INTEGRarte: Un projecte socio-educatiu

Arnau Alonso entrevista per a la secció “Experiències” a la sociòloga i politòloga de València Ciutat, Ana de Sousa, amb motiu d’explicar que aporta el projecte socio-educatiu INTEGRarte. Una iniciativa que naix ja fa dos anys amb voluntat d’ajudar als més desfavorits a través de la música.

Hui, en esta secció de La Comarca Científica, entrevistem a un dels seus membres més destacats.

Perfil de l’entrevistada: Ana de Sousa

Ana de Sousa

Ana de Sousa Selfa és una sociòloga i politòloga nascuda a Campanar (València Ciutat) l’any 1994. Des de xicoteta va combinar els estudis acadèmics amb els estudis musicals, acabant el conservatori en l’especialitat de flauta travessera i vinculant-se des dels 18 anys, al treball en l’escola de música DIVISI. Actualment estudia dret a la UNED i cursa els estudis de màster en “drets humans, democràcia i justícia internacional” a la Universitat de València. En el temps que va estar estudiant sociologia i ciència política, va tindre l’oportunitat de viatjar al Brasil i gaudir d’una beca d’estudis. Aquesta experiència li va permetre assolir un gran aprenentatge en àrees de la sociologia tals com el feminisme llatinoamericà i les epistemologies crítiques del sud, a les quals ha dedicat part del seu estudi i reflexió, participant en esdeveniments internacionals de ciències socials com a presentadora de treball propi, i publicant un article acadèmic en una de les revistes de ciències socials més importants del Brasil.
En el present combina les seues dues passions, la música i les ciències socials, en el projecte socioeducatiu “INTEGRarte“, desenvolupat per l’Associació Cultural DIVISI.

RESUM Entrevista a Ana de Sousa | INTEGRarte: Projecte socio-educatiu

Arnau Alonso: Benvinguda, Ana, a La Comarca Científica.

Ana de Sousa: Moltes gràcies Arnau, és un plaer estar ací amb vosaltres.

AA: Què ens pots contar del naixement d’INTEGRarte?

AS: INTEGRarte naix fa dos anys i surt com una conseqüència de diferents factors. Portem ja 25 anys en l’associació DIVISI fent música i treballant en gent molt diferent i ens vam adonar que hi havia un perfil de gent que sobretot en la crisi estava patint prou i s’estaven tancant les portes perquè pogueren estudiar música […]. Vam decidir que la gent que més tenia podia ajudar al fet que una altra gent amb menys participara també en una activitat conjunta en un mateix grup.

AA: És la crisi del 2007-2008 un factor determinant per al naixement d’INTEGRarte?

AS: Jo crec que com tantes altres coses sí. Això no vol dir que abans de la crisi no fera falta aquest treball social amb xiquets i xiquetes amb dificultats però sí que pareix que quan tot està més fotut és quan se t’acudeixen estes coses […]. Jo he sigut també alumna i m’he adonat que molts ho deixaven i al final acabaves sabent que era per què els pares havien quedat en l’atur o tenien problemes i deixaven d’haver-hi diners per a la música.

AA: Com està funcionant el projecte? Funciona?

AS: Jo crec que sí. Encara portem poc de temps per què són dos anys i són dos cursos. Però en aquests dos anys hem tingut vint xiquets i xiquetes, i és molt gratificant per què estan responent molt bé, les famílies estan participant en totes les activitats.

AA: Com és el districte de Campanar?

AS: És un districte de la ciutat de València que té quatre barris dins i són molt heterogenis entre ells. La gent quan pensa en Campanar pensa en un barri i pensa en Campanar barri i en Sant Pau que quotidianament s’anomena Nou Campanar. Estos barris socialment estan prou bé, són de tota la vida, no són barris de forta exclusió. Però els altres dos barris que formen part del districte que són El Calvari i Tendetes són dels més extrems en condicions socials de la ciutat. És ací a on tenim la major part de la gent que participa.

Experiències: Projecte INTEGRarte

AA: Quines són les dificultats que vos esteu trobant?

AS: Com sempre les principals dificultats són de recursos, és a dir, costa molt estudiar música per què no és un projecte de voluntariat, ja que els professors i professores són professionals i per tant han de cobrar. Són activitats que tenen un cost elevat i aleshores, clar, en dos anys hem arribat a vint persones que estan en el projecte i a nosaltres ens agradaria arribar a molt més.

AA: Quines formes hi ha de participar en el projecte?

AS: De diverses formes. Una d’elles és ser professional del projecte, ser professor de música, de teatre o d’un taller en concret, ja que també participem en la resta d’arts a banda. Després tindríem com ajudar econòmicament amb una donació puntual o bé apadrinant a un xiquet o xiqueta. El tercer perfil pot ser el padrí o padrina que diguem nosaltres que és qui fica en contacte el xiquet o la xiqueta amb el projecte.

AA: A banda, he llegit en la pàgina web www.divisi.es, que les empreses o entitats poden patrocinar concerts.

AS: Efectivament. Fent patrocinis dels concerts, dels cartells, del material, una reunió o per exemple el fet que jo vinga ací.

AA: Quin paper juga una sociòloga i politòloga en una entitat i un projecte socioeducatiu com ho és este?

AS: Jo crec que el treball més important que puc portar jo com a sociòloga és el de fer l’anàlisi i avaluació del projecte. Quan aplega un xiquet o una xiqueta que vol participar en el projecte jo parle en la família i, no es tracta de fer un treball de dir si estàs o no en dificultats si no entendre quina és la dificultat i veure quina és la manera d’adaptar el projecte a la teua dificultat. Crec que la sociologia és clau ací per què fas una anàlisi que va més enllà de la família i del cas particular i mira la seua arrel en el barri, la seua dificultat per ser immigrant, o per ser una dona soltera amb tres fills. Igual que en l’avaluació, ja que després revisem els casos dels participants per tal de veure si realment està tenint un impacte positiu en la seua escolarització, si estan eixint de l’ambient socialment preestablert o quines potencialitats està donant a nivell cultural.

AA: En estar, diguem-ne, a peu de carrer, creus que les ciències socials haurien d’estar ahí?

AS: Jo crec que una ciència social que no estiga al carrer és una ciència social estèril i a més no crec ni tan sols que siga positiva. No és que no ajude sinó que fins i tot pot arribar a fer mal. Tindre a gent de les ciències socials treballant per a uns altres interessos que no siguen els del carrer no sé… a mi em dóna fins i tot por. Per què estan fent això? Per a què? I qui et paga?

AA: Molt bé, moltes gràcies per la teua assistència i que vaja molt bé en el projecte INTEGRarte.

AS: Moltíssimes gràcies a La Comarca Científica i a tu i molta sort a vosaltres que també esteu fent una bona feina.

Resultat
[Total: 3 Mitjana: 5]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada