El CIS Valencià. Maig 2021

El CIS Valencià de La Comarca Científica és un espai on analitzem diferents dades de rellevància de les comarques valencianes. El que va començar com un espai d’anàlisi del comportament polític i electoral de les comarques valencianes, ha esdevingut com a lloc on, des de les ciències socials, ens coneguem com a societat, amb un important èmfasi a les qüestions que es deriven del pla polític. Si bé, la secció del CIS Valencià de La Comarca Científica creix i, amb això, també la informació que analitzem.

L’equador de la legislatura valenciana ha arribat, el segon govern del Botànic es troba en la meitat d’un recorregut marcat per la pandèmia de la Covid-19. El ritme de vacunació avança, a hores d’ara les xifres de la pandèmia en clau valenciana són les més positives de l’Estat espanyol i, si tot va bé, potser per a finals d’any comencen a viure en una normalitat més pròxima a les dinàmiques a les quals estàvem acostumades. En l’esfera interna de les formacions valencianes els canvis són continus: com veurem més endavant, Ciutadans ha vist canviar la direcció de la seua formació dues voltes en els últims mesos, com també la seua composició a Corts Valencianes. El PPCV, per la seua banda es troba en un procés de relleu del lideratge valencià amb fort condicionament des de la cúpula central del partit.

Per altra banda la pandèmia, tot i que es troba en marges d’esperança, continua colpint el dia a dia de les persones, amb un canvi important en les formes de relacionar-se però també en horaris, preocupacions, limitacions i cansament. Totes aquestes variables són fortes influents a l’hora de condicionar la salut mental dels valencians i valencianes. Per aquesta raó, en aquesta secció del CIS Valencià de La Comarca Científica començarem parlant de les dades del baròmetre del CIS de febrer sobre salut mental amb una anàlisi en clau valenciana. Tractarem d’estudiar les dades i aprofundir en elles segons sexe i edat.

Després de presentar les dades relatives a la salut mental amb tres preguntes concretes del baròmetre del CIS de febrer, passarem a un terreny purament electoral. Com comentàvem, la legislatura valenciana ha arribat a l’equador i és rellevant conéixer la posició electoral de les principals formacions en un context polític que pot haver sacsejat la jerarquia. Estudiarem dues enquestes: una de març de 2021 elaborada per Demoscopia per a esdiario.com i una altra de Sigma Dos per a Las Provincias d’abril de 2021. Trobarem tendències semblants en alguns casos i tendències dispars en altres. És important tindre en compte el context en què s’ha elaborat cadascuna.

El CIS Valencià

Per últim, com ja és tradició des d’aquesta temporada del CIS Valencià de La Comarca Científica parlarem i analitzarem el comportament electoral en clau d’alguna comarca valenciana. En aquest cas concret no analitzarem i compararem l’històric de dues comarques diferents, escollim la ciutat de València per estudiar una enquesta recentment publicada per Sigma Dos. La tendència electoral de la ciutat de València es mantenia molt semblant a la tendència electoral a les eleccions autonòmiques, si bé, a partir de 2015 i amb l’arribada de pluralitat política a les Corts Valencianes aquesta tendència sembla haver canviat i es manté prou diferenciada d’allò que passa a l’àmbit autonòmic, l’última enquesta ens permet mantindre aquesta hipòtesi.

Salut mental i Covid-19 a les comarques valencianes

La pandèmia per la Covid-19 ha ocasionat molts canvis sobrevinguts a la societat en un marge de temps molt breu. Les persones expertes en la matèria apunten que un dels principals efectes que això comporta és l’estrés psicològic. Però també la por i preocupació per les conseqüències de la pandèmia, per la salut i el benestar del nostre entorn més pròxim i els efectes de l’aïllament social, tots aquests elements amb un impacte directe en la salut mental. L’ansietat i la depressió semblen ser els principals elements que afecten la salut mental com a causa de la pandèmia. Recentment, el passat mes de febrer de 2021, el CIS va publicar els resultats d’una enquesta feta al conjunt de la població de l’estat espanyol sobre les conseqüències que la pandèmia ha incorporat per a la salut mental dels ciutadans i ciutadanes. A la present edició del CIS Valencià de La Comarca Científica no hem volgut deixar passar la importància d’aquesta enquesta i extraure algunes de les dades que ens aporta en clau valenciana.

Per a aquesta anàlisi emprarem dues variables per a la comparació: sexe i edat. D’aquesta manera podrem esbrinar com ha afectat la pandèmia a dones en comparació als homes i a les persones segons el seu grup generacional.

La primera variable que estudiem és el nivell de preocupació que els valencians i valencianes mostren per la pandèmia. Si fem l’estudi diferenciant per sexe de la persona enquestada, veiem que les dones valencianes mostren un nivell lleugerament superior de preocupació per la Covid-19 respecte dels homes. El 44,9% de les dones afirmen sentir un nivell de bastant preocupació i el 37,4% afirma haver-se sentit molt preocupada. La preocupació dels homes valencians també assoleix uns nivells considerablement preocupats, però lleugerament per davall del de les dones: el 43,2% afirma haver-se sentit bastant preocupat i el 32,5% molt preocupat.

Nivell de preocupació per la pandèmia de la Covid-19

Si fem l’anàlisi prenent com a variable per a la comparació l’edat o el grup generacional al qual pertanyen les persones enquestades, veiem que les persones més preocupades són les que es troben entre els 55 i 64 anys, doncs un 48,1% de les persones d’aquesta edat reconeixen trobar-se molt preocupades per la Covid-19, això suposa quasi la meitat de les persones enquestades. Mentrestant, les persones de 25 a 34 anys semblen ser les menys preocupades. Si prenem com a referència la categoria de «res o quasi res preocupat/da» trobem al 8,7% de les persones d’entre 18 i 24 anys enfront del 2,8% de les persones que es troben entre els 25 i 34 anys. És significatiu el nivell de preocupació que han mostrat les persones de 55 a 64 anys, perquè cap de les enquestades manifesta no haver sentit preocupació.

En relació amb la fluctuació en l’estat d’ànim, el 33,9% de les persones enquestades que tenen entre 18 i 24 anys reconeixen haver sentit canvis en l’estat d’ànim durant la pandèmia alguns dies, sent les més representades en aquesta categoria. Les persones majors de 65 anys han estat les que menys canvis han experimentat en l’estat d’ànim perquè el 51% reconeix no haver-ne sentit en cap moment. Les persones més joves són les que amb més freqüència han sentit canvis en l’estat d’ànim, un 17,3% reconeix haver-los experimentat molts dies, en comparació a l’11,1% de les persones que tenen entre 45 i 54 anys o enfront del 9,4% de les majors de 65 anys.

Freqüència amb què ha sentit canvis en l'estat d'ànim durant la pandèmia

Respecte del sexe, les dones han sentit amb més freqüència canvis en l’estat d’ànim que els homes: el 17% de les dones els ha sentit molts dies enfront del 7,5% dels homes. El 18,5% de les dones els ha sentit bastants dies enfront del 13,9%, mentre que el 33,3% dels homes ha experimentat canvis en l’estat d’ànims alguns dies en comparació al 32,8% de les dones.

Per últim, en relació amb les conseqüències que ha tingut la pandèmia en la salut, estudiem la preocupació per la mental. Els resultats són lleugerament diferents: el 64,3% dels homes valencians reconeix tindre més preocupació per la salut que abans de la pandèmia. En el cas de les dones, també la majoria d’aquestes mostra un increment de la preocupació per la salut: en concret un 58,4%. Si comprovem les diferències segons el grup d’edat, les persones que més han vist incrementar la seua preocupació per la salut són les persones de 18 a 24 anys (73,1%), les de 25 a 34 anys (68%) i les de 35 a 44 anys (69,1%). Si bé, en tots els grups d’edat trobem una tendència alarmant: almenys la meitat de les persones ha incrementat la seua preocupació per la salut.

Preocupació per la salut mental des de l'inici de la pandèmia

Comportament electoral i pronòstics a les comarques valencianes

Els valencians i valencianes ens trobem en l’equador exacte de la legislatura, una meitat de mandant no exempta de canvis en algunes de les principals formacions valencianes. La dreta valenciana sembla estar reconfigurant-se, la tendència caldrà estudiar-la amb els pròxims moviments. Si bé, no poden ser ignorats els últims canvis a les cúpules del PPCV i Ciutadans.

