Categoria: <span>TFG</span>

TFG 40 anys de Constitució: de l’Espanya autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica

El TFG d’economia del riberenc Jesús Estruch està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Economia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Estruch, J (2019). 40 anys de Constitució: de l’Espanya Autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG d’Economia de Jesús Estruch

Arran de la celebració dels 40 anys de vigència de la Carta Magna, la intenció del treball és analitzar, en primer lloc, com ha sigut l’evolució de l’Estat de les Autonomies, un forma d’Estat inèdita en la historia.

En este Treball de Final de Grau es planteja una possible reforma del Títol VIII de la Constitució de 1978 per a aprofundir en la descentralització administrativa i reconèixer les particularitats de les nacionalitats històriques d’Espanya (Euskadi, Navarra, Catalunya, Galicia, País Valencià, Balears, Aragó i Canàries).

Nacionalitats i regions dins d’un mateix Estat

Després de realitzar l’anàlisi de l’evolució, hem de tenir en compte l’existència de les diverses “nacionalitat i regions”, seguint la denominació que es troba a la pròpia Constitució de 1978, a l’Estat espanyol i que estes tenen uns trets diferencials que els són representatius. Estos trets diferencials són els següents: la llengua, institucions pròpies com les Diputacions Forals d’Euskadi o els Consells Insulars balears, la policia pròpia que existeix a determinats territoris, el Dret Civil foral o propi i el finançament autonòmic, diferenciant entre el règim comú i el règim existent a Euskadi i Navarra.

Estos trets diferencials han de tindre una millor articulació legal, doncs actualment provoquen que hi haja conflictes de competències entre l’Estat central i les autonomies. Per tanta, la reforma constitucional és la millor solució per a esta indefinició legal.

Reforma constitucional

La reforma constitucional que es tractarà serà la transformació de l’Estat de les Autonomies a un Estat Federal on es reconeguen estes característiques pròpies dels territoris i on hi haja una clara distribució competencial entre l’Estat Federal i les autonomies.

Per exemplificar esta reforma, s’ha escollit la Comunitat Valenciana per exposar l’abans i el després de la reforma. Les comarques valencianes, el territori on vivim, és una autonomia on no tenim un finançament just i no està reconegut el nostre Dret Foral propi i , per tant, la reforma federal pot ajudar a millorar la situació de la Comunitat Valenciana dins de l’Estat de les Autonomies espanyol.

TFG L’aparició del discurs anticatalanista al País Valencià (1975 – 1982)

El TFG de ciència política del politòleg català Daniel Patiño està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Patiño, D (2019). L’aparició del discurs anticatalanista al País Valencià (1975-1082). El fútbol com a via per a la construcció del discurs anticatalanista al País Valencià [TFG]. Universitat Autònoma de Barcelona. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Ciència Política de Daniel Patiño

La voluntat d’este TFG de ciència política és realitzar un estudi de la implementació del discurs anticatalanista a les comarques valencianes, com un fenomen polític emmarcat a la transició espanyola (1975-1982). L’aspecte concret que este treball de final de grau pretén exposar és el paper que ha jugat el futbol, concretament el València CF, en el procés de consolidació de l’hegemonia política i social del discurs anticatalanista durant la construcció de la identitat col·lectiva del País Valencià de la transició.

La rellevància del tema en qüestió està, en un primer moment, en el debat de la identitat a les ciències socials i les tensions territorials a Espanya. L’estudi es fonamenta sobre la necessitat d’esclarir, els orígens de la proliferació d’un discurs regionalista tan singular com és el blaverisme (singular en el sentit que – segons Francesc Viadel– es tracta d’un “moviment inserit de ple en l’univers polític, històric, cultural i sentimental del poble català i les seues tensions amb l’Estat espanyol”).

En segon lloc, és de gran interès acadèmic analitzar el paper polític del futbol professional com una de les vies que van contribuir a alimentar la construcció de la identitat i com a expressió i reflex de les divisions socials a la societat on el futbol es desenvolupa.

Un TFG que anima a seguir estudiant

Convé fer esment específic a què els estudis sobre la realitat política de la Comunitat Valenciana, així com la literatura i la teoria política existent en referent a l’aspecte polític del futbol és, en ambdós casos i respectivament, poc actualitzada i escassa. Així i tot, la tasca de recerca pretén, per una banda, fer una exposició general i teòrica del context polític i social en el qual es va desenvolupar el blaverisme i, per altra banda, explicar l’aspecte polític del futbol, amb l’objectiu d’exposar com el València CF ha sigut utilitzat per les elits valencianes per l’èxit d’este discurs.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més