El CIS Valencià. Novembre 2021

El CIS Valencià és l’espai de La Comarca Científica on analitzem dades socials, econòmiques i electorals de rellevància dintre de les comarques valencianes. Posem el focus en el nostre territori i, com no podria ser d’altra manera en este web, ho fem aplicant les ciències socials.

Novembre de 2021, més d’any i mig des de l’inici d’una pandèmia que sembla que ja toca la seua fi. La nova normalitat potser és això de començar a fer vida normal però tindre una certa cura dels contactes interpersonals i oblidar-se la mascareta a casa mentre en altres moments ens la deixem posada quan no toca.

Amb la fi de la pandèmia, la (re)activació de l’economia, la campanya de nadal amb un «ai» per si els paquets no arriben… I tot decorat amb el pack de fake news de la tardor, el pla polític pensa en quines posicions de partida volen per a les campanyes electorals. «Queda massa per a eleccions, com anem a estar ja pensant en campanyes electorals?» diran alguns. Més enllà de que la política és una constant campanya, tampoc queda tant. I sí, la precampanya està ací. Començarem a veure amb més freqüència enquestes, assistirem a campanyes internes i externes de les formacions que ajudaran a posicionar-se en el què són i volen ser per a la campanya electoral, i veurem potser variacions importants entre la representació d’ara i els pronòstics per a 2023.

El CIS Valencià novembre 2021

En aquesta edició del CIS volem deixar per un moment la pandèmia enrere, després de vàries edicions fent esment a la salut mental derivada d’aquesta, a conceptes com el teletreball i a l’impacte de la Covid-19 a les comarques valencianes. Volem entrar en el terreny de joc purament electoral i analitzarem algunes enquestes elaborades per al territori valencià, però d’altres específicament de municipis: en concret en la secció ja establerta dins del CIS Valencià on analitzem i comparem dues comarques valencianes, hem escollit la Plana Baixa i la Marina Baixa per a estudiar com és el seu comportament electoral. Dues comarques amb una densitat poblacional molt semblant i amb un nombre de municipis quasi parell, quines seran les diferències?

Comencem!

El CIS Valencià: comença la precampanya, amb quins pronòstics arriben les formacions polítiques valencianes?

Els sistemes mulitpartidistes ens condicionen a l’hora de fer anàlisi. En aquest sentit, és important analitzar les tendències electorals de les formacions individualment, però no tant per buscar quina d’elles governarà, sinó perquè condicionen la coalició de formacions que ostentarà el poder els pròxims quatre anys comptant des de 2023. Tot i això, amb un possible avançament electoral amb campanes que sonen per casa del president de la Generalitat Valenciana.

Per a conéixer totes aquestes qüestions més en profunditat, analitzarem la tradicional enquesta que publica Levante-EMV amb motiu del 9 d’octubre, una enquesta elaborada per Electocracia a finals del mes d’octubre i una de SyM consulting de finals de setembre. I, com no podia ser d’altra manera, farem un breu repàs a algunes dades del baròmetre del CIS de novembre de 2021.

Comencem per la tradicional enquesta que cada 9 d’octubre, dia dels valencians i valencianes, elabora i publica Levante-EMV, un dels mitjans de comunicació valencians més coneguts. En un moment de disputa per saber quin dels dos blocs (l’esquerra o la dreta valenciana) es farà a 2023 amb el govern, aquesta enquesta no sols atorga el govern al bloc d’esquerres si no que marca un enfortiment de la seua posició.

A les eleccions de 2019, el bloc de les esquerres sumava 52 escons, amb els quals governa amb un tripartit actualment les comarques valencianes. En aquesta enquesta d’Invest Group per a Levante-EMV (del grup Prensa Ibérica), la tendència electoral marca al continuïtat del govern del Botànic. Però no sols això, si no que enforteix la posició sumant 10 escons més en conjunt als aconseguits a les passades eleccions. En concret, dels 99 escons que es reparteixen a les Corts Valencianes, l’actual govern del Botànic incrementaria en deu la seua representació arribant fins als 62 del 99.