Per una banda, Ciutadans ha vist modificar en poques setmanes dues voltes el seu lideratge: primer amb la fugida de Toni Cantó que, tot i que apuntava un abandó de la primera línia política, va acabar amb un intent frustrat de formar part de les llistes d’Isabel Díaz Ayuso. La marxa de Toni Cantó va propiciar l’entrada d’una nova diputada de Ciutadans, que cobriria l’escó de Cantó Sunsi Sanchis, així com l’anunci d’un nou síndic per a Ciutadans, José Antonio Martínez. Poques setmanes després, a la calor dels resultats de Ciutadans a la Comunitat Autònoma de Madrid, quedant-se sense representació, quatre diputats i diputades de Ciutadans a les Corts abandonen la formació, entre ells la recent diputada incorporada en substitució de Toni Cantó, Sunsi Sanchis, com també el nou síndic, José Antonio Martínez.

El PPCV no ha estat exempt de polèmica, també a la llum dels resultats electorals madrilenys i dels oblidats ja comicis catalans que, tot i que semble haver passat un segle d’ençà que se celebraren, continuen explicant l’evolució de l’actualitat política. Génova ha desacreditat a Isabel Bonig, la fins ara líder de la formació, que hi ha conclós renunciant a la seua acta i a la vida política. Ara l’aposta des de la seu central és Carlos Manzon. Les primàries tindran lloc al PPCV però amb una decisió prèviament dictada per la cúpula: Isabel Bonig, que havia avançat les aspiracions de ser reelegida, no assistirà a les urnes internes, i la proposta dirigida serà el president de la Diputació d’Alacant, Manzon, que anirà acompanyat de la líder de la formació a la ciutat de València, Maria José Català. Ambdós pertanyents a una de les famílies dures del PPCV.

Per la seua, la principal pota de Compromís, el Bloc, es troba en la recta final prèvia abans del seu Congrés en què decidirà el nou enfocament de la formació que, amb tota seguretat, tindrà impacte en la reformulació de Compromís de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. Tot sembla començar a posar-se en funcionament, bé per impactes de resultats electorals exteriors, bé per processos interns. La legislatura, no obstant això, estarà fortament marcada per la pandèmia i les precampanyes internes, també.
Per saber i conéixer com estan afectant aquests canvis interns a les formacions valencianes, estar al govern o a l’oposició durant la pandèmia, així com els resultats electorals a la Comunitat de Madrid i Catalunya, estudiarem un parell d’enquestes fetes els últims mesos amb pronòstics per a les eleccions valencianes del pròxim 2023.
Primerament, analitzem una enquesta de Demoscopia per a esdiario.com, realitzada entre l’1 i 5 de març de 2021, amb posterioritat a les eleccions catalanes. Aquesta enquesta inclou 1.800 entrevistes, implicant un 2,3% d’error mostral. L’error mostral ens fa tindre una certa confiança en els pronòstics, si bé cal remarcar que els seus resultats no incorporen els darrers canvis en el lideratge del PPCV, com tampoc les últimes fugues en Ciutadans, en part perquè es publiquen els resultats també prèviament a les eleccions madrilenyes. El que sí que incorpora és ja el pas de Toni Cantó al PP de la Comunitat Autònoma de Madrid.

L’enquesta de Demoscopia pronostica una reedició del Botànic amb un còmput global més ajustat que el 2019. Mentre que el PSPV incorporaria quatre escons, Compromís perdria un parell i Unides Podem 5, fent que el Botànic en conjunt puga perdre un parell. En concret, el PSPV passaria de 27 escons a 31, Compromís de 17 a 15 i Unides Podem de 8 a 5. En suma, el Botànic perdria un escó, ja que tot i que sembla que el PSPV podria recollir la pèrdua de votants dels seus socis de govern, encara hi ha un escó que es perd. Si a les eleccions de 2019 el Botànic va reeditar ajustadament, a unes hipotètiques eleccions segons aquesta enquesta ho faria encara més.

Respecte del bloc de la dreta, veiem importants canvis especialment induïts per la tendència generalitzada de caiguda en Ciutadans. El PPCV, el soci majoritari de la dreta, incrementaria quatre els seus escons, això implicaria passat dels 19 als 23 escons; mentre Ciutadans podria perdre fins a 12 dels 18 escons aconseguits en 2019, quedant-se únicament amb 6. Vox, seria la formació amb més creixement a la llum de la baixada desorbitada de Ciutadans: si el PPCV incorporava 4 dels 12 escons perduts per Ciutadans, l’extrema dreta arribaria inclús a duplicar el seu resultat obtenint-ne 19 enfront dels 10 aconseguits a les eleccions anteriors. Vox, en cas de ser així, absorbiria aproximadament un 75% dels escons perduts per Ciutadans, d’on ve eixe vot està per determinar (si el nombre és pel nombre absolut d’exvotants de Ciutadans o si són nous votants incorporats).

