València Capital Sostenible 2017

El fenomen “València Capital Sostenible 2017” te el seu origen en el Pacte de Política Alimentaria Urbana de Milà (MUFPP), més conegut com el Pacte de Milà, és el primer protocol internacional en matèria alimentaria que s’ha realitzat a nivell municipal.

Este any 2017, València ha estat coneguda mundialment com a la capital sostenible i des de les institucions s’han realitzat accions amb algunes finalitats com:

  • Buscar la equitat social i econòmica en l’entorn
  • Planificar produccions alimentaries en zones urbanes
  • Millorar l’accés a aliments de proximitat i temporada

Hui entrevistem a la geògrafa de València Ciutat, Ana Merenciano, per a conéixer de primera mà que ha significat este any per a la capital de les Comarques Valencianes.

Comencem.

 

Perfil de l’entrevistada

Ana Merenciano geògrafa valencianaAna Merenciano és de València (València Ciutat) i va nàixer l’any 1987. És Tècnic Superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics agropecuaris per l’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja. A més a més, és graduada en Geografia i Medi Ambient per la Universitat de València i especialitzada en restauració d’ecosistemes amb el màster d’este nom a la Universitat d’Alcalà.

Actualment és Vicepresidenta de la Delegació Valenciana del Col·legi de Geògraf. Treball com a guia i interprete ambiental en Turisme Botànic i en la producció de documentals de viatges i ciències naturals com Zemia Media. Col·labora en diversos projectes de difusió científica i educació ambiental. Hui ens explica en La Comarca Científica que ha significat el fenomen “València Capital Sostenible” d’este any 2017.

 

 

Entrevista a la geògrafa Ana Merenciano | València Capital Sostenible 2017

La Comarca Científica. Hola Ana, benvinguda a La Comarca Científica, gràcies per estar amb nosaltres.

Ana Merenciano. Hola bona nit a La Comarca Científica i a tots els seus seguidors.

LCC. Estem a punt d’acabar 2017, l’any en què València ha estat la capital sostenible de l’alimentació arran del Pacte de Milà. Què ha significat açò per a València Ciutat?

A.M. El Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà és un protocol internacional per a municipis en matèria alimentària. Els alcaldes es comprometen a treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients i diversificats, per assegurar un menjar sa i accessible reduint les deixalles i preservant la biodiversitat. A més d’adaptar l’agricultura i el model alimentari a l’efecte dels canvis climàtic.

València Capital Sostenible 2017El fenomen “València Capital Sostenible de l’Alimentació” és un indicador positiu per a València. Vivim en una ciutat amb una tradició històrica cap a la producció d’aliments, la nostra horta, que existeix des d’època romana i que estenen i perfeccionen en època islàmica. Ha alimentat a la ciutat però fa dècades que el sector agrari està en decadència i això ha portat a la destrucció i abandó d’aquest patrimoni. El Pacte de Milà i el fet de ser la capital de l’alimentació sostenible suposa posar en valor tot aquest patrimoni. A més de la Trobada Internacional d’Alcaldes, amb més de 100 alcaldes de ciutats de tot el món, aquest any s’ha tractat de portar l’horta als espais urbans mitjançant mercats i fires com “De l’horta a la plaça”, una fira que s’ha realitzat a la Plaça de l’Ajuntament on s’ha fet comerç de proximitat, tallers sobre hàbits alimentaris i agricultura i actuacions musicals. També mitjançant escultures d’hortalisses que hem vist en els punts més emblemàtics de la ciutat, el Hortatack. Els restaurants s’estan conscienciant i tracten d’oferir producte de quilòmetre 0, de l’horta de València com a símbol de qualitat i responsabilitat… És una cosa molt positiva per al territori, el patrimoni, els agricultors i els ciutadans.

LCC. Alguns dels que ens estiguen escoltant ara, potser no coneixen que l’alimentació sostenible és un concepte interdisciplinari que abasta moltes àrees. Quines diries Ana que afecten la geografia?

