A través de la Història i a la resta de les ciències socials que utilitzem en La Comarca Científica, podrem descobrir d’on venen les tradicions de les comarques valencianes, així com l’evolució social i econòmica de cadascuna d’elles i les implicacions que tenen en el comportament social dels valencians.
Estudiarem l’origen i el desenvolupament del nostre territori, a més de la manera en què condiciona als valencians a través del temps i l’espai. Mitjançant el temps perquè posarem cadascun dels casos d’estudi en la línia temporal, per aproximar-nos a la descripció rigorosa del fet. I a través de l’espai perquè comptarem tot allò que passa a les comarques valencianes de les tres províncies: La Província de València, la Província d’Alacant i la Província de Castelló.
En La Comarca Científica utilitzarem la Història com a un enfocament de precisió a l’hora de descriure i analitzar la realitat social valenciana. Una manera inusual dins de la societat de la informació però que és la insígnia per excel·lència d’aquest projecte comarcal de ciències socials.
La Valentia, la Taifa de Balànsiya, el rei Jaume I, les institucions polítiques valencianes com la Generalitat i les Corts Valencianes, el Regne de València, la Corona d’Aragó, la Batalla d’Almansa i els Decrets de Nova Planta, el País Valencià, la batalla de València viscuda a la transició i la Comunitat Valenciana.
Conceptes, tots ells, que han conduït l’imaginari col·lectiu que tenim els valencians sobre nosaltres mateixos en diverses direccions.Veure més“L’origen dels valencians”
Fins ara, l’extrema dreta valenciana no havia aconseguit en solitari cap representació política significativa. No obstant això, i després del resultat de les eleccions andaluses de desembre del 2018, tant els analistes polítics com les empreses demoscòpiques pronosticaven la seua entrada en les Corts Valencianes.
“Viatge a l’extrema dreta” és el documental dirigit i produït de forma íntegra per La Comarca Científica. En ell, Alexis Lara (sociòleg i director del documental), entrevista a quatre experts que analitzen l’extrema dreta valenciana des de les ciències socials: Vicent Flor (sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim), Rosa Roig (politòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València), Fran García (membre del grup d’investigació MediaFlows i professor a la Facultat de Comunicació de la UV) i, per últim, Juan Carlos Colomer (historiador i professor a la Facultat de Magisteri de la UV).
Quines són les fortaleses i les debilitats de l’extrema dreta valenciana? Quin és el recorregut històric del seu discurs? Quines han estat les causes del seu sorgiment i de l’auge actual? Com i on està creixent a Internet?
La rellevància d’esta peça audiovisual descansa en que es tracta del primer documental que analitza l’extrema dreta des de les ciències socials, mantenint la rigorositat que ens atorguen estes disciplines i eliminant tot tipus de biaix emocional. D’esta forma, “Viatge a l’extrema dreta” es posiciona com un paradigma, en ser l’únic que, fins al moment, que dóna una explicació al fenomen del sorgiment i l’auge de la ultradreta a les comarques valencianes.
En un context on l’extrema dreta cada cop sembla ser més forta, molts sectors de la societat busquen respostes i informació. Amb este documental es busca donar cabuda a totes aquelles inquietuds que precisaven de respostes rigoroses i objectives, oferint una anàlisi de l’extrema dreta des de la perspectiva de la ciència política, la comunicació política, la història o la sociologia. Les ferramentes de les ciències socials són plurals i riques. És així com el director del documental, Alexis Lara, estableix en “Viatge a l’extrema dreta” sinergies entre elles que ajuden a conèixer de forma diferent el fenomen de la ultradreta valenciana.
“Els periodistes tenen una línia editorial a seguir i els polítics un argumentari polític que en moltes ocasions apel·len als sentiments i a les emocions per atraure a més públic. Els científics socials tenim, en este cas, les mans lliures per a centra-nos en l’objecte d’estudi evitant qualsevol tipus d’esquer o biaix emocional”, afirma el sociòleg valencià Alexis Lara.
