L’origen del Dia Internacional de la Dona ve de lluny.
Però fent un repàs al present, en 2017, foren huit les dones víctimes per assassinat masclista a les Comarques Valencianes. A més a més, les dones sofreixen majors taxes de desocupació, guanyen menys diners que els homes per fer la mateixa feina i les tasques domèstiques recauen fonamentalment sobre elles.
Per què continua reproduint-se en el temps esta desigualtat de gènere? Quina és l’organització social i cultural de la nostra societat que ho permet?
Després de la històrica vaga i manifestació del Dia Internacional de la Dona del passat 8 de Març, parlem de feminisme i patriarcat amb el sociòleg de la Marina Alta, Daniel Ibanco.
Benvingudes a La Comarca Científica.
Perfil de l’entrevistat
Daniel Ibanco Ferrer, de 26 anys, va nàixer a la Marina Alta l’any 1991. És llicenciat en Sociologia per la Universitat de València, a més de ser productor audiovisual pels seus estudis de grau superior en este àmbit.
Daniel ha treballat a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en estudis sobre el món de les societats musicals a les comarques valencianes.
Actualment és regidor de joventut i infància, educació i participació ciutadana a l’Ajuntament de Teulada on ha estat l’impulsor del Consell de Xiquetes i xiquets de Teulada Moraira.
Entrevista al sociòleg Daniel Ibanco | Dia Internacional de la Dona 2018
La Comarca Científica. Hola Dani. Gràcies per acceptar la invitació i benvingut a La Comarca Científica.
Daniel Ibanco. Hola Alexis. En primer lloc agrair-te que m’hages donat l’oportunitat de participar en aquesta gran iniciativa, en aquest projecte de La Comarca Científica, i més tan a prop d’una data tan assenyalada com és el Dia Internacional de la Dona.
LCC. En primer lloc Dani, i per a ubicar-nos. Què es commemora el 8 de març?
D.I. El 8 de març es commemora el dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora. Per què el 8 de març?
Doncs en 1910 te lloc a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones i va ser en eixa conferència, i a petició de la feminista alemanya Clara Zetkin quan s’aprova per unanimitat el instaurar el 8 de març com a dia internacional de la dona amb l’objectiu de promoure la igualtat de drets de les dones, inclòs el del sufragi universal.
S’escull aquesta data ja que el 8 de març de 1857 i el 1908 es van produir dues vagues que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones.
- Vaga de treballadores tèxtils de la companyia Lower East Side.
- Vaga de 40.000 cosidores industrials de les grans fàbriques dels Estats Units.
Des del 1911 s’ha celebrat el Dia de la Dona Treballadora, però no va ser fins al 1975 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir com a Dia Internacional de la Dona el 8 de març.
LCC. Alguns podrien pensar que ja han hagut molts avanços en igualtat des d’aquelles dates i que ja no fan falta dies com els del 8 de març. Quines raons els exposaries per a demostrar-los que cal seguir commemorant el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona?
D.I. Com bé dius Alexis, ha hagut molts avanços, tímids avanços diria jo, que s’han asolit en esta lluita històrica per l’igualtat de gènere. Per això cal seguir commemorant, o més bé reivindicant aquest dia. I això no és una bona noticia. Per què és necessari?
Perquè, mentre hi haja una sola dona maltractada a mans de la seua parella. Mentre existisca una sola dona explotada sense drets laborals i aguantant jornades insofribles. Mentre estiga present la desigualtat salarial entre homes i dones.
Mentre existisca una sola d’aquestes pràctiques, en contra dels drets humans, deu seguir existint un DIA DE LA DONA.
LCC. Sembla que l’única forma d’arribar a la igualtat real d’homes i dones passa per donar-li la volta al patriarcat. Pots explicar-nos este concepte?
D.I. En el sentit més literal significa govern dels pares. Si se n’anem al diccionari i busquem aquest concepte ens trobem en la següent definició. Patriarcat com a sistema politicojurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent –o descendents– més immediat i directe en línia masculina.
Però aquesta definició és una mera visió parcial que a simple vista no ens deixa clar què és el patriarcat.
Hi ha una que explica molt bé aquest concepte d’una manera molt clara. Dolors Reguant considera que el patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea d’autoritat i lideratge de l’home.
El patriarcat ha sorgit d’una presa de poder històric per part dels homes, els qui es van apropiar de la sexualitat i reproducció de les dones i del seu producte, els fills i filles, i que el perpetuen com a única estructura possible. Però el patriarcat no ha existit sempre.
