TFG Evolució dels trets sociodemogràfics de la immigració al País Valencià des d’una perspectiva interterritorial

El TFG del sociòleg Enrique Martí Rubio està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Martí, E (2021). Evolució dels trets sociodemogràfics de la immigració al País Valencià des d’una perspectiva interterritorial. Anàlisi de les seues principals tendències des de començaments del segle XXI en el marc d’una realitat comarcal diversa [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Enrique Martí Rubio

El present treball de recerca pretén dur a terme una caracterització sociodemogràfica de la immigració al País Valencià, acostant-se a les diferències intercomarcals que conformen el seu territori. Si bé resulta evident que la temàtica migratòria ve prenent cada vegada major pes en el debat acadèmic –així com en el social i polític–, des d’aquest treball de recerca se subratlla la importància d’un estudi detallat de les característiques més essencials de la població immigrant amb la finalitat de presentar una imatge general de la situació en la qual aquesta es troba, tant des d’una perspectiva històrica com interterritorial.

Immigració al País Valencià – Perspectiva comarcal

Partint de l’anàlisi quantitativa de fonts secundàries de portals estadístics com l’Institut Nacional d’Estadística o el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, s’ha plantejat un diagnòstic, des de 1998 (i des de 2002 en el nivell territorial comarcal) fins a l’actualitat, dels trets sociodemogràfics principals de la població immigrant en els nostres territoris. Mitjançant aquesta anàlisi autonòmica del País Valencià, però sobretot des de la seva perspectiva comarcal, han estat observades les importants diferències interterritorials pel que fa a la mena d’immigració predominant, trets que han de ser àmpliament presos en consideració amb la finalitat de plantejar polítiques migratòries més eficaces en el marc d’una realitat substancialment diversa.

TFG La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat

El TFG de la sociòloga Marta Grau Roda està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Grau, M (2021). La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Marta Grau Roda

Resum del TFG de Sociologia de Marta Grau Roda

El barri del Cabanyal (València Ciutat) ha estat objecte d’un dels projectes urbanístics municipals més controvertits de la ciutat de València, que pretenia enderrocar bona part de la seua trama urbana i partir-lo en dues meitats per tal de prolongar una gran avinguda fins la platja. Després d’anys de degradació induïda per legitimar el projecte i la suspensió final d’aquest en 2015, el barri està experimentant actualment una gentrificació visible.

Procés de gentrificació al Cabanyal (València Ciutat)

En aquest treball pretenem de descobrir com s’ha desenvolupat el procés de gentrificació del Cabanyal en els últims 20 anys, centrant-nos en les seues conseqüències pel que fa al canvi del caràcter de classe del veïnat, motiu pel qual plantegem la vulnerabilitat habitacional com a l’altra cara de la moneda de la gentrificació. Per aconseguir-ho, hem realitzat una aproximació triangular a la situació de l’habitatge al barri del Cabanyal, usant en primer lloc dades quantitatives estadístiques i produint en segon lloc dades qualitatives mitjançant la tècnica de l’entrevista des de tres posicions socials distintes: l’agent gentrificador, la vulnerabilitat habitacional i l’experiència i resistència veïnal.

A la llum d’aquest treball de camp, hem descobert que el procés de gentrificació que travessa el barri és atomitzat, és a dir, no conclòs. En aquest sentit, l’espai sòcio-urbà del barri respon a una dualització entre la mercantilització i la vulnerabilitat, no donant-se per tant una successió poblacional clara sinó una convivència entre classes mitjanes i classes treballadores, si bé la fase actual del procés es caracteritza per una creixent expulsió del veïnat amb rendes més baixes del barri, procés sintetitzat en la problemàtica del desnonament.

De cara al futur, l’aprovació d’un nou pla urbanístic pensem que aprofundirà en la gentrificació –i turistificació- del barri, reforçant la frontera urbana que existeix entre el centre històric i l’àrea més propera a la façana marítima.