A.M. La geografia és una ciència que estudia el territori, l’espai en què vivim i al qual condicionem. Una bona part d’aquest territori que ens envolta es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, les principals fonts d’alimentació.

La relacio de la població amb aquests entorns agropecuaris, així com el tipus d’ús que se’ls dóna i les xarxes de transport que es creen, pot suposar l’aparició de problemàtiques com la desertificació o degradació de sòls, l’acaparament de terres i la distribució de la propietat i la riquesa, la desforestació, les migracions camp-ciutat, la creació d’infraestructures lineals, la major o menor despesa de combustible fòssil i la seua relació amb el canvi climàtic… Tot això són factors estudiats per la Geografia, ja sigui per la geografia humana i les seues branques, com per les de la geografia física. L’alimentació està lligada directament a aquest ús agropecuari del sòl i genera d’aquesta manera aquestes problemàtiques. Si mengem més sostenible, vol dir que farem un ús més sostenible de tot el territori. En qüestió de sostenibilitat territorial, els geògrafs en les seues diferents branques i especialitzacions tenim molt a aportar.

LCC. A més a més, l’alimentació sostenible afecta directament a l’economia i el desenvolupament local. Quins avantatges te comprar directament a l’agricultor respecte a altres formes de comercialitzar els productes agraris?

A.M. El primer avantatge és la frescor del producte, directe del camp a ta casa, sense passar dies entre intermediaris. A més a més l’agricultor rep un pagament més just pel seu producte. Per altra banda ens ajuda a conèixer l’entorn, comprant a agricultors propers sabrem el que es cultiva a la nostra terra, així com les èpoques i temporades de cada cultiu. Conéixer a l’agricultor també suposa saber més sobre el producte que anem a menjar-nos, el tipus de cultiu, la varietat que utilitza, les cures que ha emprat.

Per descomptat altre avantatge és el que és coneix com km 0; s’evita el consum de combustible fòssil comprant productes que es conreen o es produeixen propers a nosaltres. Els productes exòtics que es transporten durant dies per mar, aire o carretera porten una llarga petjada de carboni, d’expulsió de gasos d’efecte hivernacle. De manera que amb l’alimentació sostenible combatem aquesta contaminació.

LCC. En referència a les plataformes de venta directa, tenim el cas de la Tira de Contar de Mercavalencia a València Ciutat. Podries explicar-nos un poc el seu funcionament i la repercussió que té en la sostenibilitat?

A.M. La Tira de Comptar és un dret dels agricultors valencians de vendre directament els seus productes en els mercats locals sense necessitat de tenir un lloc en el mercat. Els agricultors es posaven en fila amb els seus productes, d’ací el nom de tira, i quan els havien venut, recollien i se’n anaven. Heretat d’epoca àrab, almenys des del segle XII, Jaume I ho continuà, institucionalitzà i reglamentà. Aquests productors no han de pagar per dret a tindre lloc, se’ls reserva un espai en els mercats. Fins fa poc ja només es realitzava en Mercavalencia, els agricultors podien arribar a partir de les 4 del matí, fins a les 8.

En els últims anys les noves polítiques impulsades per l’Ajuntament i el Pacte de Milà, han portat a que s’atorguin aquestes llicències en altres mercats. Ja existeix en el del Cabanyal i el de Mossèn Sorells, i es vol que abastisca molts més. La repercussió a la sostenibilitat és crear aquesta agricultura de proximitat, de km 0. A més s’està fomentant que siga agricultura ecològica, per la qual s’inverteix menys en combustibles i plaguicides i altres productes contaminants. En molts casos els compradors no només són famílies i particulars, sinó que també ho veuen minoristes i restaurants.

LCC. A València, en concret al barri de Benimaclet, veiem que la iniciativa dels Horts Urbans Ecològics està funcionant bastant bé. Quines implicacions socials té l’autoconsum per a estes comunitats?

Alqueries de l'Horta valenciana

A.M. Bones i dolentes.