Comparativa eleccions valencianes 2019 i enquesta Levante

Dels 10 escons que el Botànic sumaria, 9 anirien per al PSPV que passarien de 27 a 36, mentre que Compromís perdria un passant de 17 a 16 i Unides Podem creixeria en dos fins arribar als 10 escons. En el bloc de l’oposició, Ciutadans seguint la seua tendència electoral global perdria representació fins al punt de quedar-se sense seients a les Corts Valencianes no arribant a superar el llindar electoral del 5%. No obstant, aquesta pèrdua de votants de Ciutadans no correlacionaria exactament amb un traspàs de votants a la resta de formacions de la dreta. El PP incrementaria en 5 la seua representació, passant de 19 a 24 i la formació d’extrema dreta, Vox, passaria de 10 a 13. En total PP i Vox sumarien 8 escons als aconseguits a 2019 però no recuperarien tots els votants perduts per Ciutadans.


Altres conclusions que ens dona l’enquesta és que els valencians i valencianes mostren un nivell acceptable de satisfacció amb la gestió de la crisi duta a terme pel Govern del Botànic. Una dada satisfactòria per al bloc d’esquerres, doncs com comentàvem en altres edicions del CIS Valencià, les crisis generalment passen una factura negativa a les formacions que les gestionen; mentre, en aquest cas no sols no perden simpaties, si no que la població valenciana està conforme amb el treball realitzat durant aquest més d’any i mig de pandèmia.

Per tant, i en síntesi, trobem un PSPV que eix enfortit de la crisi sanitària, una formació valencianista, Compromís, que manté posicions i Unides Podem que, en un moment de davallada, creix en representació. Per la part de la oposició trobem dues formacions, el PP i Vox que tot i que incrementen la seua representació no capitalitzen positivament la pèrdua de vots (i de representació completa) de Ciutadans. De fet, sembla que el creixement del PSPV en representació es deu en gran mesura a la pèrdua de votants per part de Ciutadans i un traspàs de votants de la segona a la primera.

També i uns dies previs al 9 d’octubre, SyM Consulting publicava una enquesta en clau de les Corts Valencianes i que, en bona mida, contradeia a la publicada per Invest Group a través de Levante-EMV.

En aquesta enquesta el PP quedaria primera força amb una forqueta d’entre 30-33 escons, incrementant considerablement la representació aconseguida al 2019 (19 escons) i quedant primera força per davant del PSPV. El PSPV, per la seua banda, mantindria posicions aconseguint entre 26 i 28 escons: recordem que al 2019 va aconseguir 27 escons, per la qual cosa podríem afirmar que no creix però tampoc decreix. Compromís i Vox quedarien empatats en 17 escons. En el cas de la formació valencianista, Compromís, mantindria la representació aconseguida al 2019 i podríem en aquest cas afirmar que ha arribat a un punt d’estabilització electoral. En canvi, la força d’extrema dreta, Vox, creixeria passant de 10 escons aconseguits al 2019 fins els 17, un creixement considerable. Unides Podem, la força minoritària del Botànic també mantindria la seua posició i representació, tot i que podria perdre’n un. Per últim, com l’anterior enquesta analitzada, Ciutadans perdria tota la seua representació quedant-se sense seients a les Corts Valencianes.

Si prenem aquesta tendència i pronòstic com a certa, estaríem davant d’una dreta que capitalitza la pèrdua de votants de Ciutadans (i de representació), absorbint pràcticament tots els escons perduts per la formació citada. Mentre, l’esquerra mantindria la posició, un punt positiu tenint en compte el context de crisi que ha colpit la legislatura.

Valoració dels lideratges polítics valencians

Aquesta enquesta incorpora, i publica, dades sobre la valoració dels lideratges de les formacions. El líder del PSPV, Ximo Puig, i president de la Generalitat es situaria com el millor valorat amb un 5,6 de mitja. Carlos Mazón, líder del PP, obtindria quasi l’aprovat amb un 4,94 i es quedaria amb la segona posició, quasi en empat amb la líder de Ciutadans, Ruth Merino que obtindria un 4,92. Mònica Oltra, vicepresidenta i lideratge de Compromís obtindria un 3,9 i les últimes posicions se les quedarien Ana Vega, líder de Vox amb un 3,66 i Pilar Lima, d’Unides Podem, amb un 3,44.

Valoració líders polítics valencians 2021

Per últim, en l’anàlisi d’aquesta enquesta, és necessari fer esment de quin dels dos blocs es quedaria amb el govern de donar-se aquests resultats. Bé, és complicat determinar-ho quan ens trobem pronòstics amb forquetes i no amb números concrets. Tot dependria del sentit de les forquetes: segons si el PP obtingués 30 o 33 i del PSPV amb els seus 26 o 28 escons de pronòstic. El cert, és que amb aquesta tendència el govern pot quedar-se en qualsevol dels dos blocs.