D’una banda, hi ha una qüestió d’habitus, com deia el sociòleg Pierre Bourdieu, és a dir, el costum, la manera com les coses passen i que permet que es vagin replicant perquè estan extremadament interioritzades. Això genera un vincle pervers que és molt difícil de trencar.
LCC. Passant a l’àmbit comarcal, a la Marina Alta, un informe de Cáritas de la comarca mostrava que la pobresa atacava principalment a les dones soles amb fills a càrrec. Quines altres dades reflecteixen el concepte de “desigualtat de gènere”?
D.I. Les desigualtats de gènere es donen en diferents àmbits de la vida de les dones. [Algunes dades més rellevants que evidencien aquesta cronificació les podeu trobar al vídeo]
Un és el que tu comentes Alexis, la feminització de la pobresa. Però també la bretxa salarial, la falta de paritat a l’educació, a la sanitat o als mitjans de comunicació, les agresions sexuals, la m inoria de dones en carreres més tècniques…
LCC. Les dones solen tindre escasa presència en les administracions públiques i en la Marina Alta també es pot veure esta tendència. Després de les eleccions municipals de 2015, a la comarca trobàvem 319 regidors homes i 230 dones. A més a més, 31 alcaldes per només 2 alcaldesses. A què creus que es deu açò?
D.I. Efectivament Alexis. Malgrat haver augmentat l’accés al món públic per part de les dones, no s’ha modificat encara la distribució de les responsabilitats en l’àmbit privat.
Te relació amb el que comentàvem abans, la desigualtat social entre gèneres s’ha forjat a partir d’elements estructurals i culturals. Les feines domèstiques i les tasques de cura de la família han recaigut en la figura de la dona i la política s’ha determinat pel sistema de gènere com una activitat masculina.
Les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) mostren que a les Comarques Valencianes hi ha el doble d’homes directius que dones (4,9% enfront d’un 2,5%). A més, el percentatge de dones que treballen en feines elementals, i per tant menys remunerades, quasi dobla el d’homes (18,9% i 10,8% respectivament).
Les dones estan cada vegada més preparades professionalment, però això no es reflecteix en els òrgans de direcció del món polític. Ni en qualsevol àmbit de la vida pública…
Aquestos són un dels límits invisibles amb què es troben per accedir a les posicions de lideratge impedeixen que el seu ascens laboral sigui equiparable al dels homes. El que la sociologia anomena “sostre de vidre”. No hi ha cap barrera, cap llei que impedisca a les dones accedir a accedir a un càrrec polític, a ser Alcaldessa del seu poble, presidenta de la seua comunitat. No hi ha obstacles però així i tot existeixen.
El problema es resoldrà quan s’aconseguesca una distribució equitativa i real de les tasques familiars. Mentrestant, hi haurà moltes dones condemnades a tenir una doble jornada laboral si volen fer carrera política.
LCC. 48 dones foren assassinades per les seues parelles durant l’any 2017 a tot l’Estat. Com es pot evitar esta xacra? Què pot aportar la sociologia?
D.I. Abans parlàvem de desigualtats de gènere, doncs bé, l’expressió més extrema de les desigualtats per raó de gènere és la violència masclista.
Previndre la violència de gènere és una tasca que cal fer des la infància, educant a xiquets i xiquetes en la igualtat i en el respecte.
I lluitant des de tots els àmbits de la societat contra els imaginaris que la normalitzen i la banalitzen, ja que en la nostra societat encara hi ha vigents models de feminitat i masculinitat patriarcals; models que estan molt presents en totes les manifestacions culturals i ací és on la sociologia te un paper fonamental com a ciència que dedicada a l’estudi de tots aquest fenòments socials.
Hi ha que trencar en els estereotips i amb els rols de gènere (el comportament que, en una societat concreta, s’espera d’una persona per raó del seu sexe) que predominen a la nostra societat.
Per tant hem de trancar amb aquests imaginaris que aprenem des de ben menutss
LCC. Per últim Dani, al teu poble, Moraira, l’any passat tragueren els escolars al carrer per a exigir la igualtat. En què va consistir esta campanya?
[La resposta a partir del minut 12:54]
LCC. Dani, fins ací l’entrevista. Moltes gràcies per contestar a les preguntes de La Comarca Científica i fins prompte.
D.I. Ha estat un plaer Alexis. I de nou vull donar-te les gràcies per aquesta iniciativa, per crear aquest espai per a l’anàlisi social, per a la reflexió; i per apropar-nos a la realitat de les Comarques Valencianes. Salutacions i fins prompte.