A les gràfiques següents es pot veure la comparativa entre el pronòstic de Demoscopia i els resultats de les eleccions valencianes de 2019.

Resultats eleccions autonòmiques valencianes de 2019
Pronòstic Demoscopia per a les eleccions valencianes

Aquesta enquesta elaborada per Demoscopia per a esdiario.es ens permet accedir al pronòstic per circumscripcions. Això ajuda als pronòstics electorals i a l’anàlisi de les formacions, ja que facilita conéixer quines seran les principals circumscripcions de pèrdua i guany de votants. El PSPV, que quedaria primera força de nou, trobaria un major increment de votants a València on incrementa dos escons mentre a la resta ho fa amb un més per cadascuna. El PPCV sumaria a totes les circumscripcions també, especialment a la de València. En ambdós casos també s’explica perquè és la major de les tres. Ciutadans s’afona principalment per València, on perd 5 dels 7 escons aconseguits l’any 2019. A Castelló i Alacant perd 3 i 4 respectivament. La circumscripció d’Alacant ha estat un dels principals conductors de vots per a Ciutadans, com també per al PPCV. Per últim, dins del bloc de la dreta, l’extrema dreta incrementaria en totes les circumscripcions per igual: Vox sumaria 3 escons en cadascuna.

En el punt relatiu als dos altres socis del Botànic, Compromís es mantindria en Alacant i perdria un escó en la circumscripció de Castelló i de València. Unides Podem, reduiria un escó en cadascuna de les circumscripcions.

Un sondeig més recent, que incorpora tant els últims canvis en el PPCV com en Ciutadans, és el de Sigma Dos per a Las Provincias. Aquest sondeig té una mostra un poc més reduïda, tot i que el seu nivell de confiança és acceptable. Es compon de 1.200 enquestes telefòniques realitzades entre el 12 i 17 d’abril de 2021. L’error mostral és aproximadament d’un 2,9%. La tendència en increment és molt semblant a l’anterior respecte del PSPV, més positiva amb el PPCV i un poc menys positiva amb Vox. Els relatius a Compromís són lleugerament millors que a la de Demoscopia i per a Ciutadans i Unides Podem és prou semblant també.

Pronòstic electoral de Sigma Dos per a les Corts Valencianes comparat amb els resultats electorals de 2019

Com comentàvem, la formació que millor evoluciona és el PPCV que, tot i que segons aquesta enquesta no resultaria guanyadora de les eleccions, passaria dels 19 escons als 27, incrementant un total de 8. Tot i que això no donaria la victòria al bloc de dretes, perquè la suma total és molt semblant a la de 2019, tampoc perdrien votants. Mentre que el PPCV incrementa 8, l’extrema dreta absorbiria entre 3 i 4, quedant-se amb una forquilla de 13-14 escons. El pronòstic, fent una lectura en clau valenciana, es pot considerar positiva per a la dreta: no perden escons en el declivi de Ciutadans.

Per a l’eix d’esquerres i actualment dirigint el govern del Botànic, el PSPV és el que s’enfronta a una evolució més positiva experimentant un possible creixement d’entre 4 i 6 escons, el que ocasionaria passar dels 27 aconseguits el 2019 fins als 31-33 que pronostica Sigma Dos. Aquesta forquilla de dos escons en el pronòstic del PSPV depén de l’estratègia que dissenyen i de l’estratègia que dissenye Compromís, donat que l’evolució de Compromís segons aquest sondeig contempla dos escenaris: mantindre la representació aconseguida el 2019 amb 17 escons, o aconseguir-ne 15 i perdre dos que passarien al PSPV. Unides Podem, la tercera pota del Botànic, contempla un escenari més negatiu podent retrocedir-ne entre 2 i 3 escons, això implicaria obtindre 5 o 6 respecte dels 8 obtinguts el 2019.

Aquesta enquesta ens marca un enfortiment dels partits tradicionals, més evident que al sondeig de Demoscopia, però amb dades molt allunyades del bipartidisme. Als dos blocs, esquerra i dreta, es fan necessàries les tres formacions de què es componen per poder formar govern. Un govern que, de donar-se aquests resultats, tornaria a estar en mans del Botànic amb un enfortiment del pes del PSPV.



