Nacionalismes, nacionalistes i nacions | Què trobem a les comarques valencianes?

El nacionalisme és un dels moviments socials més importants del període contemporani segons les ciències socials. Però, tal com passa amb el concepte populisme, els nacionalismes tampoc no estan definits per una ideologia política determinada, sinó que necessiten associar-se a altres idees polítiques. És a dir, el nacionalisme pot ser progressista o conservador, d’esquerres o de dretes, exclusiu o inclusiu…

El que sí que està clar és que tots els nacionalismes es recolzen en la idea de nació, en eixa “comunitat imaginada” de la que parlava el politòleg Benedict Anderson. Eixa nació necessita, per definició, definir un nosaltres i un altres.

Seran conscients els valencians d’esta dualitat identitaria? Quin “nosaltres” i quin “altres” dibuixa el poble valencià? Ho analitzem. En La Comarca Científica ho analitzem amb el sociòleg Alexis Lara i amb la col·laboració de Vicent Flor (sociòleg) i Rosa Ana Peris (psicòloga social).

 

Perfil dels entrevistats

Vicent Flor

Vicent Flor i MorenoDe València Ciutat. Llicenciat en ciències polítiques i sociologia; llicenciat en antropologia social i cultural (totes dues per la UNED) i doctor en sociologia per la Universitat de València. Des de 2000 és professor de sociologia de la Universitat de València (ara en excedència) i des de 2015 director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Ha treballat de gestor cultural al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de 1998 a 2015.

Les seues línies de recerca principals se centren en temes de sociologia política i de sociologia de la cultura.

És autor, a banda de publicacions en revistes científiques, dels llibres “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana” (2011), “Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política” (2015) i “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats” (2020), tots tres editats per Afers.

Pots contactar amb ell a través del nostre cercador de professionals de les ciències socials.

 

Rosa Ana Peris Pichastor

De la comarca de la Plana Alta. Llicenciada en Psicologia per la Universitat de València. Doctora en Psicologia per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment Rosa Ana Peris és professora de l’àrea de psicologia social de al UJI i coordinadora del màster universitari de cooperació al desenvolupament. A més a més, és membre de l’Institut Internuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL/UJI) i dels grups d’investigació GlobCons (Global Consciousness) i Social Innova (Innovació Social i Desenvolupament Humà).

Les seues línies d’investigació giren al voltant de les relacions grupals (processos d’influència i lideratge, identitat social, estereotips, prejudicis, discriminació…) i la societat en xarxa (Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement i Tecnologies d’Empoderament i la Participació).

Nacionalisme(s), nacions i nacionalistes a les comarques valencianes | Reportatge sociològic i psicològic del nacionalisme espanyol i valencià

El 9 d’octubre i el 12 d’octubre, dies oficialment coneguts com “Dia de la Comunitat Valenciana” i “Fiesta Nacional de España” venen a celebrar, respectivament, la identitat valenciana i l’espanyola. Les identitats, no obstant això, estan en permanent disputa per la seua significació. Què vol dir sentir-se valencià? I què vol dir sentir-se espanyol? 

A continuació pots trobar el guió del reportatge del sociòleg valencià, Alexis Lara

Nacionalismes

 

Introducció al reportatge “Nacionalisme(s)” i entrevista al sociòleg Vicent Flor

És habitual veure en alguns mitjans de comunicació confondre i barrejar conceptes que en les ciències socials tenen un ampli consens sobre la seua definició. El nacionalisme és un d’ells i este exemple de titular de Valencia Plaza, l’any 2017, és una bona mostra del que intentarem mostrar hui: “València no es nacionalista: sólo el 16,6% se considera más valenciano que español”, diu el periòdic. Què passa amb el 83,4% restant? Serien valencians NO nacionalistes?

Comptem amb una de les persones que més ha treballat sobre el nacionalisme a les comarques valencianes, el doctor en sociologia Vicent Flor. 

  • La primera cosa que volem saber és, què és ser nacionalista?

