Vídeos

TFG 40 anys de Constitució: de l’Espanya autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica

El TFG d’economia del riberenc Jesús Estruch està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Economia Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Estruch, J (2019). 40 anys de Constitució: de l’Espanya Autonòmica a l’Espanya Federal asimètrica. [TFG]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFG d’Economia de Jesús Estruch

Arran de la celebració dels 40 anys de vigència de la Carta Magna, la intenció del treball és analitzar, en primer lloc, com ha sigut l’evolució de l’Estat de les Autonomies, un forma d’Estat inèdita en la historia.

En este Treball de Final de Grau es planteja una possible reforma del Títol VIII de la Constitució de 1978 per a aprofundir en la descentralització administrativa i reconèixer les particularitats de les nacionalitats històriques d’Espanya (Euskadi, Navarra, Catalunya, Galicia, País Valencià, Balears, Aragó i Canàries).

Nacionalitats i regions dins d’un mateix Estat

Després de realitzar l’anàlisi de l’evolució, hem de tenir en compte l’existència de les diverses “nacionalitat i regions”, seguint la denominació que es troba a la pròpia Constitució de 1978, a l’Estat espanyol i que estes tenen uns trets diferencials que els són representatius. Estos trets diferencials són els següents: la llengua, institucions pròpies com les Diputacions Forals d’Euskadi o els Consells Insulars balears, la policia pròpia que existeix a determinats territoris, el Dret Civil foral o propi i el finançament autonòmic, diferenciant entre el règim comú i el règim existent a Euskadi i Navarra.

Estos trets diferencials han de tindre una millor articulació legal, doncs actualment provoquen que hi haja conflictes de competències entre l’Estat central i les autonomies. Per tanta, la reforma constitucional és la millor solució per a esta indefinició legal.

Reforma constitucional

La reforma constitucional que es tractarà serà la transformació de l’Estat de les Autonomies a un Estat Federal on es reconeguen estes característiques pròpies dels territoris i on hi haja una clara distribució competencial entre l’Estat Federal i les autonomies.

Per exemplificar esta reforma, s’ha escollit la Comunitat Valenciana per exposar l’abans i el després de la reforma. Les comarques valencianes, el territori on vivim, és una autonomia on no tenim un finançament just i no està reconegut el nostre Dret Foral propi i , per tant, la reforma federal pot ajudar a millorar la situació de la Comunitat Valenciana dins de l’Estat de les Autonomies espanyol.

TFM El nacionalisme valencià a la Transició

El TFM d’historia de l’historiador riberenc Natxo Escandell està obert i pot descarregar-se gràcies al repositori de TFG i TFM d’Història Valenciana.

⚠ Recorda citar l’autor i el nostre repositori si l’utilitzes en les teues investigacions!

Escandell, I (2012). El nacionalisme valencià a la Transició. Els casos del PNPV i la UPV (1978-1983) [TFM]. Universitat de València. Repositori de La Comarca Científica.

Resum del TFM d’Història de Natxo Escandell

Este TFM d’història que es pot descarregar a continuació, no és més que el primer pas d’un camí més llarg. Es presenta una memòria de final de màster, corresponent al curs 2011-2012 del Màster Interuniversitari en Història Contemporània que no és pas un monogràfic sobre el tema, ja que estes pàgines intenten ser les bases per a futurs estudis relacionats amb la qüestió tractada (el nacionalisme valencià durant la transició) i que podrien aportar millores en el coneixement respecte a la problemàtica que en el TFM s’estudiaran.

L’objectiu d’investigació del TFM

El conjunt d’este document es presenta amb dos parts diferenciades entre elles. La primera correspon a la part tècnica de l’estudi, basant-se en l’estat de la qüestió, el marc conceptual i teòric i la metodologia. En la segona part s’analitzaran els aspectes relacionats amb la temàtica principal del treball, plantejant una hipòtesi de partida que pogués servir de cara a una futura tesi doctoral. L’objectiu del treball és doncs, poder assentar les bases per a que posteriorment es procedisca a plantejar una investigació més completa,
relacionada amb el tema exposat. Per tant, este treball és la primera pedra d’una futura investigació sobre el nacionalisme valencià, on es podrà veure una interpretació dels esdeveniments i com estos produeixen hipòtesis, les quals han de ser tractades, contrastades i analitzades.

Plantejament i hipòtesis inicials

La qüestió de fons que sempre està present en este treball és: hi havia un espai polític per al nacionalisme valencià? En quin grau d’importància es trobava la qüestió identitaria a la transició? Respondre a estes preguntes ens portarà a l’estudi de diversos processos en els que estaran integrats tant la població i els partits nacionalistes del territori valencià com les decisions preses a Madrid. El primer procés al qual s’ha de prestar atenció és la configuració interna dels partits nacionalistes ací tractats. Molt important esdevindrà saber quin era el seu ideari polític i el seu marc d’actuació.

Tanmateix, els trets de caràcter social també són uns dels factors importants per a la creació d’una base política nacionalista tant per al Partit Nacionalista del País Valencià primer, com per a la Unitat del Poble Valencià després: és important saber si hi havia demanda de nacionalisme valencià per part d’una ciutadania o si esta demanda es creà a partir de la irrupció del nacionalisme polític.

Estava creada l’escletxa nacionalista? O simplement s’intentà dur a terme i no es pogué realitzar? A nivell polític, quina era la influència del nacionalisme? Per què? Estes preguntes són la base per poder entendre millor l’estudi de la derrota del nacionalisme polític valencià entre les dates 1978 i 1983.

Utilitzem cookies per a assegurar que et donem la millor experiència en la nostra web. Si continues fent ús d’este lloc, assumirem que estàs d’acord amb això.  Sabes més