El Cap i Casal pot condicionar les posicions a les comarques valencianes

La ciutat de València durant bona part de les eleccions d’aquest període democràtic ha mantingut una tendència molt semblant en resultats als del còmput global de les comarques valencianes en eleccions autonòmiques. Les grans majories absolutes del PPCV durant bona part dels últims 25 anys correlacionaven amb les majories absolutes del PPCV al Cap i Casal.

A hores d’ara, amb una tendència que pot haver arribat per a quedar-se, les tendències en ambdues claus són prou diferents. Condicionarà el Cap i Casal les posicions a les eleccions autonòmiques a partir d’ara? Es donarà un efecte a la inversa? O no hi haurà cap relació entre els resultats?

El passat mes de març es va publicar una enquesta de Demoscopia realitzada entre el dia 1 i 5. Reflecteix la intenció de vot en la ciutat de València. Queda per veure la repetició, o no, dels líders de les principals formacions. Hi ha diferències importants a l’hora d’analitzar dades electorals segons el tipus d’elecció, sabem que a les eleccions municipals el candidat és rellevant i la marca, en molts casos, perd força.

Pronòstic electoral de Sigma Dos per a l'Ajuntament de València

El pronòstic de Demoscopia no ens permet ser contundents a l’hora de definir com es formaria el possible govern municipal. Compromís tornaria a ser primera força amb uns pronòstics més positius que a l’àmbit autonòmic; tot i que sembla trobar-se en un procés d’estabilització, caldrà continuar revisant els números i les tendències per tindre conclusions clares. Joan Ribó podria continuar al capdavant del consistori, obtenint-ne els mateixos regidors que el 2019, podria perdre un 0,4% dels vots però no implicaria la pèrdua de cap dels 10 regidors que té actualment. El PSPV i únic soci del govern mantindria els 7 regidors aconseguits, de fet, experimentaria un increment del 2% del vot que no els seria suficient per a sumar-ne un regidor més. El PP seria una de les formacions que canviaria de nombre de regidors: passaria dels 8 aconseguits el 2019, a 7. No és un canvi significatiu en nombre de regidors, però sí que ens marca una tendència contrària a la tendència de creixement de l’àmbit autonòmic. Vox seria la formació que més incrementaria i que sumaria tants vots del PPCV com de Ciutadans. En concret, l’extrema dreta passaria de 2 regidors a 6, el que suposaria un increment de vot del 7% al 17,4%. L’increment de Vox és una de les conseqüències de la pèrdua de vots de Ciutadans, amb una reducció de més de la meitat en el percentatge de vot. Passaria dels 17,68% vots aconseguits el 2019 al 8,2% d’aquest pronòstic: en termes de regidors es quedaria amb la meitat passant de 6 a 3.

Unides Podem, ja va perdre tota la representació que tenia a l’ajuntament de València a les eleccions de 2019, de fet, en cas de complir-se els pronòstics, a les pròximes eleccions municipals quedarà encara més lluny d’aconseguir-ne, ja que no superaria pràcticament el 2,5% dels vots. Es mantindria el nombre actual de formacions amb representació al consistori: dues formacions per al bloc d’esquerres -PSPV i Compromís- i tres a l’eix de dretes – PPCV, Vox i Ciutadans -.

L’enquesta també ens permet conéixer les valoracions i/o simpaties cap als principals líders polítics a la ciutat de València. Com comentàvem abans, els líders i la valoració que aquests reben per l’electorat és important, perquè pren en molts casos més rellevància que la mateixa marca en si mateixa.

Si Compromís és la formació més votada, el seu líder, Joan Ribó (5,1), és el més valorat. No es compleix aquesta tendència en tots els casos, però en el cas de la ciutat de València és significatiu perquè és a més l’únic que aprova. La significació d’aquesta dada es dóna perquè generalment, els líders polítics que es troben al govern solen experimentar una davallada en les valoracions com a causa del seu capdavant a la gestió. La segona líder més valorada és la vicealcaldessa Sandra Gómez (4,4), líder del PSPV. Si bé, empata amb el líder de Ciutadans, Fernando Giner (4,4). Maria José Catalá, la representant del PPCV, obté una valoració del 3,5 i, per últim, el portaveu de Vox, José Gosálbez, amb un 2,7.


Anàlisi realitzada per la politòloga Idoia Arreaza Aguilera.

2 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.