El psicòleg social Michael Billig diferenciava entre el “nacionalisme banal” i el “nacionalisme calent”. Este últim se li atribueix als moviments que tracten d’alterar el mapa de les nacions, en particular amb l’establiment de nous Estats. És a dir, serien aquelles forces polítiques que mostren una política més “vehement”, de canvi i de proposta. 

  • Però, què hi ha del “nacionalisme banal”, aquell que es presenta de manera freda?
  • Podríem dir que el titular d’este periòdic valencià cau precíssament en eixa concepció de que el nacionalisme amb Estat no es considera nacionalisme?
  • En eixe sentit, creus que, d’alguna manera més o menys “intensa”, tots els valencians tenen alguna cosa de nacionalista?

El poder d’etiquetar als adversaris polítics permet establir uns marcs mentals que posen en marxa determinats camps semàntics que porten fortes càrregues emocionals i ideològiques. Etiquetar a algú de “nacionalista” porta una càrrega ideològica per a qui etiqueta i per a l’etiquetat, tal com passa amb altres adjectius com “bolivarià”, “esquerrós”, “ultra”, “radical”…Però…

  • Què passa quan es vol assenyalar els nacionalistes que sí tenen Estat? Què passa amb l’ús de les banderes d’un país o Estat reconegut per la comunitat internacional? Quines expressions hi trobem quan se’ls descriu fonamentalment als mitjans de comunicació?

El futbol és un bon exemple de com funcionen les etiquetes. El llibre “Nosaltres som el València. Fútbol, poder i identitats” analitza les identitats mitjançant l’esport rei. El futbol, però també altres esports, funcionen en moltes ocasions com a canalitzadors del nacionalisme, tant del vehement com del banal.

  • Què passa quan juga la selecció espanyola de futbol? I quan juguen altres com la valenciana o la catalana?
  • Quina diferència respecte de les identitats i el nacionalisme hi ha entre el Madrid, Barça i el València?

En els nacionalismes, trobem a més a més, dos grans debats que es poden contemplar fins i tot en els discursos polítics. Un d’ells seria el debat sobre la naturalesa de la nació, la disputa entre el “voluntarisme” i “primordialisme”.

  • Què són cadascuna d’estes qüestions i qui defensa estes postures?

L’altre gran debat és respecte a l’antiguitat de la nació, és a dir, des de quan un país ho és.

  • Ací podem trobar el modernisme (defensada majoritàriament pels científics socials) i el perennialisme…

I com no podria ser d’altra manera en La Comarca Científica, 

  • Volem preguntar-li sobre algunes comarques en concret:

 

Entrevista a Rosa Ana Peris Pichastor

A més a més, este tipus d’identitats lligades a la cultura i al territori, desperten grans sentiments i passions. 

Parlem amb la doctora en psicologia i professora de la Universitat Jaume I de Castelló, Rosa Ana Peris Pichastor, per a conèixer com treballa la ment en les persones que podem trobar els dies 9 i 12 d’octubre a les respectives celebracions:

  • Què passa en la ment d’una persona quan adquireix una identitat de grup? Què ocorre quan se sent amenaçada?

També li preguntem respecte del titular de Valencia Plaza i què pot portar a una persona que penja una bandera espanyola al balcó a pensar què ella no és nacionalista:

  • Té alguna cosa a veure amb la dissonància cognitiva?

Com veiem al principi del reportatge amb el sociòleg Vicent Flor, hi ha molts tipus de nacionalismes, i en certa mesura, la cohesió de grup que desperta un nacionalisme pot ser positiva per a fomentar la solidaritat i la cooperació intra-grupal. Però anem a centrar-nos en el nacionalisme exacerbat, exclusiu i virulent, aquell que sembla tornar des del passat al present de l’Europa que hui vivim.

  • Fins on pot portar en termes d’acció una identitat grupal excessiva vinculada, en este cas, a uns símbols nacionals, un himne, una narrativa històrica…

*Si vols conéixer més sobre l’ultranacionalisme et recomanem que veges el reportatge “Viatge a l’extrema dreta” al qual pots accedir punxant ací.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.