TFG La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat

El TFG de la sociòloga Marta Grau Roda està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Grau, M (2021). La gentrificació atomitzada al barri del Cabanyal: del projecte de destrucció a la mercantilització de l’habitatge. Efectes contradictoris: regeneració i vulnerabilitat [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Marta Grau Roda

Resum del TFG de Sociologia de Marta Grau Roda

El barri del Cabanyal (València Ciutat) ha estat objecte d’un dels projectes urbanístics municipals més controvertits de la ciutat de València, que pretenia enderrocar bona part de la seua trama urbana i partir-lo en dues meitats per tal de prolongar una gran avinguda fins la platja. Després d’anys de degradació induïda per legitimar el projecte i la suspensió final d’aquest en 2015, el barri està experimentant actualment una gentrificació visible.

Procés de gentrificació al Cabanyal (València Ciutat)

En aquest treball pretenem de descobrir com s’ha desenvolupat el procés de gentrificació del Cabanyal en els últims 20 anys, centrant-nos en les seues conseqüències pel que fa al canvi del caràcter de classe del veïnat, motiu pel qual plantegem la vulnerabilitat habitacional com a l’altra cara de la moneda de la gentrificació. Per aconseguir-ho, hem realitzat una aproximació triangular a la situació de l’habitatge al barri del Cabanyal, usant en primer lloc dades quantitatives estadístiques i produint en segon lloc dades qualitatives mitjançant la tècnica de l’entrevista des de tres posicions socials distintes: l’agent gentrificador, la vulnerabilitat habitacional i l’experiència i resistència veïnal.

A la llum d’aquest treball de camp, hem descobert que el procés de gentrificació que travessa el barri és atomitzat, és a dir, no conclòs. En aquest sentit, l’espai sòcio-urbà del barri respon a una dualització entre la mercantilització i la vulnerabilitat, no donant-se per tant una successió poblacional clara sinó una convivència entre classes mitjanes i classes treballadores, si bé la fase actual del procés es caracteritza per una creixent expulsió del veïnat amb rendes més baixes del barri, procés sintetitzat en la problemàtica del desnonament.

De cara al futur, l’aprovació d’un nou pla urbanístic pensem que aprofundirà en la gentrificació –i turistificació- del barri, reforçant la frontera urbana que existeix entre el centre històric i l’àrea més propera a la façana marítima.

TFG La Dreta Valenciana i el Valencianisme Polític

El TFG del politòleg Guillem Gil Puig està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Gil, G (2020). La dreta valenciana i el valencianisme polític [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Guillem Gil Puig

Resum del TFG de Ciència Política de Guillem Gil Puig

Aquest estudi sobre el valencianisme polític i la dreta valenciana, realitzat des de l’enfocament del neoinstitucionalisme històric, tracta d’esbrinar els fonaments polítics-institucionals de l’estructura ideològica i política del valencianisme conservador d’acord amb l’anàlisi dels processos polítics més rellevants en la història política del País Valencià. L’estudi s’ha dut a terme des d’una dimensió cronològica i una perspectiva històrica dels fets polítics transcorreguts al territori valencià, des de l’origen de què s’entén per valencianisme polític fins a l’actualitat. Fonamentalment, la investigació tracta d’analitzar el paper de la dreta valenciana als esdeveniments polítics més transcendentals de la història democràtica del nostre país, mitjançant la revisió bibliogràfica de notícies, articles, cròniques, debats parlamentaris i documents normatius.

La Batalla de València

Les idees principals del present treball es resumeixen en la institucionalització de la Batalla de València al voltant d’uns ítems identitaris, què es basen en els models d’identitat incrustats al sistema polític valencià des d’aleshores; la composició d’un seguit d’actors polítics i socials al voltant d’uns interessos, els quals permeten la perpetuació del nexe idea-institució al sistema polític-institucional valencià; i la importància dels lideratges polítics en la història de l’autogovern i les pertinents relacions amb els ítems identitaris de l’espai conservador.

Fites polítiques del valencianisme polític

Partim de la institucionalització del conflicte polític i identitari al sistema sociopolític valencià, amb l’expressió dels esdeveniments polítics més rellevants per al nostre autogovern, com són, el procés d’accés a l’autonomia l’any 1982, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reforma estatutària del 2006. A partir d’aquests processos i tenint en compte l’evolució política del País Valencià, s’analitza breument l’actual configuració identitària del panorama polític conservador. L’anàlisi ens mostra com els tres partits que actualment conformen el bloc conservador (PP, C’s i VOX), presenten característiques identitàries pròpies del model estatutari estricte, el blaverisme i l’uniformisme espanyolista, tant el constitucional, com la seua vessant joseantoniana.