Quin és l’origen de les Falles? El sociòleg Émile Durkheim deia que no pot existir cap societat que no senta la necessitat de conservar i reafirmar els sentiments i les idees col·lectives que la doten d’unitat i personalitat, i que açò només es podia aconseguir a través de reunions, assemblees i congregacions on les persones reafirmen en comú estos sentiments comuns.
En altres paraules: per a que la societat siga capaç d’adquirir consciència i sentiment de sí mateixa, és precís que es reunisca i s’ajunte en determinats rituals.
En La Comarca Científica analitzem un d’ells: Les falles, amb el sociòleg i historiador, Gil-Manuel Hernández. Benvinguts.
La història de les Falles
Abans de començar, un poc d’història sobre l’origen de les Falles per posar-nos en antecedents.
Les Falles són una festa popular i tradicional valenciana que té lloc cada any durant la setmana del 19 de març, dia de Sant Josep. L’origen d’esta festa es remunta al segle XVIII, quan els fusters de la ciutat de València encenien fogueres per a celebrar la fi de l’hivern i l’arribada de la primavera. Les fogueres estaven fetes amb la llenya que havien acumulat durant tot l’hivern i amb elles volien purificar-se de tot allò que ja no els servia. A més, aprofitaven per a llançar al foc els trastos vells i així fer espai per als nous.
Amb el temps, la tradició va anar evolucionant i, a partir del segle XIX, les falles van començar a prendre la forma que coneixem hui en dia, amb la construcció de monuments satírics, la celebració de desfilades i la crema final la nit del 19. Les Falles van començar com una celebració popular en els barris de València, on els veïns competien per a construir les falles més impressionants i satíriques. Cal remarcar que la festa va anar expandint-se a altres comarques com ara l’Horta Nord i l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa o la Safor.
Per altra banda, les Falles van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2016. Esta declaració va ser el resultat de la candidatura presentada per la Junta Central Fallera de València, juntament amb altres entitats i ajuntaments valencians, en reconeixement de la importància cultural i social de la festa per al poble valencià. La declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ha suposat un gran reconeixement internacional i ha contribuït a la seua projecció més enllà de les fronteres valencianes, fent-la més coneguda i valorada en altres països i cultures.
No podem oblidar que les Falles són una festa popular molt arrelada en la cultura valenciana i una de les més importants d’Espanya, així com un atractiu turístic que atrau visitants de tot el món.
Perfil de l’entrevistat
Nascut a València Ciutat en 1963. Historiador i sociòleg, Doctor en Geografia e Història, Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, ara en excedència. Ha sigut professor del Màster Interuniversitari de Gestió Cultural. Va ser president de l’Associació d’Estudis Fallers entre 1992 i 2012. Va ser director de la Revista d’Estudis Fallers entre 1994 i 2012. Autor de diversos llibres, articles i investigacions sobre les manifestacions festives i rituals, la festa de les Falles, la cultura popular, el patrimoni cultural, les creences religioses, els processos de globalització i les polítiques culturals. Actual Cap de Secció dels Museus de Cultura Festiva de la Regidoria de Cultura Festiva (Ajuntament de València). Director del Museu Faller de València. Col·laborador habitual en mitjans com Levante-EMV, Valencia Plaza o Nosaltres La Veu Membre del Consell Social de les Llengües de la Generalitat Valenciana. Va ser membre del comité redactor de la candidatura de les Falles a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, atorgada per la UNESCO en 2016. Entre els seus llibres cal destacar: Falles i franquisme a València (1996); La festa reinventada. Calendari, ideologia i política a la València franquista (2002); La Feria de Julio de Valencia (1998); La condición global. Hacia una Sociología de la globalización (2005); Sociologia de la globalització. Anàlisi social d’un món en crisi (2013); o Ante el derrumbe. La crisis y nosotros (2015).
Entrevista al sociòleg i historiador Gil-Manuel Hernández | L’origen de les Falles
El sociòleg valencià Alexis Lara entrevista al doctor en geografia i història Gil-Manuel Hernández per a conéixer l’origen de les falles. Quina és la història de les Falles? Què hi ha al darrere d’una tradició tan important? Per què les falles de València tenen tanta trascendència política, econòmica i social per a la societat valenciana?
A continuació pots trobar les preguntes formulades a l’entrevista, les respostes de les quals podràs trobar a l’entrevista audiovisual.
Alexis Lara: Gil-Manuel Hernández, sociòleg. Benvingut a La Comarca Científica.
- En els pròxims dies, sinó fora per la pandèmia, la societat valenciana viuria una de les seues tradicions festives més importants: les falles. A grans trets, i des d’una perspectiva sociològica que va arrelant gràcies al sub-camp científic dels “estudis fallers”…Què simbolitzen les falles en les comarques valencianes?
- Les falles han aconseguit transformar-se en un símbol de la identitat valenciana. Com i quan va començar a forjar-se eixa identitat amb la festa de les falles?
- També, i a partir de la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO (novembre de 2016), la festa fallera s’ha resignificat com un bé cultural d’alta qualitat patrimonial, capaç de mostrar i reivindicar els múltiples aspectes culturals de les Falles. Com ha sigut este procés i quins aspectes culturals són els més destacables?
- Segons apuntes en algunes investigacions, les falles originàries eren concebudes com a actes més o menys subversius de justícia popular, d’elevada violència simbòlica, que servien per a descarregar les tensions socials i per a denunciar els excessos dels poderosos, però també comportaments socials considerats immorals o contraris a una mena de virtut pública. Podríem dir que era una mena de participació directa a través de l’excusa de la festa, exposant públicament crítica social i política. Quan va començar a ser vist açò com una amenaça per a les classes econòmiques dirigents?
- I l’ofrena de flors a la Verge dels Desamparats també s’ha vist resignificada, veritat?
- De fet, també apuntes en algunes de les teues investigacions que les falles s’han emprat en ocasions com un instrument de legitimació ideològica i instrumentació política, sobretot durant el franquisme. Podries posar més exemples?
- En un article parlaves de la proliferació massiva de les Falles 0.0, aquelles que contenen zero crítica i zero sàtira. “Com passa amb les begudes 0.0, s’elimina el component més singular i fort, però mantenint un sabor que recorde l’original. Falles que no diuen res, perquè el seu objectiu és negar-se a si mateixa com a falles”. Té alguna cosa a veure amb el moment que vivim on ha tornat amb més força la desafecció política, institucional i mediàtica segons els baròmetres del CIS?
- En una altra de les teues investigacions parles del conflicte entre l’esfera tradicional de la cultura festiva i el canvi polític que es dona a les institucions com poden ser els Ajuntaments. Què va significar per al món de les falles el canvi de govern municipal a València ciutat l’any 2015?
- I és que, durant dècades les Falles, tal com hem anat vist en esta entrevista, han estat instrumentalitzades políticament. El “blaverisme”, el moviment regionalista-conservador que hem analitzat en alguns dels nostres vídeos com el documental Viatge a l’extrema dreta o el de la Transició valenciana, tenia un gran poder d’influència. Què queda d’aquella època?
- Per últim Gil-Manuel, creus que arribarà algun moment en què les Falles arrelaran també en aquelles comarques on no existeix el sentiment? Quines dificultats trobes?
*Si vols conéixer més de l’origen de les falles com a ritual festiu, de cultura i de poder a València Ciutat, et recomanem que accedisques al TFG del politòleg Carles Vera i que tenim penjat al repositori de TFG i TFM de ciències socials. Pots accedir ací.
