TFM – La valencianitat als ulls de la dreta: una aproximació a partir dels debats d’investidura en les Corts Valencianes (1983-2019)

El TFM d’història d’Albert Vilaplana Serralta està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Vilaplana, A (2022). La valencianitat als ulls de la dreta: una aproximació a partir dels debats d’investidura en les Corts Valencianes (1983-2019) [TFM]. UOC. Repositori de La Comarca Científica.



Busques algun altre TFG o TFM de ciències socials que analitze les comarques valencianes?


Resum del TFM d’Història d’Albert Vilaplana Serralta

Este treball naix de la necessitat d’analitzar històricament quina és la postura de la dreta valenciana institucional en relació a la identitat valenciana i com la conceptualitzen. A partir de l’anàlisi dels debats d’investidura en les Corts Valencianes com a fonts primàries, s’analitza quina és la nació de la dreta valenciana, la visió sobre la llengua i quin paper juga Catalunya i el catalanisme en els discrusos i rèpliques a l’hora de configurar la seva visió de la valencianitat. 

Les diferents perspectives de la dreta valenciana

L’estudi pretén mostrar les diferents perspectives de la dreta valenciana en política institucional com són el regionalisme, el blaverisme o l’espanyolisme representats en els diferents partits dretans que han obtingut representació a les Corts: Coalició Popular, el Centro Democrático Social, el Partit Popular, Ciudadanos, Vox o Unió Valenciana.

Repàs històric del valencianisme polític

Abans però, es fa un repàs històric del valencianisme com a moviment polític, així com de l’antivalencianisme o de pràctiques polítiques que han pogut ser predecessores de l’anticatalanisme posterior. Podreu trobar per tant l’evolució del pensament dels partits de dretes hereus del regionalismo bien entendido del franquisme, passant per la defensa a ultrança de les senyes valencianes com a fets històrics i polítics sense cap connexió amb la resta de territoris catalanoparlants, o la simple defensa administrativa, a la francesa, de l’autonomia valenciana amb la especificitat de fer-ho directament a través de les veus dels protagonistes i defensors d’estes tesis.


TFM El nacionalisme valencià a la Transició

El TFM d’historia de l’historiador riberenc Natxo Escandell està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Escandell, I (2012). El nacionalisme valencià a la Transició. Els casos del PNPV i la UPV (1978-1983) [TFM]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFM d’Història de Natxo Escandell

Este TFM d’història que es pot descarregar a continuació, no és més que el primer pas d’un camí més llarg. Es presenta una memòria de final de màster, corresponent al curs 2011-2012 del Màster Interuniversitari en Història Contemporània que no és pas un monogràfic sobre el tema, ja que estes pàgines intenten ser les bases per a futurs estudis relacionats amb la qüestió tractada (el nacionalisme valencià durant la transició) i que podrien aportar millores en el coneixement respecte a la problemàtica que en el TFM s’estudiaran.

L’objectiu d’investigació del TFM

El conjunt d’este document es presenta amb dos parts diferenciades entre elles. La primera correspon a la part tècnica de l’estudi, basant-se en l’estat de la qüestió, el marc conceptual i teòric i la metodologia. En la segona part s’analitzaran els aspectes relacionats amb la temàtica principal del treball, plantejant una hipòtesi de partida que pogués servir de cara a una futura tesi doctoral. L’objectiu del treball és doncs, poder assentar les bases per a que posteriorment es procedisca a plantejar una investigació més completa,
relacionada amb el tema exposat. Per tant, este treball és la primera pedra d’una futura investigació sobre el nacionalisme valencià, on es podrà veure una interpretació dels esdeveniments i com estos produeixen hipòtesis, les quals han de ser tractades, contrastades i analitzades.

Plantejament i hipòtesis inicials

La qüestió de fons que sempre està present en este treball és: hi havia un espai polític per al nacionalisme valencià? En quin grau d’importància es trobava la qüestió identitaria a la transició? Respondre a estes preguntes ens portarà a l’estudi de diversos processos en els que estaran integrats tant la població i els partits nacionalistes del territori valencià com les decisions preses a Madrid. El primer procés al qual s’ha de prestar atenció és la configuració interna dels partits nacionalistes ací tractats. Molt important esdevindrà saber quin era el seu ideari polític i el seu marc d’actuació.

Tanmateix, els trets de caràcter social també són uns dels factors importants per a la creació d’una base política nacionalista tant per al Partit Nacionalista del País Valencià primer, com per a la Unitat del Poble Valencià després: és important saber si hi havia demanda de nacionalisme valencià per part d’una ciutadania o si esta demanda es creà a partir de la irrupció del nacionalisme polític.

Estava creada l’escletxa nacionalista? O simplement s’intentà dur a terme i no es pogué realitzar? A nivell polític, quina era la influència del nacionalisme? Per què? Estes preguntes són la base per poder entendre millor l’estudi de la derrota del nacionalisme polític valencià entre les dates 1978 i 1983.