Negacionisme polític | Desafecció política, antipolítica i banalització de la corrupció

Negacionisme polític | Desafecció política, antipolítica i banalització de la corrupció

Què és el negacionisme polític? O dit d’una altra manera, per què la gent odia la política? 

Els sociòlegs Joan Font i Ernesto Ganuza, de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del CSIC, investigaren, empíricament a través de dades quantitatives i qualitatives, per què existeix una gran aversió per la política i al mateix temps un gran interés per esta. El resultat va ser un llibre que porta com a títol esta última pregunta.

Vivim en un d’eixos moments històrics on s’ha tornat a disparar el número de persones que considera que els polítics, els partits polítics o la política en general són un problema. Per què?

En La Comarca Científica analitzem el negacionisme polític amb el sociòleg Alexis Lara i la col·laboració de Joan Gonçales (sociòleg) i Amparo Peris (criminòloga). 

 

Perfil dels entrevistats

Joan Gonçales i Nogueroles

De la comarca de la Ribera Alta. Sociòleg i Postgrau en Direcció de Campanyes Electorals, Màster en Comunicació i Organització i Màster en Igualtat de Gènere. Dirigeix la consultoria “Joan Gonçales” on treballa com consultor principalment en tres àmbits: l’àmbit electoral, el governamental i el formatiu.

Pots contactar amb ell a través del nostre cercador de professionals de les ciències socials.

 

Amparo Peris Salas

De la comarca del Camp de Morvedre. Llicenciada en Dret, Criminologia i Ciències Polítiques. També és Màster en Violència de Gènere i Màster en maltractaments i violència, Mediadora penal, civil i Mercantil. Experta en igualtat i Presidenta de l’Associació Professional de Criminologia de la Comunitat Valenciana.

Pots contactar amb ella a través del nostre cercador de professionals de les ciències socials.

Negacionisme polític. Desafecció política, antipolítica i banalització de la corrupció | Reportatge sociològic i criminològic del negacionisme de la política

La negació de la política com a instrument útil per a canviar les coses, transformar-les o millorar-les respón a alguna cosa més que a la mera desafecció política. En ocasions, darrere del mantra del todos los políticos son iguales o todos roban, s’oculten algunes estrategies electorals que busquen l’abstencionisme en uns determinats segments de la població.

Volem analitzar que hi ha al darrere del negacionisme polític. A continuació pots trobar el guió del reportatge del sociòleg valencià, Alexis Lara

Negacionisme polític

 

Introducció al reportatge “Negacionisme polític”

“Os pedimos algo muy sencillo. Os pedimos RESPETO, DIGNIDAD Y HONOR. Porque si algo hemos dejado claro durante este año, es que España está muy por encima de vosotros. Y ahora nos pedís que votemos. ¿A quién? ¿A cuál? Está claro que España necesita un capitán para un barco que va a la deriva, pero no está entre vosotros. No os olvidéis de una cosa, somos 47 millones de españoles, y vosotros, solo unos pocos.”

Segurament molts de vosaltres recordeu estes paraules de la youtuber Tatiana Ballesteros. El seu vídeo, on assenyalava a tots els polítics com un ens homogeni, sense cap diferència, es va fer viral i prompte una bona part dels mitjans de comunicació la portaren a les TV a difondre el missatge anti-política, de brotxa gorda, on tots els polítics són igual de corruptes i el poble, els espanyols, són bondadosos i impol·luts. Un discurs antiparlamentarista, on sobren tots, perquè el que Espanya necessita realment, és UN CAPITÁN.

En La Comarca Científica analitzem la desafecció política, l’antipolítica, la tecnocràcia, la banalització de la corrupció i les estratègies electorals que fomenten l’abstenció. Hui parlem de NEGACIONISME POLÍTIC.

Benvinguts.

Entrevista a Joan Gonçales

Un mantra recorre les principales redaccions dels periòdics i les escaletes de les TV i programes de ràdio: tots els polítics són igual, la política no serveix per a res, al final tots són uns lladres, l’únic que busquen és plenar-se les butxaques… Es comença a parlar també d’una nova classe política que s’anteposa als interessos del poble. I és en este maremagnum de l’antipolítica i de la negació de l’heterogeneïtat dels partits polítics és quan naix l’anti-parlamentarisme, creix l’abstenció en determinats sectors de la població i s’alimenta precíssament el negacionisme polític, aquell que nega la utilitat de la política per a solucionar els problemes.

Hui comptem amb un sociòleg especialitzat en assumptes electorals, ell és Joan Gonçales.

  • La primera pregunta que li fem és més genèrica. Volem conéixer quins són els factors principals de la desafecció política.

