L’origen de les comarques valencianes

L’origen de les comarques valencianes

La Comarca Científica enceta una nova col·laboració amb Aula Codi, de Grup La Veu, a través d’una sèrie de vídeos que busquen l’origen i l’evolució de les comarques valencianes.

En esta primera entrega audiovisual el sociòleg Alexis Lara aprofundeix en l’origen històric d’estes demarcacions territorials durant l’antic Regne de València fins als decrets de Nova Planta i el regnat borbònic. Per això compta amb dues veus expertes, l’historiador Andreu Ginés, director tècnic de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i el geògraf Joan Membrado, professor del Departament de Geografia de la Universitat de València.

D’on venen les nostres comarques? Quina és la seua història? Comencem amb el primer vídeo!

Per què estos vídeos just ara?

Recentment, la Generalitat ha incorporat canvis en el mapa comarcal que veuran la llum a l’inici del 2023. Algunes Comarques del Nord han incorporat alguns pobles i altres n’han perdut. També es farà realitat una demanda històrica a les comarques de l’Horta: Per fi, l’inexistent Horta Oest passarà a millor vida. L’Horta Sud es mantindrà seguint criteris científics vinculats a la geografia com són les seues fronteres naturals i el riu Túria, però també a la història, la sociologia i la política encarnades, tant en les seues institucions com en el seu teixit associatiu i la ciutadania en general.

Però és molt probable que el coneixement sobre estos canvis no siguen generalitzats i queden reduïts a comunitats com ara bé la del Diari la Veu o La Comarca Científica, qui som els qui llancem este vídeo. De fet, ens arriscaríem a dir que fins i tot les comarques valencianes en sí mateix són desconegudes per una gran part de la societat valenciana.

Per això vàrem eixir al carrer, en concret a la Ribera Alta. Al vídeo ho podreu comprovar per vosaltres mateix.

Tot i que les comarques valencianes són la nostra realitat més inmediata i és en elles on desenvolupem gran part de la nostra vida com treballar, passar el cap de setmana o estudiar; encara hi ha una gran part de la població valenciana que coneix millor altres realitats que allò que xafa pràcticament dia a dia.

Esta col·laboració entre Diari La Veu i La Comarca Científica busca entendre per què es dona este fenòmen al mateix temps que pretenem fomentar i consciènciar sobre el coneixement de les nostres comarques.

Entrevistes a l’historiador Andreu Ginés i al geògraf Joan Membrado sobre l’origen de les comarques valencianes

En este primer vídeo volem conéixer els antecedents històrics de les comarques valencianes. D’on venen? Què hi havia abans? Com s’acabaren formant?

Però abans, volem saber els motius del desconeixement extés sobre la nostra realitat geogràfica, històrica i cultural. Per això parlem amb Andreu Ginés, director tècnic de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV, que és la institució que busca coordinar i vertebrar la feina que fan els instituts d’estudis locals i comarcals.

Preguntes a Andreu Ginés:

  • En el Vox Populi ens hem trobat amb respostes que delaten un major coneixement de la geografia provincial arreu de l’Estat que la pròpia del dia a dia. Per què ocorre açò?
  • Sembla que les comarques són elements importants per a la vertebració territorial. Preguntem pels motius i per què les províncies no són capaces d’aconseguir-ho en la mateixa mesura.
  • L’antropòleg Joan Francesc Mira parlava de l’actual divisió provincial i la seua contribució a destruir la consciència i les identitats col·lectives, en part, també, pel nom. L’aparició de valencians per una banda, i de castellonencs i alacantins per altra podria dificultar una identitat de conjunt. Què caldria contestar-li als que diuen que amb la divisió comarcal passaria el mateix? Andreu també té resposta per a esta pregunta.

Preguntes a Joan Membrado:

Ara bé, la realitat comarcal valenciana ve de lluny, i prèviament a les 33 comarques actuals, la nostra geografia també es dividia en diferents regions. Per a conèixer la història i els antecedents comarcals, parlem amb Joan Membrado, professor del Departament de Geografia de la Universitat de València.

  • Seguint les investigacions de Joan, i particularment “La División Territorial Valenciana. Antecedentes, Problemas y Política de la Generalitat”, trobem un èmfasi en les divisions territorials de l’etapa foral. És a dir, en les governacions, els bisbats i els quarters. Volíem començar per les governacions, per això li preguntàvem a Joan què eren i en quins criteris es van basar les autoritats d’aquella època per a fer estes primeres divisions territorials.
  • Estem parlant d’èpoques on el poder i la influència de l’Església era omnipresent, també a l’hora de determinar les demarcacions geogràfiques i administratives. De fet, la divisió eclesiàstica medieval (els anomenats bisbats) s’adaptava a grans trets de les governacions i subgovernacions forals, tot i haver-hi algunes excepcions (com ara bé les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, Ademuz)…
  • Les divisions administratives per baix de governacions i bisbats eren els quarters, trobant-nos ja en l’any 1404 de l’antic Regne de València. Podríem estar parlant de la primera divisió comarcal i ja hi havia un total de 26, quasi el mateix nombre que les comarques actuals. Però, com naixen? Quin era el criteri utilitzat per a dividir-los?
  • Amb tot, arriba la Guerra de Successió i la victòria dels Borbons que acaben abolint els Furs Valencians i l’ús i ensenyança del valencià. El Regne es converteix en provincia i es divideix en 13 governacions o corregiments borbònics. Com es distribuïen? Baix quin criteri es va fer esta distribució administrativa?
  • En època borbònica es produeixen fins a tres divisions territorials diferents. La tercera d’estes, que es dona en 1833, és la primera que divideix el territori en tres parts que passarien a ser les actuals tres provincies. És així com arribem a l’actual distribució administrativa que no ha icorporat cap modificació jurídica que contemple l’estructura geogràfica anterior basada en els 26 quarters històrics. Així ho explicava Joan Membrado.
Origen comarques valencianes

Conclusió

Arribats a este punt i coneixent ara l’origen històric de les nostres comarques, què penseu que caldria fer perquè els valencians ho coneixeren? Per què dirieu vosaltres que no s’ha promocionat ni fomentat suficientment el coneixement de la nostra geografia? Deixa’ns un comentari i comparteix el vídeo perquè arribe a més gent.

I si vos ha agradat, estigueu alerta per al llançament de la segona part on analitzarem les comarques valencianes en els anys 30 i les noves propostes de comarcalització en el tardofranquisme. Fins prompte!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.