Concloem l’anàlisi de les tendències electorals per a les Corts Valencianes amb l’última enquesta realitzada. Es tracta de la d’Electocracia i que ha estat publicada a finals d’octubre de 2021. En aquest cas, ens trobem una tendència semblant a l’anterior especialment si volem contestar a la pregunta «quin bloc es quedarà amb el govern?».

En aquesta, el PP seria la formació més votada i el pronòstic és molt semblant a la de SyM Consulting, doncs obtindria entre 31 i 33 escons. Vox creixeria de forma desmesurada fins arribar als 18-19 escons, recordem que ara té 10 per la qual cosa quasi podria arribar a doblar la seua representació. Per a les formacions del Botànic, trobem una tendència que es situa entre el manteniment i la pèrdua de representació, menys positiva que les anteriors. En concret, el PSPV es quedaria com està o, en tot cas podria sumar un amb un pronòstic de forqueta entre els 27 i 28 escons. Compromís podria mantindre la seua representació actual o perdre’n un amb una forqueta d’entre 16 i 17 escons. Per a Unides Podem la situació es posaria complicada si ens guiem per aquest pronòstic, doncs podria obtindre entre 5 i 6 escons. Açò implicaria que de perdre un poc més de vots entre l’electorat, es quedaria fora de les Corts Valencianes per no aconseguir sobrepassar la barrera electoral del 5%. La formació que sí desapareixeria de les Corts Valencianes és Ciutadans.

La pandèmia i altres assumptes relacionats en clau estatal

Per a finalitzar el bloc, volem fer especial esment al baròmetre del CIS de novembre de 2021. Com sabreu, moltes de les dades no són extrapolables a les comarques valencianes en ser una enquesta pensada i dissenyada en clau estatal.

Amb l’avançament dels resultats publicats el dia 17 de novembre de 2021 per el CIS, trobem un primer bloc de preguntes sobre la pandèmia i altres assumptes relacionats. Una pregunta molt interessant que ens trobem a aquest baròmetre és entorn la creença entre la població sobre si són necessàries reformes en la sanitat pública. De les persones que sí consideren que s’han d’abordar reformes (un 83,3% de les persones enquestades) el 94,9% considera que s’han de dedicar més recursos econòmics, el 95% considera que cal també augmentar les plantilles de personal sanitari, un 91,3% respon que també s’ha d’augmentar la coordinació entre les CC.AA i el 84,8% creu que s’han d’incrementar el nombre d’instal·lacions i els recursos dedicats a previndre i abordar les pandèmies. Son dades molt representatives de la importància que arran de la pandèmia prenen els serveis públics intrínsecament relacionats amb la gestió d’aquesta.

Valoració sanitat pública valenciana

De fet, i respecte de la opinió de que cal incrementar la coordinació entre administracions, trobem que un 73,2% considera que tant el govern de l’Estat com els de les comunitats autònomes han de treballar conjuntament per a lluitar contra la pandèmia.

Valoració dels lideratges polítics estatals

Deixant enrere les dades relatives a la pandèmia, per a complir amb allò promés a l’inici d’aquesta edició i centrar-nos en clau política i electoral, trobem la pregunta recurrent sobre la valoració de líders. Abans d’abordar-la hem comprovat l’índex de coneixement d’ells i elles. El líder més conegut per les persones enquestades és el president del govern de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez (99,6% el coneix), seguit de Pablo Casado (98,3%). El tercer més conegut és Santiago Abascal (95,9%), seguit d’Iñigo Errejón amb un 93,6% de coneixement. En les últimes posicions, tot i que amb un índex de coneixement per damunt del 90% trobem a Inés Arrimadas amb un 92% i a Yolanda Díaz amb un 91,2%.

