TFM La salvaguarda dels béns immaterials. Anàlisi del sistema valencià

El TFM d’antropologia d’Edurne Vaello està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Antropologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Resum del TFM d’Antropologia d’Edurne Vaello

El Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) està vivint una explosió evident quant activació i processos declaratius, fruit del context social i polític actuals que amplien allò considerat patrimoni i les seues necessitats de salvaguarda, reconeixent el seu valor i potencial. És evident que el PCI està esdevenint com un instrument molt potent de desenvolupament econòmic, equilibri territorial i motor de creixement i les Comarques Valencianes és bona mostra d’este fet: en menys de deu anys ha crescut de manera exponencial la preocupació per este patrimoni, amb el conseqüent augment d’activacions patrimonials

Institucionalització del Patrimoni Cultural Immaterial

Per la seua salvaguarda adequada, el PCI ha d’anar enllaçat amb moviments institucionals i polítiques culturals democratitzadores i integradores amb normatives, lleis autonòmiques, estatals i eines adequades per promoure l’heterogeneïtat, ja que des d’un punt de vista local i específic, la seua diversitat és un dels motors de desenvolupament sostenible territorial de les comunitats, pobles i grups socials. Però, lluny està actualment de representar els diferents territoris valencians; més aviat estem assistint a una tendència encaminada cap a la distribució assimètrica entre províncies, la concetració territorial en municipis amb unes característiques i finalitats concretes i a la representativitat majoritària d’unes tipologies per damunt d’altres molt menys presents. Per esta raó, mitjançant l’anàlisi dels expedients existents a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana al voltant el PCI de la societat valenciana, ens qüestionarem si s’estan aplicant adequadament les recomanacions de la UNESCO per la seua salvaguarda, així com els diferents mecanismes normatius i legislatius en què disposem.

Protocols i cas pràctic a la comarca dels Ports

Tanmateix, este treball presenta una reflexió al voltant la necessitat de protocols clars d’actuació que eviten estes actuacions discordants, puntuals i sense cap línia a seguir, i els beneficis de comptar amb eines de gestió dels béns culturals immaterials del territori valencià que aporten una metodologia que coordine als agents activadors – administracions locals, col·lectius, societats o individus– i l’administració.

Una vegada realitzada la Guia, es vol posar en pràctica col·laborant en un dels processos de patrimonialització ja oberts, elaborant la fitxa de catalogació. Esta fitxa, serà la que arribe completada a les administracions per a que siga posteriorment avaluada a la comissió per ser o no declarada. En este TFM d’atropologia s’ha utilitzat un dels expedients oberts des de 2010: La Dansa de la Guerra de Todolella, a la comarca dels Ports, de les comarques del nord.

TFM Les eleccions primàries en EUPV: Avantatges, ambigüitats i riscos.

El TFM de la politòloga Aurora Mora està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Resum del TFM de Ciència Política d’Aurora Mora

Este informe de recerca estableix un marc teòric sobre els procediments d’eleccions primàries al si dels partits polítics en general. En primer lloc, s’operacionalitza el concepte d’eleccions primàries, distingint entre selecció de candidats i líders, donat que es tracta de dues institucions clarament diferents, i s’extableix diferents tipologies. A continuació es defineixen les característiques políticament més rellevants i les conseqüències que poden tenir les eleccions primàries sobre els candidats, els líders, el partit i el sistema o (sub)sistema de partits.

La segona part d’este TFM de recerca consisteix en un estudi de cas. S’obrirà amb una introducció general sobre el partit objecte d’estudi, Esquerra Unida del País Valencià, i tot seguit s’aborden els mecanismes de selecció de candidats i líders al si d’esta organització. Tenint en compte les característiques organitzatives de la formació d’esquerres valenciana, s’exposaran els principals avantatges, ambigüitats i riscos d’una eventual introducció d’eleccions primàries al si de l’organització.

Les primàries, una excepció política al 2014

Les eleccions primàries l’any 2014 ocupaven un lloc destacat en el debat polític valencià. Dos partits polítics valencians, el Partit Socialista (PSPV-PSOE) i Coalició Compromís (CC), estaven dissenyant un procediment de selecció de candidats mitjançant eleccions primàries, i ambdós comptaven amb un ampli ressò als mitjans de comunicació valencians – especialment, a la premsa escrita–.

Com es podia observar quan llegíem un periòdic, i, com veurem al llarg de les pàgines d’este TFM de ciència política, les primàries poden comportar un èxit mediàtic a aquell que les celebra, però esta no és l’única variable explicativa del perquè “estaven de moda” les primàries al territori valencià.

Els partits polítics són una part fonamental del sistema democràtic i, en conseqüència, tant la seua acció externa com el seu funcionament intern tenen molt a veure amb el fenomen de la desafecció política i la crisi de representativitat que assetjava el sistema polític valencià i espanyol l’any 204.