TFG Ritual Festiu, Cultura i Poder en València. La vinculació de l’elit valenciana i la festa de les Falles

El TFG del politòleg Carles Vera està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Vera, C (2019). Ritual Festiu, Cultura i Poder en València. La vinculació de l’elit valenciana i la festa de les Falles [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Ciència Política de Carles Vera

Este estudi tingué com a objectiu principal analitzar la vinculació de les elits valencianes i la festivitat de les Falles per a comprendre com s’ha produït la definició de les regles polítiques i l’estructuració social en la societat valenciana des del franquisme, posant en relleu la influència de la nostra història política i social recent en el nostre present (en particular de 2015 endavant).

Una mirada política sobre les Falles

La primera part d’este TFG de ciència política és un estudi que resumeix la història de les falles, la instrumentalització de la cultura valenciana escomesa per la dictadura i el naixement del blaverisme vinculat a la qüestió catalana. En definitiva, els capítols 3, 4 i 5 ofereixen un resum enriquidor i ben documentat a partir dels treballs d’alguns dels autors de referència en la matèria, com Antonio Ariño, Gil-Manuel Hernández o Vicent Flor.

Un ritual festiu constructor d’identitats

Des de mitjan segle XX, les Falles de València s’han convertit en un ritual festiu instrumentalitzat per les estructures de poder local per tal de definir una identitat valenciana excloent, reforçar l’estratificació i establir una dominació política. Lluny de ser una festivitat generadora de cohesió social, en les Falles existeix una jerarquia social que s’expressa en el protagonisme dins del ritual i legitima la definició de la cultura pròpia enfront de la cultura d’uns altres. A partir de la teoria d’interacció ritual i conflicte polític de Randall Collins és possible analitzar la vinculació de les elits valencianes i la festivitat de les Falles per a comprendre com s’ha produït la definició de les regles polítiques i l’estructuració social en la societat valenciana durant dècades. Esta festivitat ha estat utilitzada per a constituir xarxes clientelars excloents, tot construint una estructura política de tipus neopatrimonialista. Des d’esta perspectiva, la ciutat ritual es presenta com un mecanisme de dominació al servei de les elits.

TFG Pobresa, desigualtat i exclusió social a les comarques valencianes

El TFG del sociòleg Federico Pérez està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Pérez, F (2019). Probeza, desigualdad y exclusión social en el País Valenciano. Estudio evolutivo comparado [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Federico Pérez

L’objectiu d’este treball de fi de grau de sociologia és actualitzar la informació existent sobre renda, desigualtat, pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana, en particular la publicada per Francisco José Goerlich i Vicent Flor, insistint en l’anàlisi dinàmica d’esta, així com la seva comparació amb l’Estat i dos de les seues regions capdavanteres (Madrid i País Basc).

Es pretén comprovar amb les últimes dades disponibles si la desigualtat, pobresa i exclusió social a les comarques valencianes manté la tendència històrica negativa, així com si estem davant un problema estructural de difícil solució o podria tractar-se d’un problema conjuntural, encara que ancorat en el temps, que podria anar revertient amb una adequada estratègia transformadora.

Dèficit històric d’infrafinançament

Les dades analitzades i actualitzades fins al 2017 confirmen allò denunciat per tots els autors. El territori valencià arrossega un dèficit històric de finançament, manca d’inversions i d’un model productiu eficient, la qual cosa ha provocat unes elevades taxes de pobresa, desigualtat i exclusió social, per sobre de la mitjana espanyola i cada vegada més allunyades de les regions capdavanteres d’este país. La renda mitjana dels valencians cada vegada està més allunyada de la mitjana de l’Estat. Els valencians tenen menys renda per càpita que la mitjana, amb una població decreixent, mentre que la resta té major renda per càpita, malgrat registrar creixement de població.

Els governs institucionals, que s’han alternat en el poder des de la transició, no han afavorit la situació valenciana. En particular, el llarg període de corrupció institucional i de malversació de fons públics en esdeveniments milionaris del govern del PP ha causat estralls en la societat valenciana i les dades així ho denuncien.

Model productiu de baix valor afegit

Actualment (2020), la Comunitat Valenciana continua tenint un model productiu basat gairebé exclusivament en sectors de molt baix valor afegit, com és la construcció o els serveis d’hostaleria i turisme. Les dures seqüeles sofertes per la crisi des del 2008 han actuat, en particular, sobre els sectors socials més desfavorits. Este augment progressiu de la pobresa, desigualtat i exclusió social valenciana només podrà revertir-se si s’aconsegueix un canvi de model productiu.