Consideren, respecte de la valoració, que Pedró Sánchez és el líder que millor està actuant durant la crisi (4,94 de valoració mitjana). Es tracta d’una xifra prou interessant, doncs generalment les persones que estan al capdavant d’una crisi solen eixir perjudicades en la valoració respecte de la gestió i lideratge; en el cas de Pedro Sánchez, tot i que no aprova (no aprova cap d’ells i elles, per causes que ja comentarem i analitzarem en anteriors edicions) es queda molt pròxim al 5 i queda en primera posició. En segona posició trobem a Yolanda Díaz, la ministra de Treball que ha estat al capdavant en la gestió i aplicació dels ERTES i altres mesures de contenció durant la pandèmia. La ministra obté un 4,87 de valoració mitjana. Per sota trobem a Íñigo Errejón amb un 4,26 de valoració mitjana, un dels principals líders que ha posat durant la pandèmia damunt de la taula la qüestió de la salut mental. Les forces principals de l’oposició es troben en la part inferior de la valoració: en quarta posició està Pablo Casado amb un 3,72, seguit d’Inés Arrimadas amb un 3,61 i per últim Santiago Abascal amb un 2,84.

En canvi, si anem a analitzar la valoració general del lideratge trobem que la millor valorada és Yolanda Díaz amb un 4,76 de mitjana, seguit de Pedro Sánchez amb un 4,45. En tercera posició es troba Íñigo Errejón amb un 4,13 de mitjana. Per sota tenim a Inés Arrimadas amb un 3,61, Pablo Casado amb un 3,41 i per últim Santiago Abascal amb un 2,79.

Respecte dels principals problemes per a la ciutadania, tornem a trobar l’atur en primera posició, seguit de la crisi econòmica i els problemes d’índole econòmica. La sanitat es troba en tercera posició, una posició que no havia ocupat des d’abans de la pandèmia i que demostra la rellevància que ha pres per a la ciutadania arran de la crisi de la Covid-19. No obstant això, segueixen en posicions altes els problemes relacionats amb els polítics, el mal comportament d’aquests i els partits polítics.

Si veiem els resultats sobre la preferència de pròxim president o presidenta del govern trobem que un 21,1% opta per Pedro Sánchez seguit d’un 20,3% que no voldria a cap dels exposats. En tercera posició la preferència és Yolanda Díaz amb un 15,8% de persones que ho han respost. I per sota tenim a Pablo Casado amb un 10,7% i Santiago Abascal amb un 7,6%. Inés Arrimadas i Íñigo Errejón queden entre les últimes posicions.



El CIS Valencià comarcal: La Plana Baixa i la Marina Baixa

Les comarques valencianes són molt riques i diverses entre sí, una característica que es reflecteix en el comportament electoral. En el CIS Valencià ens agrada aquesta diversitat que ens regala riquesa a l’hora de fer anàlisi i estudis i ens ajuda a entendre millor com funciona el comportament electoral a les comarques valencianes.

En passades edicions analitzarem el Baix Maestrat i la Costera, i La Plana Alta i el Baix Vinalopó. Ara, a la present edició de novembre de 2021 compararem breument La Plana Baixa i la Safor.

Eleccions a la Plana Baixa

La Plana Baixa té una població de 192.283 habitants a data de 2020 i aquests es distribueixen en 20 municipis que constitueixen el conjunt de la comarca. A 11 dels seus municipis governa el PSPV (Alcúdia de Veo, Almenara, les Alqueries del Niño Perdido, Borriana, Xilxes, Eslida, Ribesalbes, Suera, Tales, la Vall d’Uixó i Vila-real); a 5 municipis governa el PPCV (Alfondeguilla, Artana, la Llosa, Moncofa i Onda); Compromís governa a 2 d’ells (Aín i Betxí) i a la resta el govern l’ostenta una agrupació municipal (Nules i la Vilavella).

La major part de la seua població té entre 30 i 64 anys (un 50,99%), amb una densitat poblacional d’aquesta edat un poquet superior a les comarques pròximes i per damunt també de la mitjana global de les comarques valencianes. Té un 9,95% de població desocupada, en el cas de les dones aquesta xifra creix fins el 62,5% i en els menors de 25 anys el percentatge de persones desocupades és de 10,28% segons les dades d’Argos de la GVA.