Bones: el paisatge agrícola es manté. La gent urbana adquereix  coneixements sobre varietats de cultiu i funcionament de l’agricultura. Millora la soberania alimentaria al extendre el coneixement, no sols als llauradors o a la gent del món rural, sinó per tota la poblacio. També produeix moviment de l’economia i noves empreses d’arrendament dels hort i creació d’horts escolars per exemple.

D’altra banda alguns productors i comerços ho veuen un risc, tot i que és l’autoconsum és una producció molt minoritària. A més a més, pensen que pot ser un risc per a les persones que practiquen l’agricultura sense tindre grans coneixements sobre el que fan: poden utilitzar productes fitosanitaris o fertilitzants fora de temporada, o en excés. En aquest sentit recomanaria a qui tingui horts urbans tractar de seguir pautes agroecològiques i evitar productes fitosanitaris que alguns – tot i que només poden aplicar-se per tècnics amb carnet de manipulador – acaben a la venda i a disposició de qualsevol, i és un risc, ja que els productes d’horts per a l’autoconsum no passen controls sanitaris, com sí que ho fan els productes per a la venda.

LCC. El debat sobre la relació entre el camp i la ciutat ha ocupat un lloc molt important en les ciències socials i durant este any a València ha estat molt present pel motiu del fenomen “València Capital Sostenible”. Quins són els reptes que presenta València Ciutat de cara a esta qüestió tenint en compte la seua situació geogràfica?

A.M. Sí, el passat mes de Setembre, entre altres activitats, es van realitzar les jornades “societat civil, alimentació i ciutats sostenibles” en la que es van abordar aquests temes. Tenim el repte de revaloritzar el camp valencià. València té moltes particularitats i una d’ella és que és una ciutat “rural”. Que ha crescut entre horta, xufa i arrossars, i els seus habitants amb ella. Té un paisatge molt particular, unes condicions físiques, de planura litoral amb sòls rics per a l’agricultura, l’ha fet créixer com a ciutat rural des de fa segles.

El botànic Cavanilles va descriure en un dels seus escrits algunes de les relacions camp-ciutat de l’època, de finals de segle XVIII. Descriu com els agricultors utlitizaven la pols de les calçades, quan la pedra era polvoritzada per l’ús i el pas de carros. I com devien aquests agricultors portar una quantitat de pedra nova equivalent a la pols que es portaven envers elles reparar les calçades. També es portaven el fems dels cavalls i altres deixalles orgànics per al camp. Res es malgastava. Ara aquest cicle no existeix. També València ha estat per dècades donant-li l’esquena a l’horta. Aquesta ha estat degradada i el creixement urbà en alguns casos ha estat caòtic i poc ordenat.

Hi ha hagut un abandonament del camp, els agricultors es fan majors i no hi ha relleu generacional suficient, i és un dels reptes que tracta de superar la ciutat. Un altre és el de superar la manca d’ordenació urbana de dècades passades, ara hi ha plans estratègics per a gestionar l’horta, l’àrea metropolitana de València i el litoral, a nivell supramunicipal. Conseguir aquesta gestió ordenada i una vertebració correcta del territori, en el qual la matriu de l’horta tinga un paisatge preservat i que al seu entorn siga econòmicament rentable per als que l’habiten és un altre dels reptes actuals.

LCC. Per últim Ana, i ara que venen les festes de Nadal… Què recomanaries a la comunitat de La Comarca Científica de cara a comprar els seus aliments per a les festes que venen?

A.M. Comprar productes sostenibles com ara de km 0 a productors o botigues properes, xicotet comerç o iniciatives d’agricultors. Es reparteix la riquesa millor i preservem forma de vida dels nostres veïns i la relació amb ells.

LCC. Ana, moltíssimes gràcies per la teua aportació, ha estat molt interessant conéixer el rerefons del fenomen “València Capital Sostenible”. Fins prompte!

A.M. Gràcies a vosaltres i salutacions.

 

Resultat
[Total: 2 Mitjana: 5]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.