Vídeos

TFM Les eleccions primàries en EUPV: Avantatges, ambigüitats i riscos.

El TFM de la politòloga Aurora Mora està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Ciència Política Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autora i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Mora, A (2014). Les eleccions primàris en Esquerra Unida del País Valencià: avantatges, ambigüitats i riscos [TFM]. Universitat Oberta de Catalunya. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFM de Ciència Política d’Aurora Mora

Este informe de recerca estableix un marc teòric sobre els procediments d’eleccions primàries al si dels partits polítics en general. En primer lloc, s’operacionalitza el concepte d’eleccions primàries, distingint entre selecció de candidats i líders, donat que es tracta de dues institucions clarament diferents, i s’extableix diferents tipologies. A continuació es defineixen les característiques políticament més rellevants i les conseqüències que poden tenir les eleccions primàries sobre els candidats, els líders, el partit i el sistema o (sub)sistema de partits.

La segona part d’este TFM de recerca consisteix en un estudi de cas. S’obrirà amb una introducció general sobre el partit objecte d’estudi, Esquerra Unida del País Valencià, i tot seguit s’aborden els mecanismes de selecció de candidats i líders al si d’esta organització. Tenint en compte les característiques organitzatives de la formació d’esquerres valenciana, s’exposaran els principals avantatges, ambigüitats i riscos d’una eventual introducció d’eleccions primàries al si de l’organització.

Les primàries, una excepció política al 2014

Les eleccions primàries l’any 2014 ocupaven un lloc destacat en el debat polític valencià. Dos partits polítics valencians, el Partit Socialista (PSPV-PSOE) i Coalició Compromís (CC), estaven dissenyant un procediment de selecció de candidats mitjançant eleccions primàries, i ambdós comptaven amb un ampli ressò als mitjans de comunicació valencians – especialment, a la premsa escrita–.

Com es podia observar quan llegíem un periòdic, i, com veurem al llarg de les pàgines d’este TFM de ciència política, les primàries poden comportar un èxit mediàtic a aquell que les celebra, però esta no és l’única variable explicativa del perquè “estaven de moda” les primàries al territori valencià.

Els partits polítics són una part fonamental del sistema democràtic i, en conseqüència, tant la seua acció externa com el seu funcionament intern tenen molt a veure amb el fenomen de la desafecció política i la crisi de representativitat que assetjava el sistema polític valencià i espanyol l’any 204.

TFG Pobresa, desigualtat i exclusió social a les comarques valencianes

El TFG del sociòleg Federico Pérez està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM de Sociologia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Pérez, F (2019). Probeza, desigualdad y exclusión social en el País Valenciano. Estudio evolutivo comparado [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG de Sociologia de Federico Pérez

L’objectiu d’este treball de fi de grau de sociologia és actualitzar la informació existent sobre renda, desigualtat, pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana, en particular la publicada per Francisco José Goerlich i Vicent Flor, insistint en l’anàlisi dinàmica d’esta, així com la seva comparació amb l’Estat i dos de les seues regions capdavanteres (Madrid i País Basc).

Es pretén comprovar amb les últimes dades disponibles si la desigualtat, pobresa i exclusió social a les comarques valencianes manté la tendència històrica negativa, així com si estem davant un problema estructural de difícil solució o podria tractar-se d’un problema conjuntural, encara que ancorat en el temps, que podria anar revertient amb una adequada estratègia transformadora.

Dèficit històric d’infrafinançament

Les dades analitzades i actualitzades fins al 2017 confirmen allò denunciat per tots els autors. El territori valencià arrossega un dèficit històric de finançament, manca d’inversions i d’un model productiu eficient, la qual cosa ha provocat unes elevades taxes de pobresa, desigualtat i exclusió social, per sobre de la mitjana espanyola i cada vegada més allunyades de les regions capdavanteres d’este país. La renda mitjana dels valencians cada vegada està més allunyada de la mitjana de l’Estat. Els valencians tenen menys renda per càpita que la mitjana, amb una població decreixent, mentre que la resta té major renda per càpita, malgrat registrar creixement de població.

Els governs institucionals, que s’han alternat en el poder des de la transició, no han afavorit la situació valenciana. En particular, el llarg període de corrupció institucional i de malversació de fons públics en esdeveniments milionaris del govern del PP ha causat estralls en la societat valenciana i les dades així ho denuncien.

Model productiu de baix valor afegit

Actualment (2020), la Comunitat Valenciana continua tenint un model productiu basat gairebé exclusivament en sectors de molt baix valor afegit, com és la construcció o els serveis d’hostaleria i turisme. Les dures seqüeles sofertes per la crisi des del 2008 han actuat, en particular, sobre els sectors socials més desfavorits. Este augment progressiu de la pobresa, desigualtat i exclusió social valenciana només podrà revertir-se si s’aconsegueix un canvi de model productiu.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més