Per cert, sabíeu que esta és la primera generació que està insatisfeta amb la forma en què funciona la democràcia? Sí, així ho expressava Roberto Foa, codirector del Cambridge Centre for the Future of Democracy en una de les conclusions més alarmants de l’informe Global Satisfaction with Democracy del 2020. Un caldo de cultiu d’allò més bo perquè comencen a calar idees antidemocràtiques i negacionistes de la política.

  • Antiparlamentarisme com a tret característic de la ultradreta.
  • Els perills de la tecnocràcia.
  • Argumentaris populistes: Elit paràsita amb cotxes oficials, dietes, etc. vs Poble impol·lut

Si voleu caure bé entre desconeguts, o que la vostra família vos done la raó en la nit de nadal o fins i tot ser aplaudits en una xerrada pública o en un debat televisiu; vos done una recepta que mai falla: critiqueu els cotxes oficials, les dietes, els salaris, els aforaments o el nombre de polítics de qualsevol parlament autonòmic, ple de l’Ajuntament o fins i tot del Congrés dels Diputats. Fins i tot podeu recurrir a aquell bulo viral que deia que a Espanya hi ha 470.000 polítics per a sostindre el vostre argumentari. És una estrategia recurrent del negacionisme polític la d’exagerar els números per a alimentar el fastig polític entre la gent, però la realitat és que algunes d’estes mesures tenen un origen històric justificat.

A les comarques valencianes tenim un dels màxims representants del negacionisme polític, el youtuber valencià Rubén Gisbert, habitual en canals ultra com Estado de Alarma. A través de l’associació que presideix reivindica l’abstenció en les eleccions i fins a que “la mayoría de la sociedad decida por convicción no participar del actual régimen político”. Si entenem per “la majoria de la societat” el 51%, i perquè ens fem una idea, vora 18 milions d’espanyols s’haurien d’abstenir en unes eleccions generals o quasi 2 milions de ciutadans en les autonòmiques valencianes. Pel que llegim al seu web, quasi automàticament el sistema quedaria deslegitimat i s’iniciaria una mena de revolució. Una conclusió que llença per terra més de dos segles de vida de la sociologia i de l’estudi dels processos socials.

  • Què hi ha darrere d’estos moviments aparentment “apartidistes”?

Però això que comenta Joan no és nou. Gabriel Elorriaga, director de campanya del PP en 2008 comentava el següent: “Toda nuestra estrategia está centrada en los votantes socialistas indecisos. Sabemos que nunca nos votarán. Pero si podemos sembrar suficientes dudas sobre la economía, sobre la inmigración y sobre las cuestiones nacionalistas, quizá se queden en casa”

Un altre dels grans hits del negacionisme polític apunta al finançament públic dels partits polítics i demana que estos només es financen a través de les aportacions dels seus militants…

  • Què implicaria això? Què significaria en termes democràtics?

I com no podria ser d’altra manera en La Comarca Científica, volem preguntar per algunes comarques en concret. Històricament, les comarques del sud han estat les més abstencionistes quan s’han celebrat les eleccions autonòmiques, entre 2 i 4 punts percentuals per baix de la mitjana valenciana. Què passa per Alacant en termes de comportament electoral? Hi ha més negacionisme polític en estes comarques?

Entrevista a Amparo Peris

La corrupció i el frau també han estat un dels principals problemes dels ciutadans, segons el CIS. Una qüestió que en ocasions s’associa només als polítics, però que sol implicar a empresaris i periodistes.
Parlem amb Amparo Peris, criminòloga i politòloga. Volem saber quins efectes ha tingut la banalització de la corrupció en determinats mitjans de comunicació i els efectes sobre la població quan, perdoneu-me l’expressió, la merda colpeja el ventilador.

  • Del todos son iguales passem al todos roban. És esta percepció ciutadana una de les que més alimenten el negacionisme polític?

“Prefiero a un gobernante corrupto que a un comunista en el poder”. Esta és l’opinió de Jorge Bustos, cap d’opinió del periòdic EL MUNDO. Amb estes declaracion el periodista justificava abans el crim que la diversitat ideològica.

  • Quin paper han tingut els mitjans de comunicació en la banalització de la corrupció?

Un altre dels mecanismes fonamentals per a eixa banalització de la corrupció ha estat l’aplicació de l’anomenat lawfare

  • Què és i quins exemples hi trobem?

Conclusions

Alexis Lara repasa el paper de la divulgació científica per una banda, i el de la participació ciutadana i l’associacionisme per altra, per a combatre el negacionisme polític.


* Si voleu saber com combatre el negacionisme polític, en este vídeo de la secció Experiències d’Elena Tamarit que entrevista a Julio Huerta, de la Fundació Horta Sud, trobareu algunes respostes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.