Mitjans de Comunicació Locals

Els mitjans de comunicació locals i comarcals juguen un paper importantíssim a l’hora de confeccionar l’opinió dels ciutadans sobre els assumptes públics més propers. Allà on no arriben les grans televisions i periòdics, s’obri un espai per al periodisme de proximitat. I és que sembla que els conceptes de periodisme ciutadà, local i participatiu apel·len tots ells al mateix significat. Destaquen fonamentalment la participació i la interactivitat de la comunitat, centrant els seus esforços a potenciar la proximitat que existeix amb el lector o oient.

Hui, en la secció d’Experiències de La Comarca Científica entrevistem a Arnau Alonso de l’emissora local Ràdio Puçol, a l’Horta Nord.

 

Perfil de l’entrevistat: Arnau AlonsoArnau Alonso de Ràdio Puçol

Arnau Alonso Santos és estudiant del doble grau de Sociologia i Ciències Polítiques i de l’Administració en la Universitat de València. Viu a Puçol (l’Horta Nord) tot i que ara està fent un programa SICUE a la Universitat de La Laguna a les Illes Canàries. En l’actualitat té 22 anys (1995) i des de ben jove ha participat, col·laborat i format part dels moviments socials puçolencs ja siga lligats a l’agricultura com a la comunicació.

Actualment, si deixem de banda els estudis, el seu treball i l’oci, dóna part del seu temps a Ràdio Puçol junt amb els seus amics per, com ell assegura, “millorar el nostre voltant més pròxim”.

Entrevista a Arnau Alonso | Mitjans de Comunicació Locals

Hola Arnau, moltes gràcies per estar amb nosaltres. Benvingut.

Hola Alexis, moltes gràcies per l’oportunitat de deixar que puga expressar-me lliurement en este projecte tant interessant que heu iniciat i al que li desitje molt d’èxit i molts anys de vida.

Ràdio Puçol, l’emissora en la que participes, començà a emetre en març de 2014 a través d’Internet. Quines foren les motivacions per a crear una ràdio local i quins foren els seus objectius fundacionals?

La veritat és que Ràdio Puçol va nàixer com podria haver nascut qualsevol altre col·lectiu jove. Pot dir-se que la ràdio es crea fruit de la necessitat d’una part dels joves puçolencs d’empoderar-se i poder dir la seua 

ja que existeix una sensació que la joventut no té veu amb una clara falta de participació i inclusió dels joves en la majoria de pràctiques sòcio-culturals; és molt comú sentir que a Puçol no hi ha res per a joves. Per això que la nostra associació fa més activitats a banda de limitar-se a les tasques de ràdio.

A partir d’ací es comença a treballar en la direcció de construir un mitjà comunicatiu amb certs valors: que fora crític i independent, i al mateix temps que donara cabuda a través de la participació a tots els col·lectius i particulars que volgueren fer-ne ús d’esta ferramenta destinada a tots. En definitiva, l’objectiu fundacional seria contribuir a construir una societat puçolenca cohesionada, informada, crítica i participativa.

Ràdio Puçol no compta amb Sponsors. Què implica fer ràdio local sense este suport econòmic? Com es finança i com du a terme la seua activitat?

Mitjans de Comunicació Locals

El tema econòmic és molt important per a la supervivència d’un mitjà de comunicació. Pagant Sant Pere canta però jo crec que en pocs diners o fins i tot sense es poden fer moltes coses si hi ha voluntat i ganes d’esforçar-se. Així ho ha demostrat Ràdio Puçol en 3 anys d’existència sense subvencions, ni ajudes, ni donacions.

Però en el moment que vol fer-se un salt de qualitat en la nostra activitat (per exemple comprant micròfons, una taula de so… el mínim per a funcionar) necessites ja recursos econòmics. Estem treballant en fórmules per a tindre un matalàs de reserva, però bàsicament el nostre finançament es basa en les xicotetes aportacions dels anomenats socis amics que donen 5 euros a l’any a canvi d’una espècie de subscripció setmanal, patrocinis en cartells, activitats per a l’autogestió (barra) o loteries i rifes.

Enguany hem demanat subvenció per què al fer la compra del material de ràdio hem tingut prou despeses, tot i això ens l’han denegat i tal volta per a l’any que ve valorem demanar-la ja que pot facilitar les coses.  Val a dir però que la nostra associació és sense ànim de lucre i no-professionalitzada, la gent que està coordinant i els creadors de contingut són persones i col·lectius voluntaris, per tant la despesa de personal que puguen tindre uns altres mitjans de comunicació nosaltres no la tenim.

