Famorca i Tollos.
En el camp agrícola, el cultiu de l’olivera és un element destacat, essent esta una pràctica que sovint es du a terme sobre bancals, amb arbres d’una gran bellesa. Dels olivars s’obtenen excel·lents olis, fins i tot amb varietats d’oliva autòctona, com és el cas de l’alfafarenca. A més de l’olivera, també l’ametler i el pomer són de gran importància per a l’agricultura local.
No obstant això, l’accés complicat a estes poblacions les ha mantingut allunyades de la especulació urbanística, i, per este motiu, en estes terres es conserven alguns dels pocs paisatges verges del l’interior tradicional de les comarques centrals, en un entorn natural sense deteriorament. A més, està sorgint un incipient turisme rural que aprofita els encantadors pobles, paisatges i la riquesa de fauna i flora, així com la gastronomia local (embotit, herbero, baixonques farcides, arròs al forn, olla, pericana…). Tot i així, potser caldria promocionar més este tipus de turisme.
Geografia del Comtat
Es troba en una regió força muntanyosa de l’interior, la qual cosa engloba una part del curs alt del riu Serpis, on es troba l’embassament de Beniarrés.
Limita al nord amb les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor, a l’est amb la Marina Alta, i a l’oest novament amb la Vall d’Albaida, al sud amb la Marina Baixa i l’Alcoià (totes pertanyen a les comarques centrals).
El Comtat es troba plena d’accidents geogràfics, té serres com la de Mariola (sent el Montcabrer de 1.390 metres l’altura màxima comarcal), la serra d’Agullent, el Benicadell, estribacions del circ de la Safor, serra d’Alfaro o l’espectacular serra de la Serrella, amb pics que es mouen al voltant dels 1.350 metres.
Moltes d’estes serres presenten coves (Bolumini, cova de la Font), abrics i cavitats excavades a la muntanya per la mà de l’humà, com succeeix a Alfafara amb les Coves de les Finestres.
Estes serres estan cobertes per boscos de pi roig i alzines, encara que ocasionalment puga aparèixer algun pi resinero o piñonero. La vegetació baixa sol estar formada per garriga de coscoll, ginesta, romaní, timó, estepa, sabugueres, marrubí i escaramuix. En zones de muntanya exposades al vent abunda el senglar. Menys freqüent és el boix o l’herba sana, i encara més escàs, el teix.
Entre la fauna que habita els seus boscos i muntanyes cal destacar l’arruí, el mufló, el porc senglar, el guineu, la geneta, la fou, el conill, àguila reial, voltor lleonat, mussol, astor o perdiu roja.
Sociologia i Antropologia del Comtat
En construcció…
Gastronomia i festivitats
En construcció…
Política i Administració Pública del Comtat
En construcció…
Institucions i bens culturals
En construcció…
Eres un científic/a social de la comarca? T’agradaria visibilitzar el teu perfil professional per a empreses, mitjans de comunicació, ONG o altres entitats? Registra’t en el nostre cercador de veus professionals:
