TFM El nacionalisme valencià a la Transició

El TFM d’historia de l’historiador riberenc Natxo Escandell està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Escandell, I (2012). El nacionalisme valencià a la Transició. Els casos del PNPV i la UPV (1978-1983) [TFM]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFM d’Història de Natxo Escandell

Este TFM d’història que es pot descarregar a continuació, no és més que el primer pas d’un camí més llarg. Es presenta una memòria de final de màster, corresponent al curs 2011-2012 del Màster Interuniversitari en Història Contemporània que no és pas un monogràfic sobre el tema, ja que estes pàgines intenten ser les bases per a futurs estudis relacionats amb la qüestió tractada (el nacionalisme valencià durant la transició) i que podrien aportar millores en el coneixement respecte a la problemàtica que en el TFM s’estudiaran.

L’objectiu d’investigació del TFM

El conjunt d’este document es presenta amb dos parts diferenciades entre elles. La primera correspon a la part tècnica de l’estudi, basant-se en l’estat de la qüestió, el marc conceptual i teòric i la metodologia. En la segona part s’analitzaran els aspectes relacionats amb la temàtica principal del treball, plantejant una hipòtesi de partida que pogués servir de cara a una futura tesi doctoral. L’objectiu del treball és doncs, poder assentar les bases per a que posteriorment es procedisca a plantejar una investigació més completa,
relacionada amb el tema exposat. Per tant, este treball és la primera pedra d’una futura investigació sobre el nacionalisme valencià, on es podrà veure una interpretació dels esdeveniments i com estos produeixen hipòtesis, les quals han de ser tractades, contrastades i analitzades.

Plantejament i hipòtesis inicials

La qüestió de fons que sempre està present en este treball és: hi havia un espai polític per al nacionalisme valencià? En quin grau d’importància es trobava la qüestió identitaria a la transició? Respondre a estes preguntes ens portarà a l’estudi de diversos processos en els que estaran integrats tant la població i els partits nacionalistes del territori valencià com les decisions preses a Madrid. El primer procés al qual s’ha de prestar atenció és la configuració interna dels partits nacionalistes ací tractats. Molt important esdevindrà saber quin era el seu ideari polític i el seu marc d’actuació.

Tanmateix, els trets de caràcter social també són uns dels factors importants per a la creació d’una base política nacionalista tant per al Partit Nacionalista del País Valencià primer, com per a la Unitat del Poble Valencià després: és important saber si hi havia demanda de nacionalisme valencià per part d’una ciutadania o si esta demanda es creà a partir de la irrupció del nacionalisme polític.

Estava creada l’escletxa nacionalista? O simplement s’intentà dur a terme i no es pogué realitzar? A nivell polític, quina era la influència del nacionalisme? Per què? Estes preguntes són la base per poder entendre millor l’estudi de la derrota del nacionalisme polític valencià entre les dates 1978 i 1983.

TFM La qüestió social a la provincia de València a partir del qüestionari de la Comissió de Reformes Socials (1883-1891)

El TFM d’història del riberenc Raul Añó està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Añó, R (2018). La qüestió social a la provincia de València a partir del qüestionari de la Comissió de Reformes Socials (1883-1891) [TFM]. Universitat de Barcelona. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFM d’Història de Raul Añó

El TFM d’història de Raul Añó es centra en el segle XIX. La irrupció del liberalisme i del capitalisme van ocasionar un gran creixement econòmic, però també una gran desigualtat i un conjunt de problemàtiques socials. A principis de segle, però, l’ortodòxia liberal impedia que els governs intervingueren en assumptes econòmics i socials. Només a final de segle, els governs liberals es van plantejar intervenir d’alguna manera per pal·liar els problemes socials i el primer pas va ser examinar quines eren les problemàtiques més importants. Este treball analitza l’estudi per part dels governs liberals de les problemàtiques socials a les comarques de la província de València.

El nou ordre social i les noves problemàtiques

Una d’estes problemàtiques, tal vegada la més important, és l’anomenada qüestió social. L’Antic Règim tenia greus defectes, especialment en l’àmbit econòmic, però havia teixit una xarxa densa de solidaritats i col·laboracions recíproques (com els gremis) que els revolucionaris liberals havien destruït en la seua tasca d’alliberar l’individu de les reminiscències feudals. L’Estat d’Antic Règim limitava la competència, regulava preus i recorria a nombrosos mecanismes per a compensar les deficiències socials i mantenir controlada la població. Els liberals, per contra, atribuïen a esta intervenció gran part dels mals de l’economia. Per tant, només arribar al poder es va procedir a proclamar i defensar la no intervenció de l’Estat i la lliure competència.

El resultat, però, no va ser tan exitós com es preveia en els escrits del liberalisme més positiu, com per exemple Adam Smith. Sinó que, a mesura que avançava la industrialització i s’afermava el lliure mercat, augmentava una nova problemàtica: la qüestió social. En resum, este desafiament fa referència a l’existència d’una gran part de la població que, a pesar de treballar, no pot eixir de la pobresa. Al mateix temps, la qüestió social és en gran part fruït de la contradicció entre la diferent evolució de les rendes del capital i del treball, així com de la diferent força dels treballadors front als patrons.

Consens entorn de la qüestió social

La qüestió social avançà i guanyà en complexitat a mesura que avançava el segle, en paral·lel a la industrialització europea. D’esta manera, a finals del segle XIX, en el darrer terç, el conjunt dels països europeus s’adonaren de la necessitat d’intervenir en esta problemàtica d’alguna manera. En este sentit, sectors diferents del liberalisme (catòlics, liberals conservadors i progressistes…) i forces obreres (com el socialisme) anaren entenent que era necessari intervenir en la societat i l’economia per a poder fer front a una confrontació social creixent que amenaçava l’existència mateixa de la societat.