El documental s’inicia amb l’anàlisi de la politòloga Rosa Roig qui considera que l’auge de l’extrema dreta és una de les causes que es deriven de la crisi institucional, com la desafecció política. Així, completa esta anàlisi comentant fites que influeixen en l’auge de l’ultra dreta, com la corrupció política, el blanqueig dels discursos d’estes forces polítiques extremistes o el trencament de les normes de convivència de la societat. Acaba la seua anàlisi fent una comparativa entre les forces d’extrema dreta de l’última dècada i forces actuals com VOX. Esta comparativa es centra, fonamentalment, en la utilització de símbols, el perfil del votant i en la vessant comunicativa.
La vessant comunicativa, seguidament, és analitzada de forma més profunda per Fran García, doctor en Comunicació. Esta entrevista ens mostra els resultats del mapa de calor a la xarxa social de Twitter, on es representen les zones on es parla més sobre la ultradreta i ens aporta les paraules més emprades pels membres de les plataformes d’extrema dreta, fonamentalment de VOX (però també de Falange, Falange de las JONS o Democracia Nacional) i estableix una relació entre el llenguatge que empren estes formacions i la utilització de símbols identitaris. Estes dades són complementades amb l’anàlisi de les cerques a Google, on VOX i Santiago Abascal es troben a les primeres posicions.
A més, ens ofereix una visió de la importància dels bots – xicotets programes informàtics – a l’hora de difondre i visibilitzar les Fake News.
De la mà de Juan Carlos Colomer, al documental fem un viatge a la història més recent per conèixer els orígens de l’extrema dreta a les comarques valencianes. L’historiador es remunta a 1977 per explicar com el context del moment va propiciar la reacció de grups filomilitars. Trobem també la relació entre el discurs identitari amb l’auge de l’extrema dreta, en un context on les identitats valencianes i espanyoles encara estaven per definir dins del sistema democràtic que sorgia.
Per últim, al documental obtenim la perspectiva sociològica a través del sociòleg Vicent Flor. El director de la Institució Alfons el Magnànim assenta la idea de que l’auge de l’extrema dreta s’està donant a un context europeu i que, en concret a Espanya, este fenOmen té vincles directes amb el franquisme i el discurs anticatalanista, impulsat en bona mesura pel Partit Popular i que deriva en una idea unitarista de l’Estat.
Si bé, mostra el seu acord amb Rosa Roig en que l’extrema dreta actual no és idèntica a la dels anys posteriors a la transició valenciana. Ara, segons el sociòleg Vicent Flor, trobem altres aspectes socials com la immigració, el laïcisme, el feminisme o la llibertat de les orientacions sexuals no majoritàries en la construcció del discurs de l’extrema dreta. Ací resideixen les raons que, segons Vicent Flor, expliquen que el discurs de VOX siga molt polític i molt poc social.
El documental de La Comarca Científica es va donar a conèixer públicament a la projecció i cinèforum de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València el dia 29 de gener de 2019. En esta projecció assistiren al voltant de 200 persones, fet que va ocasionar que els organitzadors habilitaren una nova aula per a acollir a les persones assistentes.
El cinefòrum, a este cas, va tindre una taula de debat posterior, moderada per la politòloga Idoia Arreaza, amb els principals protagonistes del documental: Rosa Roig, Vicent Flor, Fran Gacía, Juan Carlos Colomer i el director, Alexis Lara.
Durant els següents dos mesos, el documental ha recorregut 7 comarques valencianes més, en l’anomenada #Ruta2019, passant per Algemesí (la Ribera Alta), Petrer i Elda (el Vinalopó Mitjà), Elx (Baix Vinalopó), Alaquàs (l’Horta Sud), Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa), Benigànim (la Vall d’Albaida) i Cocentaina (el Comtat).
Des de La Comarca Científica es calcula que el documental, arran dels cinefòrums, ha estat vist i debatut per més de 500 persones a les comarques valencianes per les que ha viatjat.
Ara, després de dos mesos de projeccions públiques, el documental es fa accessible a totes aquelles persones que tinguen inquietuds en conèixer, sense biaixos emocionals i de forma rigorosa des de les ciències socials, el fenomen de la ultradreta a les comarques valencianes.