A La Plana Baixa el comportament electoral no es diferencia massa segons la convocatòria. En totes elles -estatals, autonòmiques i municipals – la força més votada és el PSPV, que tot i guanyar totes les convocatòries electorals últimes obté els seus milors resultats en les municipals i els pitjors en les generals. El PP és la segona força més votada especialment en les eleccions municipals. Per la seua part, Vox trau a les eleccions generals a aquesta comarca, especialment a les últimes de novembre de 2019 quedant tercera força, on menys vots trau és a les eleccions municipals. Compromís, per altra banda, obté els seus millors resultats a les autonòmiques seguit de les municipals, els pitjors resultats en aquesta comarca els obté a les generals tot i que creix en vots entre les generals d’abril i les de novembre de 2019. Ciutadans es troba en la davallada generalitzada perdent més de 10.000 vots a aquesta comarca a les eleccions generals, on obtenia els seus millors resultats. A les eleccions municipals és on pitjors resultats tr d dins del global de vots que obté. Per últim Unides Podem obté els seus millors resultats a les generals com en moltes de la resta de comarques analitzades al CIS Valencià i els pitjors resultats a les eleccions municipals.

Resultat eleccions estatals Plana Baixa

En definitiva, el PSPV és la formació que millors resultats obté en la Plana Baixa i, a més, la formació que més governs municipals ocupa (entorn el 55% d’ells).

Resultat eleccions autonòmiques i municipals Plana Baixa

Eleccions a la Marina Baixa

La Marina Baixa compta amb 190.968 habitants a data de 2020 que es distribueixen en 18 municipis. El PPCV és la formació que més municipis governa, en concret 8 (Benidorm, Benifato, Bolulla, Callosa d’en Sarrià, Confrides, Finestrat, la Nucia i Relleu), el PSPV governa a 5 dels municipis (Beniardà, Benimantell, l’Alfàs del Pi, Orxeta i la Vila Joiosa), Compromís governa únicament un dels municipis com és Altea i Ciutadans governa el Castell de Guadalest. A la resta trobem governs capitanejats per formacions municipals, en concret és el cas de Sella i Tàrbena.

La major part de la població té entre 30 i 64 anys, en concret un 51,91%, un poc superior al percentatge de la Plana Baixa. Superior a la mitjana de les comarques del sud i del conjunt de les comarques valencianes. Té una taxa d’atur del 12,94% a data d’octubre de 2021, una taxa molt semblant a la del conjunt de la població valenciana i vora punt i mig per baix de la mitjana de les comarques del sud. En concret, les dones tenen una desocupació del 56,79%, una taxa inferior a la de les comarques pròximes i quasi 3 punts per baix del conjunt de les comarques valencianes. En el cas dels menors de 25 anys aquesta comarca té una desocupació del 8,49% inferior a la de la Plana Baixa i a la del conjunt de les comarques valencianes, però superior a la de les comarques pròximes a la Marina Baixa, segons dades d’ARGOS de la GVA.


Si analitzem el comportament electoral de la comarca en conjunt, veiem que la força més votada a totes les convocatòries electorals és el PSPV, especialment a les municipals, europees i generals. El PPCV es posiciona com a segona força i en algunes de les convocatòries electorals molt pròxim al PSPV. Els millors resultats d’aquesta formació s’obtenen a les eleccions municipals i els pitjors resultats a les eleccions europees i generals. Compromís, segons la convocatòria electoral, és tercera, quarta o cinquena força. En concret a les eleccions municipals i autonòmiques és tercera força però a les europees i estatals queda cinquena i sisena força respectivament. Els millors resultats els obté a les municipals i autonòmiques. Ciutadans, també experimenta la davallada en els resultats electorals, té una millor posició a les convocatòries electorals estatals i pitjor a les municipals. Si bé, a les últimes eleccions generals de novembre de 2019 a la Marina Baixa va quedar cinquena força, uns 600 vots per davant de Compromís. Per la seua banda, Vox incrementa els seus resultats progressivament des de les convocatòries de 2019 i aconsegueix ser tercera força a la Marina Baixa a les eleccions de novembre de 2019. A les municipals és on obté pitjors resultats, si bé és cert que molts municipis no van comptar amb candidatura de la formació d’extrema dreta a les eleccions municipals de 2019. Unides Podem, per últim, obté els millors resultats a les eleccions generals quedant quarta força, els pitjors resultats els obté a les municipals.

Resultat eleccions estatals Marina Baixa

La força més votada en còmput global a la Marina Baixa és el PSPV, excepte en les municipals que de fet és el PPCV la formació que més municipals ostenta a la comarca de referència.

Resultat eleccions autonòmiques i municipals Marina Baixa

Anàlisi realitzada per la politòloga Idoia Arreaza Aguilera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.