Tots hem escoltat la dita de “qui paga mana”. Així mateix, alguns mitjans de comunicació que es financen només amb la quota del socis critiquen que els mitjans que compten amb finançament empresarial no són lliures. Per què creus que no són lliures de publicar el que volen?

Quan parlem d’independència dels mitjans de comunicació, normalment es parla de la independència econòmica. Els grans mitjans de comunicació, sobretot en la ràdio, viuen de la publicitat de grans empreses i sense eixos diners no podrien sobreviure per això el contingut pot vores limitat. En el món local i associatiu, la independència econòmica ha de ser sobretot respecte a l’administració pública. Amb l’Ajuntament pot passar alguna cosa pareguda amb el contingut ja que no tan sols depens d’ajudes sinó també de permisos, col·laboracions i en algunes ocasions d’un local. En moltes ocasions tindre en contra al consistori municipal pot dur-te molts problemes o endarrerir l’evolució del projecte cosa que s’ha de ser conscient per no desesperar. 

Com afecta açò als mitjans de comunicació locals? Creus que si en un futur Ràdio Puçol compta amb un Sponsor, podríeu criticar-lo en un programa?

Sponsor Radio ComarcalPersonalment, no crec que aparega eixe problema. Des de Ràdio Puçol i a través d’un procés participatiu hem elaborat una guia a complir que defineix que el finançament ha de ser a través de micro-donacions, és a dir moltes xicotetes donacions per a garantir esta independència de la que parlem. A més a més, les empreses que podrien sponsoritzar a Ràdio Puçol serien xicotets comerços que amb dificultats poden ser criticables en comparació amb grans empreses que sí poden i deuen ser. A més a més, el contingut el fa qui vol i com vol sempre respectant un codi ètic pactat entre tots els membres així que no pot passar censura per part de cap ens, ja que tampoc tenim una directiva ni res que puga censurar continguts; som un mitjà horitzontal i obert a tota la població.

Si parlem en termes de futur, i veient l’evolució dels mitjans de comunicació locals i comarcals (periòdics, ràdios i televisions), d’Internet (YouTube, xarxes socials…) i a l’horitzó l’apertura de la nova Ràdio Televisió Valenciana…quin paper creus que jugaran mitjans com el vostre i quin espai d’actuació creus que els quedarà?

Amb els últims anys hem vist com les ràdios i televisions locals han anat desapareixent, també a Puçol es tancà el 2013 l’emissora municipal de televisió més antiga del País Valencià. Per a mi, la clau resideix en adaptar-se als nous temps, fer que la gent identifique el mitjà de comunicació com a propi i que puga trobar contingut diferenciat al dels grans mitjans de comunicació; ací s’ha de treballar en els mecanismes de participació i en la programació de caràcter local.

Com creus que repercutiria en la població de l’Horta Nord la creació d’una ràdio potent que abastara només temes de la comarca? Com penses que afectaria sociològicament als municipis?

Ja hi ha diferents mitjans de comunicació a nivell comarcal però són de caràcter lucratiu i fan un treball simbòlic: plasmar les notes de premsa que envien els consistoris de l’Horta Nord i tres o quatre columnistes que formen part d’algun partit de la comarca. Però clar, a través de les ajudes dels ajuntaments i en molt poca faena trauen rèdit econòmic. A on s’equivoquen estos mitjans és en que el contingut ha de ser original i no sols tractar els temes que venen de la institució. Per això tenen continuïtat però no èxit, molts poden llegir-lo per la seua distribució gratuïta i massiva però cap persona s’identifica o té el mitjà com a referència.

Per una altra banda una ràdio, com qualsevol mitjà de comunicació, de caràcter comarcal si vol ser potent ha d’estar en el carrer, visibilitzar-se i treballar en contingut de qualitat. Això sí que cohesionaria la comarca i, estic totalment segur, que es ficarien a debat necessitats i reivindicacions de caràcter comarcal com la desvertebració territorial que patim entre d’altres.

Gràcies per contestar a les preguntes de La Comarca Científica, Arnau. Fins prompte!

Gràcies a tu Alexis per esta oportunitat. Un plaer participar en La Comarca Científica.

Resultat
[Total: 1 Mitjana: 5]

One Comment

  1. Pingback: Comportament Polític i Electoral a la Comarca de l'Horta Nord

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.