TFG La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma

El TFG de la sociòloga Claudia Durá García està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Durá, C (2020). La segregació socioespacial a la ciutat del capitalisme avançat: una aproximació empírica en el barri de la Coma [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Claudia Durá García

Resum del TFG de Sociologia de Claudia Durà

En les grans àrees metropolitanes de les ciutats dels països del Nord Global, existeixen zones marginalitzades i estigmatitzades en les quals s’acumulen les principals contradiccions del sistema capitalista: pobresa econòmica, activitats delictives, racisme, xenofòbia, privació de drets de ciutadania…etc. Este treball, examina els principals factors que han influït en el procés de segregació soci-espacial del barri de la Coma des del punt de vista de l’Estructura d’Oportunitats Territorials. El treball de camp realitzat en el barri abans i durant l’Estat d’Alarma decretat després de la pandèmia de la COVID-19, permet contrastar la situació actual amb la informació proporcionada per estudis i recerques d’anys anteriors. La manca d’oportunitats en el mercat de treball, el baix nivell educatiu, el fracàs escolar, les males condicions dels habitatges, l’escassetat de recursos urbans, la degradació de l’espai públic i la pèrdua del teixit associatiu són alguns dels problemes que s’han cronificat al llarg dels anys i que impedeixen revertir aquest procés.

La marginalitat a les ciutats

El fenomen de la marginalitat a les ciutats és un dels temes d’interès de la Sociologia Urbana des de la seua constitució com a disciplina acadèmica. Un dels pensadors actuals més importants, alerta sobre “un nou règim de marginalitat urbana” en el qual els col·lectius més vulnerables de la societat són expulsats a zones aïllades de la metròpolis i condemnats a suportar la concentració de problemàtiques derivades de l’augment de les desigualtats socials. Aquesta marginalitat avançada, es distingeix de l’existent durant l’època fordista per certes característiques específiques i es manifesta de manera diferenciada a les ciutats estatunidenques i europees per factors històrics i estructurals en els quals el paper de l’Estat té un paper fonamental.

El poder de l’Església catòlica

El poder de l’Església es veu reflectit en molts àmbits socials, econòmics i polítics. Però també amb el nombre de fidels. L’església catòlica és la més nombrosa del món amb més de 1.300 milions de seguidors, al voltant del 18% de la població mundial.

Veure més“El poder de l’Església catòlica”

El poder de l’Església es veu reflectit en molts àmbits socials, econòmics i polítics. Però també amb el nombre de fidels. L’església catòlica és la més nombrosa del món amb més de 1.300 milions de seguidors, al voltant del 18% de la població mundial.

Veure més“El poder de l’Església catòlica”